Simon Casanovas: «El segell és un pas important per definir les qualitats de l’oli»

0
966

És l’actual president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de l’Empordà i director d’Empordàlia, la cooperativa d’oli i vi de Pau que elabora vins DO Empordà i oli d’oliva extra verge


Des de 2008 que la comarca compta amb el segell DOP Oli de l’Empordà. Com s’ha rebut aquesta distinció?
Hi ha dos vessants: els productors i els consumidors. Pel que fa als primers, la incidència ha sigut positiva. Potser no és la que esperàvem d’aquest segell, perquè cal pensar que l’estructura social de les finques d’olivera és de finques molt petites i normalment de consum propi, i aleshores això fa que la quantitat d’oli disponible per vendre i envasar no sigui tan gran com pot ser a altres zones. Per tant, nosaltres tenim una producció petita. La rebuda per part dels consumidors, però, ha sigut molt important perquè ens ha permès poder mantenir el diferencial de preus respecte als olis que no tenen segell i això ha afavorit molt els productors que s’hi han adherit. A més, si ara hem pogut mantenir aquest diferencial de preu, això vol dir que el consumidor valora la qualitat de l’oli a l’hora de pagar-lo, i que aquest oli ofereix garanties pel seu origen i les varietats concretes amb què es fa. El segell és un pas important per definir les qualitats dels olis i per diferenciar-se d’altres zones, i és per això que penso que tant els productors com els consumidors han reconegut positivament el segell que ens diferencia.

Per deixar-ho clar, quines són les varietats de la nostra comarca?
La varietat principal, la qual fonamenta tota la denominació d’origen, és l’argudell. Es tracta d’una varietat que prové d’oliveres centenàries —gairebé tots els arbres d’aquesta varietat són centenaris—, és originària del nostre territori i es produeix a les dues comarques, l’Alt i el Baix Empordà. Per fer que el nostre oli tingui el segell, ha d’estar fet amb més d’un 51% d’aquesta varietat. I el 49% restant pot ser amb arbequina o les altres varietats minoritàries que també hi ha a la zona, com ara la corivell i la verdal.

Se sap poc que a l’Empordà tenim tantes oliveres centenàries. Ho creu així?
Que aquestes oliveres siguin centenàries vol dir que hi ha una tradició de conreu de l’olivera de fa segles, hi ha moltes famílies que s’han dedicat a conservar-les al llarg dels anys i ho han fet amb estima perquè és patrimoni familiar i, al mateix temps, les oliveres han ajudat en la seva economia familiar, i encara que sigui secundari en l’economia de la família, sempre va bé conservar aquestes oliveres per tenir oli de l’any. És cert que no es coneixen gaire, però, en canvi, determinen molt els paisatges de la nostra comarca com ara a l’Albera, a Espolla, la zona de Cadaqués i Roses, Pau, Palau-saverdera… Hi ha moltes zones d’oliveres que potser al primer cop d’ull no es veuen, però estan plenes d’aquests arbres amb tanta història.

Com definiria la collita d’aquest any?
La collita d’aquest any ha sigut de les més dolentes dels últims quaranta pel que fa a la producció, tot i que de la qualitat no hi ha res a dir, però la producció ha sigut molt més petita. La quantitat ha sigut de la meitat d’una collita normal, el 50% més o menys. I ha estat marcada per dos factors. El primer és que al maig del 2021, al moment de la floració, va haver-hi fenòmens meteorològics de molta sequera i moltes calors i això va fer que no es pol·linitzés bé la flor de les oliveres, per tant, ja no van sortir tantes olives. En condicions normals, el que passa quan hi ha episodis així és que el mateix arbre compensa el fet de produir menys olives amb olives més grans. D’altra banda, la sequera de l’any passat, que no va ploure des de l’abril fins al setembre pràcticament, va fer que les olives tampoc poguessin créixer. Per tant, vam tenir olives petites i poca quantitat, això va fer que la collita fos molt petita. A més, durant la collita, va haver-hi ventades terribles que van fer caure moltes olives de l’arbre a terra i quan cauen ja no es poden aprofitar per fer un bon oli. En conseqüència, tot plegat ha ajudat que no anés gaire bé pel que fa a quilos recollits, no a la qualitat.

Ara que tenim el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna i veiem els problemes amb l’abastament de l’oli de gira-sol, hem de patir pel que fa a l’oli d’oliva?
No, d’oli d’oliva n’hi ha i n’hi haurà, no cal patir. No crec que hi hagi cap problema d’abastament.

El que sí que estem veient és un augment del preu de l’oli d’oliva. La tendència és que encara ha de pujar més?
El que són els olis més senzills, com ara els olis d’oliva normals, els olis refinats o els olis de pinyola, entre d’altres, aquests sí que aniran pujant perquè van molt lligats al preu de l’oli de gira-sol, però el que són olis d’oliva verge extra d’alta qualitat, si pugen, serà en una proporció molt més petita.

S’ha pogut internacionalitzar i, per tant, exportar l’oli DOP Empordà?
S’exporta una mica, però poc. Cal pensar que la nostra producció, en una collita normal, no arriba a enllaçar una collita amb l’altra. L’Oli DOP Empordà s’acaba abans d’arribar a la collita següent i aleshores les vendes es fan sobretot a Girona, Barcelona i Catalunya, en general, a més amb les vendes que fem a peu de molí, pràcticament esgotem tot l’oli que tenim.

De quants litres parlem, en una collita?
En una collita normal, amb bones condicions, estem parlant d’uns 200.000 o 250.000 litres. I el que dèiem, la d’aquest any ha sigut la meitat del que normalment aconseguim.

A banda de president de la DOP Empordà, és també director del celler Empordàlia, un dels cellers de referència a la comarca. Seguint amb les collites, com ha anat la del raïm?
La collita de raïm també ha sigut una mica més petita del que esperàvem, també per la sequera que va haver-hi els mesos de primavera i estiu, però la qualitat del raïm ha sigut molt bona i enguany, tot i que la quantitat és més petita, ha sigut una bona anyada.

I quines novetats n’han pogut sorgir d’aquesta verema?
Tenim previst llançar al mercat, el mes que ve, el nostre primer vi ecològic. Treurem un vi de producció ecològica que es dirà Perdre el Nord perquè és un vi que surt de la nostra norma, per dir-ho així. Normalment, els nostres vins els elaborem amb les varietats típiques de l’Empordà, que són la garnatxa i la carinyena, i sempre tenen un percentatge molt alt d’aquestes dues varietats. I, amb aquest nou vi que t’he dit, justament hem perdut el nord perquè l’hem fet de merlot [entre riures], d’aquí ve el nom.

A Empordàlia sou ambaixadors, per dir-ho així, de la garnatxa i la carinyena. Per què aquestes dues varietats?
Sempre ha sigut la base dels nostres vins perquè són les varietats més purament empordaneses.

Aquesta setmana Empordàlia estarà a la Wine Week de Barcelona. Què n’espera d’aquest esdeveniment?
La veritat és que l’edició de la Wine Week Barcelona que es va fer el 2020, just abans de la pandèmia, per a nosaltres va ser una fira molt profitosa, vam fer molts contactes, tant en l’àmbit nacional com internacional, i vam veure que era una fira molt professional i que se’n pot treure imputs positius. I la nostra esperança és mantenir els contactes amb els clients que ja sabem que ens vindran a veure i aprofitar per fer noves exportacions o vendes al mercat nacional des del segell Empordàlia.

Amb la pandèmia, el sector va quedar bastant tocat. Encara es noten els efectes?
El sector s’ha recuperat molt durant tot el 2021 i esperàvem que aquest 2022 s’acabés de normalitzar tot plegat, però ara ens han vingut altres imprevistos com la guerra d’Ucraïna. Per tant, de la pandèmia potser encara se’n noten una mica els efectes, però ja és molt secundari. Ara estem en aquest impàs de veure què passarà amb el turisme, com passa en altres sectors de la comarca i també la Costa Brava. Caldrà veure com incidirà que hi hagi aquesta guerra en la xifra de turistes que rebem al territori.

Els efectes que pot tenir aquesta guerra al món del vi i al segell DO Empordà, creu que estaran relacionats amb l’afluència de turisme?
Sí, cal pensar que els vins d’Empordàlia i, en general, els de tota la denominació, el principal mercat és la demarcació de Girona i aquesta està molt influïda pel turisme que ens ve a visitar, i ara mateix no sé, i tampoc soc cap expert per saber-ho, quins efectes tindrà la guerra sobre el turime, però el que sé és estem molt lligats al turisme pel que fa a visites, tastos i experiències que fem durant tot l’any.

Quin és el futur d’Empordàlia?
Com a celler hem de continuar fent el que hem fet sempre: ser honestos amb el territori, amb els pagesos que formen part de la nostra cooperativa i amb els consumidors. Penso que la principal novetat o rutina és que seguim fent la feina que hem fet durant molts i molts anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li