Siguem competents

0
830

La societat actual ha passat de tenir uns fonaments estructurals estables i sòlids a ser una societat líquida on les estructures socials ja no perduren prou temps per solidificar-se, i per tant, no serveixen a la persona com a fonaments on construir la seva vida i crear la pròpia escala de valors. Així defineix Bauman la societat actual, és a dir, un nou escenari on el mateix sociòleg la descriu com una societat líquida. No podreu negar que aquesta època que ens ha tocat viure és una era de canvi i moviment constant, en què les persones estem orfes de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai; és en aquest nou escenari on es produeix una fragmentació més pronunciada de les nostres vides i exigeix als individus predisposició a la flexibilitat i al canvi en l’assumpció de compromisos i lleialtats amb els altres individus i amb la societat en general.

Davant aquest escenari, l’educació i l’aprenentatge han de ser continus i permanents al llarg de tota la vida, ja que hem d’entendre que formar-se permet adaptar-se al món i a la vegada transformar-lo. Per això, i ara més que mai, la necessitat d’una educació a temps complet en tots els moments i en tots els espais de la vida, ja que aquests elements ens fan créixer com a persones i ens apodera per fer front a la societat plural, diversa, i en continu canvi, que ens ha tocat viure. Ara més que mai cal desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, i saber mobilitzar-los tots, aquests recursos personals (saber actuar), per assolir la realització individual i esdevenir persones crítiques i amb capacitat de transformar el nostre entorn.

L’educació i la formació, entenc, doncs, que han de ser el pal de paller d’aquesta nova època i per això cal tenir present que ens formem i aprenem de moltes maneres i al llarg de la vida, no només en els centres educatius i en les etapes escolars. El conjunt de la nostra formació dibuixa un espai educatiu on tot compta: l’educació formal (la que dona títols), la no formal (no dona títols oficials però la rebem d’un expert) i la informal (s’adquireix a través d’amics, familiars, experiències, llibres… ). Cal per això connectar els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i espais de la vida de les persones. I aquí, al meu entendre, és on s’ha d’invertir. El gran repte és articular i crear una comunitat educativa i formativa que sigui capaç de vincular escola, famílies i centres formatius amb tots els recursos i actius de la comunitat de manera que han d’assegurar i vetllar per l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Per actuar a la vida hem de prendre decisions. Triar implica una responsabilitat i ens desperta moltes emocions que hem de saber enfrontar sense por. La nostra tria genera un impacte i ens demana una posició personal respecte valors sovint oposats (local/global, universal/particular, tradició/modernitat, espiritual/material, mirar a curt termini/mirar a llarg termini, remuneració/desig, ment/cor…) Cal tenir un codi ètic propi que ens ajudi a orientar-nos en la tria. Per aquesta raó, entenc que la finalitat de l’educació és aconseguir que les persones tinguin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; en definitiva, posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir de forma activa i crítica, per ser així individus responsables, autònoms i integrats socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida de manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-se a noves situacions. Cal, doncs, empoderar-se, és a dir, capacitar la ciutadania per ser competent per escollir i actuar de manera efectiva, fet que suposa a la vegada capacitat d’influir a l’amplitud d’opcions disponibles als contextos socials actuals. Per fer-ho possible cal no només habilitats socials, sinó també les competències socials per fer-ho. Afirmava Eric Hoffer que «en temps de canvis, els qui estan oberts a l’aprenentatge seran amos del futur. Els qui creuen saber-ho tot estan ben equipats per un món que no existirà». Per tant ,es fa necessari un aprenentatge continu perquè el valor no serà a la rutina, sinó adaptar-se. Hem de ser el que s’anomena knowmads, és a dir, nòmades del coneixement en contínua reinvenció.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li