Signen un acord pioner perquè pescadors i científics cogestionin 500 km2 de litoral

0
1035

Les confraries de Llançà, el Port de la Selva i Roses vedaran elles mateixes l’accés a tres caladors de l’Alt Empordà


 

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat ha signat un acord pioner amb les confraries de pescadors del Port de la Selva, Llançà, Roses, Palamós i Blanes perquè el mateix sector pugui autoregular l’espai marítim on treballa. La iniciativa, única al Mediterrani, permetrà que professionals i científics cogestionin (amb el suport de la Generalitat) diversos caladors.

El nou model s’aplicarà a 500 km2 del litoral gironí, 125,89 dels quals són de l’Alt Empordà. Es tracta de zones amb unes característiques biològiques i uns ecosistemes que tenen un valor significatiu pel que fa a la reproducció i a l’alevinatge d’espècies d’alt interès. De fet van ser els mateixos pescadors que, veient el deteriorament dels recursos, van decidir anar més enllà de la normativa i aplicar mesures pròpies per potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos. Per aconseguir-ho, es van posar en contacte amb la Generalitat i amb l’Institut de Ciències del Mar. I les tres parts van arribar a l’acord de la cogestió: els pescadors regularan l’accés i l’esforç pesquer a les zones limitades, i hi implantaran mesures per potenciar-hi la sostenibilitat i la preservació dels recursos; els científics faran un seguiment de les poblacions de peixos i crustacis per comprovar els efectes d’aquestes mesures, i l’Administració farà un acompanyament i hi invertirà el finançament europeu requerit.

Aquest nou model s’aplicarà en cinc zones del litoral gironí, tres de les quals són de l’Alt Empordà. A l’àrea de la gamba del cap de Creus (65 km2), les confraries de Roses, el Port de la Selva i Llançà s’han posat d’acord per impulsar-hi la gestió sostenible de la pesca de la gamba mitjançant mesures tècniques i espaciotemporals. A l’àrea del lluç de Roses (51,73 km2), protegiran el reclutament i tancaran una zona (la mateixa que ja havien vedat els pescadors) de manera permanent per afavorir la reproducció dels adults en el pic de posta. I a l’àrea de l’escamarlà de Roses-Palamós (9,16 km2) també s’hi crearà una àrea de no-pesca per facilitar la recuperació de les poblacions. El model s’aplicarà també per regenerar l’hàbitat de Blanes-Palamós (en un espai de 37,95 km2) i per gestionar la gamba de Palamós (334,13 km2).

El conveni té una vigència inicial de 2 anys, i en les properes setmanes es crearà una Comissió Permanent de Seguiment de cada àrea. El patró major de Roses i president de la Fedració de les Confraries de Girona, Antoni Abad, explica que «això surt de les confraries que hem vist que era l’única cosa que podíem fer per assegurar la viabilitat de la pesca». I el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela, celebra que «som pioners i sabem que el nostre model és una referència a Europa».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li