Si no comuniques, no existeixes

0
1020

La comunicació és bàsica. Si no comuniques, no existeixes. Ens cal per convèncer algú, per trobar feina, per explicar una posició o per donar a conèixer el nostre projecte. I per comunicar bé hi ha un pas previ que és pensar bé. Per fer-ho, és crucial preguntar-se qui som i què fem, i és tan important pensar-s’ho col·lectivament com individualment. Una de les premisses a seguir per a fer-ho, al meu entendre, és la que defensa el periodista Antoni Basses: al final, la comunicació és un instrument per treure el millor de nosaltres mateixos i de cada situació. Tot acte comunicatiu té conseqüències, per tant hem de procurar que siguin bones.

Ens cal, doncs, un pla de comunicació, i tot pla de comunicació recull els objectius, destinataris, polítiques, estratègies, recursos i accions de comunicació a desenvolupar. És per això que cal formular-se les preguntes: qui som, què fem, què volem comunicar, on ho volem fer i com ho volem fer; i tot seguit passar a l’acció i implementar-ho per després avaluar-ho i, si cal, rectificar-ho. Aquest, al meu entendre, seria el cercle virtuós de tot pla de comunicació. Si no comuniques, no existeixes, és per això que tot projecte ha d’elaborar el seu propi pla de comunicació.

Determinar els objectius és el que primer que cal fer a l’hora d’elaborar un pla de comunicació i definir els objectius que volem assolir amb les activitats de comunicació que portarem a terme. Per concretar els objectius és imprescindible, com a exercici previ, realitzar el DAFO de l’organització, fet que ens permetrà conèixer les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats del projecte. Tenir clara quina és la situació ens permetrà afinar més a l’hora de marcar els objectius que volem aconseguir entorn de la comunicació. Per acabar, aquests objectius han de poder ser mesurables, han d’estar quantificats per poder efectuar controls i saber en quina mesura s’assoleixen. Han de ser realistes i assolibles, tenint en compte la situació de l’entitat.

Un cop tenim definits els objectius, en segon lloc, cal detectar a qui dirigirem aquesta comunicació, el nostre públic objectiu; és a dir els grups de persones destinataris de la nostra comunicació, que poden ser els beneficiaris de la nostra activitat. Per fer-ho cal adaptar-nos a les necessitats de cada públic i generar en ells l’efecte que desitgem, per això haurem de definir uns objectius i establir una estratègia específica per a cada grup de destinataris, sempre seguint la línia dels objectius generals establerts prèviament.

Quan ja tenim clars els objectius i a qui ens volem dirigir, en tercer lloc, ens cal definir el posicionament i el missatge que volem transmetre, i cal pensar com ens volem posicionar davant d’aquests públics i quin missatge volem transmetre. El posicionament, l’estil i el missatge estarà condicionat sempre pel públic al qual ens dirigim.

En cinquè lloc, per altra banda, cal pensar quins materials elaborarem per comunicar la nostra tasca als diferents públics objectius, i alhora haurem de seleccionar els canals adequats; a la vegada, és bàsic fixar el pressupost. En aquest sentit, un cop tenim clars els objectius i els canals que utilitzarem per arribar a cada destinatari, cal fixar el pressupost econòmic de què disposarem per a cadascuna de les accions així com els recursos humans necessaris perquè aquestes actuacions siguin viables. Al contrari del que pugui semblar, no cal disposar d’un pressupost elevat per llençar una bona campanya de comunicació, ja que idees innovadores o originals ens poden ajudar a rebaixar el cost total. Pel que fa als recursos humans, és important assignar un responsable del pla de comunicació que s’encarregarà de coordinar, supervisar, ajudar i motivar l’equip de suport i, si cal, les persones voluntàries. Un consell: els de casa primer, en el sentit que en tot pla la comunicació interna del Departament de Comunicació no ha de treballar de manera aïllada de la resta de departaments. Amb l’objectiu d’implicar tot l’equip i treballar tots en xarxa cap a l’assoliment dels objectius, és important que un cop elaborat el pla, es faci una bona comunicació interna d’aquest.

Si no comuniques, no existeixes: arranquem motors i implementem el pla de comunicació i ja comencem a avaluar que no significa jutjar a ningú. No aconseguir els objectius establerts no és causa de la persona responsable d’aquella tasca o, en última instància, del responsable del pla. No aconseguir els objectius marcats es pot deure a moltes i diverses causes i només avaluant el pla serem capaços de detectar aquestes causes i, el més important, establir les correccions necessàries per a l’elaboració del pròxim pla. Entre altres aspectes, l’avaluació ens permetrà conèixer el grau d’èxit de les diferents estratègies dutes a terme, detectar les virtuts i les mancances del nostre pla i obtenir les pautes necessàries per afrontar amb èxit la futura comunicació de l’entitat, és a dir, rectificar”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li