Set alumnes de l’Institut Muntaner presenten l’exposició ‘Tengui, falti!’

0
775

La mostra, que ha estat dissenyada i creada pels estudiants, es pot veure al Museu del Joguet fins al vint-i-nou de març


El Museu del Joguet acull, fins al 29 de març, l’exposició «Tengui, falti. Aprendre amb els cromos», una mostra sorgida i desenvolupada a partir d’una idea i a iniciativa de l’alumnat de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. El projecte va sortir de les parets de l’institut i va comptar ràpidament amb el Museu del Joguet, i l’empresa Panini. L’alumnat, un grup de set joves, ha organitzat la mostra en diferents categories, amb un únic nexe comú: «el vessant pedagògic», segons paraules dels protagonistes. Així doncs, en trobem de tan especials com la de Grans personatges, en què destaquen que «només hi apareix una dona i mitja, en tota la col·lecció, i de com en l’època de Franco s’utilitzaven per donar bona imatge al dictador». Els agradaria que quan el visitant sortís de l’exposició entengués que «els cromos eren la forma que hi havia de difondre la informació. Els cromos eren la finestra al món».

EL GRUP. El projecte l’han integrat set alumnes compresos entre primer d’ESO i primer de batxillerat i ha estat guiat per la professora Àngela Castaño i Joan Manuel Soldevilla. Els membres del grup no només el formen alumnes de notables aptituds intel·lectuals, sinó també aquells que demostren capacitats talentoses sobre la base dels informes de primària, dels equips psicopedagògics i de proves que els han fet a l’institut.

Els alumnes surten dues hores a la setmana del seu horari lectiu per poder treballar amb el projecte, i en contra del que podria semblar, ens confessen que «acadèmicament no ens ha afectat el fet de deixar d’assistir a classe, de fet ha millorat, és un extra».

BENEFICIS. No se’ls tracta diferent de la resta, igual que els alumnes que van a fer reforç: ells surten de classe per fer una activitat. Segons Castaño, és una manera «d’atendre la diversitat per dalt». Les famílies ho agraeixen tant com els alumnes, ja que proporciona un estímul afegit al ritme acadèmic normal. «Tot i això, mai és suficient, però amb els recursos de què disposem és un guany més que notable», afegeix Castaño.

Els alumnes també ho defineixen com «una forma d’aprendre molt més real. No només és trobar-se el treball fet, és formar part de la seva construcció de manera professional».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li