CARTELLERA

DIÒPTRIA

Deixar anar

Siempre juntos
Dijous, 21.30h
Cinemes Las Vegas

Amb només tres pel·lícules en la seva filmografia, Riscado (2010) i Pretérito perfeito (2006), la tercera pel·lícula de Gustavo Pizzi, Benzinho, actualitza el gènere del melodrama familiar llatinoamericà fent el retrat d’una mare coratge que destaca per la seva nova fórmula, guió i mirada.

Siempre juntos va inaugurar l’última edició del Festival de Sundance i, posteriorment, va formar part de la Secció Oficial del Festival de Màlaga, on va rebre el Premi a la Millor Pel·lícula Iberoamericana i el Premi Feroz de la crítica.

Aquest llargmetratge ens endinsa en la família de la Irene, una dona que viu entre dificultats i una aparent tranquil·litat que comença a trontollar quan un dels seus fills té l’oportunitat d’estudiar fora del Brasil. El trasllat del seu fill a Alemanya és un moment aterridor en la vida de la família, però gràcies a la força de la mare anirà recuperant el color. Un color que dona vida a cadascun dels personatges que s’estan apagant en aquesta història que és tan càlida com amarga.

Siempre juntos explica com només les mares com la Irene saben somriure quan han de deixar anar els seus fills i acceptar el trencament del nucli familiar. La família de Petrópolis deixa veure les cicatrius invisibles que les mares teixeixen dia a dia en silenci, i gràcies a la naturalitat del guió i l’íntima mirada del director, el públic se submergeix ràpidament en el patiment de la Irene. Aviat transformarà aquesta angoixa en força, ja que decideix fer la seva pròpia revolució. Ella és mare, treballadora, dona, filla i germana en un retrat que representa qualsevol dona anònima de qualsevol racó de món que s’alça per lluitar per a aquells a qui estima.

Així doncs, aquest és un film que posa color al dolor de la dificultat quotidiana i que convida l’espectador a gaudir del més simple, allò que ens transporta a les arrels més profundes i comunes de cada un de nosaltres.