Menors no acompanyats
TORI Y LOKITA
DIMARTS I DIJOUS, 20:30 H // CATCINESÂ
Amb una dotzena llarga de pel·lĂcules a les seves espatlles, els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne tornen amb Tori y Lokita al pols del millor cinema social dels seus inicis, on van impactar amb tĂtols com El Hijo o Rosetta.
La història es centra en dos personatges: Lokita que amb 16 anys abandona Benin per establir-se a Bèlgica i buscar-se una nova vida, per aconseguir-ho s’aferra a Tori, un nen amb el qui va compartir el viatge i que va ser expulsat del seu poblat acusat de bruixeria. Només es tenen l’un a l’altra, simularan que són germans i junts formaran una mena d’equip grà cies al fort vincle que van establir en la travessa per fugir del seu continent d’origen. Lokita s’està formant per a treballar com a ajudant domèstica, mentre que Tori està en un centre d’acollida. La necessitat d’enviar diners a casa i alimentar-se, afegida a l’extorsió per part del traficant que els ha portat a Europa, obligaran a la jove Lokita a involucrar-se en el perillós negoci de les drogues.
Davant l’avenç imparable de les idees radicals en l’Europa actual, els germans Dardenne posen davant dels ulls de l’espectador una problemĂ tica que no desapareix encara que els tanquem o mirem cap a una altra banda. Tori y Lokita Ă©s un film asfixiant i frenètic a nivell narratiu però, compta amb una cĂ mera menys agressiva que la de Rosetta (1999), tot i que continuen amb la seva planificaciĂł basada en llargs plans seqüència. Els Dardenne juguen amb el tempo d’una realitat perfectament construĂŻda, emprant el fora de camp juntament amb un tractament del punt de vista magnĂfic, canviant al llarg del film, situant-nos inicialment amb Lokita i desprĂ©s amb Tori, magistralment interpretat per Pablo Schils. Un joc narratiu que genera mĂ©s tensiĂł que en obres anteriors, a mĂ©s de centrar-se en dues figures i no en una de sola, com succeeix a la majoria de les seves obres.
La part final Ă©s un clar crit d’emergència i un al·legat sobre las polĂtiques migratòries. La frase final de la pel·lĂcula, pronunciada amb la innocent seriositat del petit Tori, cau com una sentència sobre totes i tots nosaltres.Â