Hora Nova

Fred en flames 

Burning
Dijous, 21.30h
Cinemes Las Vegas

Després de Secret Sunshine i Poesía arriba Burning, la sisena pel·lícula del director sud-coreà Lee Chang-dong. Una vegada més, el director torna a treure a la llum el que amaga la misteriosa realitat sud-coreana i el context en el qual viuen els seus personatges, realitats que habiten l’alienació social, el sofriment i la pèrdua de la il·lusió. El seu cinema sempre ha estat més a prop dels somnis que de la realitat i, en aquesta ocasió, la pertorbació enfosqueix la bellesa de l’ànima de les seves històries. És així com el cinema de Chang-dong es converteix en una eina per disseccionar i mostrar a l’espectador la crua realitat de la Corea contemporània, on actualment els joves sobreviuen entre moltes dificultats. No troben l’esperança en el present ni en el futur i, per això, la impotència, sovint, pren el control de moltes situacions.

És així com Burning neix del relat de Haruki Murakami, Cremar graners, de la seva col·lecció de contes «L’elefant desapareix». Tot comença a cremar quan un jove repartidor es topa per casualitat amb una noia que de nena vivia en el seu mateix veïnat als afores de la ciutat. Ella li demana que cuidi del seu gat mentre se’n va de viatge a l’Àfrica i durant el seu viatge coneix un enigmàtic noi de l’alta societat sud-coreana. D’aquesta relació triangular arrenca el joc d’aquest thriller que va més enllà d’una pel·lícula de cine negre, on el director tracta la lluita de classes a les ciutats i la intromissió de determinats valors occidentals que han acabat amb les tradicions coreanes. Però, sobretot, parla de la toxicitat de l’amor romàntic i la ira continguda. Narrada des d’una veu distant i a prop del silenci, es deixa entreveure la desigualtat social del país, on els que no tenen diners només treballen i la justícia només dona suport a aquells que tenen els mitjans econòmics per esborrar els seus crims.

El film destaca per la revisió social de la seva història, la bellesa de la seva mirada quan la càmera es deté en els detalls i els gestos petits que creen grans ferides en els personatges plens de dubtes i enfrontats a les pors més indesxifrables per l’ambigüitat del relat.