Deixar anar
Siempre juntos
Dijous, 21.30h
Cinemes Las Vegas
Amb només tres pel·lÃcules en la seva filmografia, Riscado (2010) i Pretérito perfeito (2006), la tercera pel·lÃcula de Gustavo Pizzi, Benzinho, actualitza el gènere del melodrama familiar llatinoamericà fent el retrat d’una mare coratge que destaca per la seva nova fórmula, guió i mirada.
Siempre juntos va inaugurar l’última edició del Festival de Sundance i, posteriorment, va formar part de la Secció Oficial del Festival de Mà laga, on va rebre el Premi a la Millor Pel·lÃcula Iberoamericana i el Premi Feroz de la crÃtica.
Aquest llargmetratge ens endinsa en la famÃlia de la Irene, una dona que viu entre dificultats i una aparent tranquil·litat que comença a trontollar quan un dels seus fills té l’oportunitat d’estudiar fora del Brasil. El trasllat del seu fill a Alemanya és un moment aterridor en la vida de la famÃlia, però grà cies a la força de la mare anirà recuperant el color. Un color que dona vida a cadascun dels personatges que s’estan apagant en aquesta història que és tan cà lida com amarga.
Siempre juntos explica com només les mares com la Irene saben somriure quan han de deixar anar els seus fills i acceptar el trencament del nucli familiar. La famÃlia de Petrópolis deixa veure les cicatrius invisibles que les mares teixeixen dia a dia en silenci, i grà cies a la naturalitat del guió i l’Ãntima mirada del director, el públic se submergeix rà pidament en el patiment de la Irene. Aviat transformarà aquesta angoixa en força, ja que decideix fer la seva pròpia revolució. Ella és mare, treballadora, dona, filla i germana en un retrat que representa qualsevol dona anònima de qualsevol racó de món que s’alça per lluitar per a aquells a qui estima.
Aixà doncs, aquest és un film que posa color al dolor de la dificultat quotidiana i que convida l’espectador a gaudir del més simple, allò que ens transporta a les arrels més profundes i comunes de cada un de nosaltres.
