CARTELLERA

DIÒPTRIA

L’èxit transposat

La audición

Dijous, 20.30 h. Catcinemes

  • 13È CICLE DE CINEMA EN V.O.S. EN COL·LABORACIÓ AMB L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE FIGUERES
    Entrada gratuïta als Catcines

Anna Bronsky és professora de violí al Conservatori de Música de Berlín. Malgrat l’opinió dels seus col·legues, imposa l’admissió d’Alexander, un noi en el qual detecta un gran talent potencial. Amb gran dedicació, prepara l’alumne per a l’examen de final de curs fins al punt de descuidar l’atenció vers el seu fill Jonas, de deu anys, també alumne de violí. Així mateix, es distancia del seu marit, el luthier francès Philippe Bronsky. Com més s’acosta l’audició final més s’obstina Anna a fer interpretar Alexander peces més excepcionals. D’alguna manera serà Alexander qui acomplirà els seus somnis frustrats.

Nina Hoss, actriu que interpreta Anna Bronsky i que ens pot sonar de papers com Barbara, de Christian Petzold, estrenada l’any 2014, porta el pes del ritme creixent de l’obsessió del personatge. Amb una actuació freda i meticulosa que renuncia a qualsevol expressivitat supèrflua, va estripant totes les capes de la suposada normalitat que té el seu personatge a l’inici de la pel·lícula. Premiada amb la Concha de Plata a millor actriu, Nina Hoss s’emporta bona part del mèrit de la pel·lícula.

Formalment, la directora Ina Weisse se sustenta en una bona fotografia per apostar per un discurs narratiu de talls sobtats, triant l’ascetisme estètic per centrar-se en la veritable raó de ser del film, el camí ascendent de l’obsessió i el viatge per l’interior de la psicologia de la protagonista. Malgrat l’evident flirteig amb molts dels gèneres cinematogràfics ja classificats, la pel·lícula transita entre ells sense caure en els inevitables clixés. La directora tampoc no cau en els fàcils judicis de valor sobre el que seria una conducta anòmala i els deixa per a l’espectador. No cal obviar que la ja citada ascensió de l’obsessió té un clímax final en la forma d’un memorable primer pla.

Encara que només sigui per fruir l’escena final, cal vèncer la pertorbació que suscita el film i mantenir-se assegut fins a la fi.