Drets assolits, drets en qĂĽestiĂł

EL ACONTECIMIENTO
Dimarts i dijous, 20:30h // Catcines

L’experimentada guionista Audrey Diwan agafa un text de l’escriptora Annie Ernaux per dirigir la seva segona pel·lícula, El acontecimiento. La història se situa a la França de principis de la dècada dels 60, prèvia a les revoltes del maig del 68. La protagonista, membre d’una classe social treballadora veu en els estudis, en els que és força brillant, la possibilitat d’acabar amb les limitacions dels seus orígens i de proveir-se d’una vida amb menys restriccions. Tanmateix, aquest pla es veu amenaçat per un embaràs no desitjat. L’Anne haurà de prendre una decisió, i trobarà l’actitud contrària d’una societat que la carrega amb la vergonya, una legislació que la condemna a la il·legalitat i a la possibilitat de presó, i amb un risc per la pròpia salut.

Annie Ernaux ha estat sempre una escriptora política, centrant-se sovint en les normes que regeixen la nostra societat. Ernaux ha estat una dona que no ha dubtat mai en fer públic el seu compromís ideològic per la llibertat i la igualtat. Generacions després altres dones, 40 anys més joves que Ernaux en el cas de Diwan, són conscients del fet que les lluites per la igualtat entre gèneres en les preses de decisions a a nivell social, no estan ni molt menys liquidades i que cal continuar. La pel·lícula no es conforma, però, amb un argument que remou i agita sinó que cuida la forma amb una banda sonora exquisida, tal com van reconèixer en l’últim festival de cinema de Venècia atorgant-li el lleó d’or a la pel·lícula.

Els dos temes principals de El acontecimiento es podrien resumir en el dret de les dones de decidir sobre el seu propi cos i, de l’altre, del risc de tota persona que es situa fora del que es considerat correcte. No cal retrocedir més de mig segle, cal només anar a les notícies d’actualitat per llegir que el Tribunal Suprem dels Estat Units intenta derogar el dret a l’avortament en aquell país vigent des del 1973. Per no caure en el desànim podem citar paraules de la pròpia Annie Ernaux en una recent entrevista on deia que totes les lluites socials seguien el ritme de «dues passes endavant i una endarrere».