CARTELLERA

DIĂ’PTRIA

Record perseguit

Largo viaje hacia la noche

Dijous, 20.30h

Cinemes Las Vegas

Bi Gan, director de la pel·lícula, després de triomfar tres anys enrere com a realitzador emergent a festivals com el de Locarno, ens presenta la seva nova proposta, Llarg viatge cap a la nit. Tot i les ressonàncies teatrals del títol internacional Long Day’s Journey Into Night, no ens trobem davant de cap drama familiar, sinó en la cerca del que no sabem fins a quin punt és somni o record.

El protagonista, Luo Hong Wu, torna a Kaili, la seva ciutat natal, d’on va fugir dotze anys abans. Quan els records d’una dona que va estimar i mai va poder oblidar tornen a la superfície, decideix començar a buscar-la.
La pel·lícula pren la forma d’una peça de cinema negre, però més enllà de l’acció ens sorprèn l’amalgama del present i el passat o del somni i la realitat. Entrem, doncs, en una lògica onírica que modifica el concepte habitual del temps per oferir-nos un flux diferent en l’ordre dels esdeveniments. També cal esmentar l’ús de la tecnologia en benefici del fet estètic per tal d’aconseguir les fites marcades dins una proposta molt personal.

En l’habitual intent de trobar referències anteriors en qualsevol nova obra, ens ve al cap el Wong Kar-Wai de la seva època més estilitzada. D’aquí estirem la idea d’agafar-nos la pel·lícula com una experiència més que com una història. Reapareix el llarg i trinxat debat del cinema com a forma d’art i la possibilitat de dur-lo a terme en un marc formal tan utilitzat per a l’entreteniment. Anecdòticament, és precisament això el que li passa al film en la seva estrena a la Xina. Víctima d’una campanya de màrqueting que feia coincidir la seva sortida amb el 31 de desembre com a una pel·lícula per celebrar l’any nou. Les expectatives fomentades per la campanya li feren ploure nombroses crítiques d’espectadors decebuts. La recaptació del primer dia fou espectacular per una pel·lícula d’aquest estil, però en els dies següents tot tornà a la normalitat d’una obra d’interès cinèfil en marcs econòmicament més modestos com pot ser el d’una sessió cineclubista.