dimecres, 24 maig 2017

CARTELLERA

DIĂ’PTRIA

Records Ă­ntegres

Doña Clara
Dijous, 21h
La Cate


Els records generacionals sempre marquen la nostra memòria, per bé o per mal. Pels que compartim una certa generació Dancin’ Days ha quedat gravada com la sèrie que va obrir la veda al nostre petit país a les telenovel·les televisives. I això ve a tomb perquè no és altra que Sònia Braga, protagonista de la inefable sèrie, qui també protagonitza Doña Clara, capitanejant un fantàstic treball d’actors que s’estén a tot el repartiment. Si ens centrem en la trama argumental trobem Clara, una excrítica musical de 65 anys, nascuda d’una tradicional família adinerada de Recife. Ella és l’última propietària que viu a l’edifici Aquarius, construït als anys quaranta a l’exclusiva zona de l’avinguda Boa Viagem a primera línia de mar. Tots els apartaments veïns han estat comprats per un promotor immobiliari que ja té plans pel seu desenvolupament urbanístic conjunt. Doña Clara, determinada a no vendre la seva propietat i a abandonar-la només al final de la seva vida, es veu involucrada en una mena de guerra freda amb l’empresa immobiliària. Aquest assetjament la trasbalsa i li fa passar revista al seu passat i als seus éssers estimats, així com sospesar el seu futur.

La doble funció que té el film com a paràbola política i retrat personal, ens aboca a certa reflexió. Per un costat la degradació social que experimenta el Brasil s’ha sentit qüestionada per aquesta obra, no cal passar per alt l’intent del govern de classificar-la per més grans de divuit anys quan el seu contingut no ho justifica, o bé la polèmica que va envoltar la seva candidatura a ser la representat del brasil als Oscar, la qal va ser finalment desestimada. Algú s’està sentint retratat i li és incòmode. Per altra banda, la descripció d’una protagonista íntegra, que dóna valor als objectes materials com a receptacles de records íntims allunyats de transaccions comercials, ens fa pensar en la força personal com a motor de canvi social. En una societat, no gaire diferent de la nostra, on el dubte penalitza, la integritat davant la injustícia pot ser l’únic salvavides per uns drets massa sovint posats en qüestió.