Sergi Reitg: ‘A França per portar una dosi de consum propi et detenen. A Espanya és una infracció administrativa’

0
934

És el cap de la comissaria de la Jonquera i fa un anàlisi de la situació actual al municipi transfronterer. Tractem qüestions com la delinqüència, el tràfic de drogues, l’ocupació de pisos i els operatius policials, entre altres. Des del cos demanen més col·laboració ciutadana, tal com assegura ell mateix, perquè els testimonis «són una prova important»


 

Aquest estiu hi ha hagut bastant moviment a la comarca i molta gent passa per la Jonquera. Quina valoració fa dels mesos de calor, com a cap de la comissaria de Mossos de la Jonquera?
Aquí, al municipi, no es nota tant la diferència entre els mesos d’estiu i hivern, sempre és igual i el volum no canvia gaire. I aquest estiu hi ha hagut el de sempre. Aquí hi ha dos tipus de delinqüència: la que afecta el poble, que podria assemblar-se a la resta del territori, i la que anomeno delinqüència de frontera. I aquesta no afecta la gent del poble, no en són víctimes. En aquests casos tindríem els furts a l’AP-7 -normalment a turistes-, els taloners que fan sostracció de mercaderia de camions o als interiors de cabina de camió i bàsicament el que roben són dispositius de telepeatge o targetes de combustible. Canvien la targeta als camioners i aquests no se n’adonen fins que han de tornar a omplir el dipòsit, i potser ja són a Moscou. Sis anys enrere hi havia un grup organitzat, que va fer activar el dispositiu Ruta, ja que s’havia arribat a 800 o 900 fets en un any i finalment es va desmuntar. I des de llavors, va haver-hi una caiguda en picat d’aquests robatoris.

I ara de quines xifres parlaríem?
Ara en són cap a 100 a l’any. I són alguns camioners, sobretot de països de l’est, que quan arriben a un pàrquing aparquen al costat d’un camió i cometen el robatori. Estem parlant de 100, però la xifra podria ser molt més elevada, per la gran suma de camions que fan parada aquí.

Al poble es comença a sentir la paraula inseguretat. Què en diria?
Els primers quatre anys de ser aquí -que en portem sis- hi havia percepció d’inseguretat perquè els proxenetes, les prostitutes de carretera i els traficants estaven al carrer, però no afectaven directament el poble. Ara, fa cosa de dos anys, van aparèixer tres grups que s’han rellevat consecutivament. Quan n’hem desmantellat un, un altre li ha agafat el relleu. El primer va ser un grup de drogodependents magrebins que es dedicava a robar als establiments, sobretot als de roba d’imitació i falsificada. Es van fer els operatius i vam aconseguir que marxessin. I després va aparèixer el segon grup, que són tres magrebins que van entrar a la presó (tot i que un va ser expulsat).

Però per què passa, això?
Suposo que és un tema de cultura social. Als països nòrdics tothom col·labora, als EUA tothom vol anar als tribunals populars i aquí tothom busca excuses per no anar-hi… I és per això que sempre demanem més col·laboració ciutadana, ja que són proves de càrrec importants. Que trobis empremtes en un domicili vol dir que aquella persona ha entrat però no ens prova que aquella persona hagi robat. I sabem que hi ha gent que ha vist coses però no les ha denunciat.

Fa uns mesos, arran de l’onada de robatoris, es va crear la plataforma Veïns de la Jonquera. I fa pocs dies també van dir que es personarien juntament amb el consistori jonquerenc com a acusació particular. El cos hi té contacte directe?
Sí, com qualsevol organisme. Hem tingut reunions i s’ha parlat amb la plataforma i l’Ajuntament per demanar aquesta col·laboració.

Tornant als tres grups a què es referia, un dels sospitosos va sortir en llibertat fa poc menys d’una setmana. (El multireincident va tornar a ser detingut dos dies després d’aquesta entrevista i està a la presó.)
Nosaltres vam neutralitzar el primer grup el juny del 2017 i entre setembre i octubre aquest segon grup va començar a fer robatoris a establiments i sobretot a domicilis, que no n’havíem tingut mai al municipi.

Cal tenir en compte, però, que la majoria de fets d’aquests tres grups els resolíem. No és allò de «tenim molts fets però no sabem qui és», llavors sí que seria un problema policial, però els tres grups els deteníem contínuament. Mires els antecedents d’aquestes persones i veus que en un any té trenta detencions.

Amb el dispositiu Netto es van fer 65 detencions. Com ha continuat, però, aquesta operació amb el tercer grup?
Doncs finalment es van poder detenir els tres principals autors i va quedar així, dos a la presó i el tercer va ser expulsat del país. (Aquest darrer, detingut de nou.) I al cap d’un temps va aparèixer el tercer grup: hi hauria algun romanès i francesos drogodependents que han passat la frontera i els tenim aquí. I aquests fan bàsicament robatoris a l’interior de vehicles i se’ls està detenint contínuament, perquè treballen a tots dos costats de frontera. Aquest fet ens obliga a coordinar-nos amb la Gendarmeria de l’altre costat a través del Centre de Cooperació Policial i Duanera. I per a robatoris a l’interior de vehicles difícilment entraran a la presó preventiva.

És un problema de llei, doncs?
No diria que és un problema de la llei, sinó que el sistema legal funciona així. I els policies, els jutges i els fiscals hem de complir el que mana l’ordenament jurídic espanyol.

A banda de la delinqüència, hi ha hagut altres factors, com el col·lapse de trànsit.
Un ha estat els embussos de trànsit. Els col·lapses, però, no són un problema ni català ni espanyol, és un problema francès. A l’N-II, quan surts de la Jonquera direcció França pel Pertús et trobes el poble binacional i comercial, amb passos de vianants i zones d’aparcament que alenteixen la circulació. L’autopista espanyola és de tres carrils i quan arribes a la frontera passes a dos carrils. Des de fa anys estan fent obres d’ampliació i aquest estiu el viaducte que hi ha just en passar la frontera l’han deixat en un sol carril. Les infraestructures podrien ser millors? Sí, però no és el problema. Cal tenir en compte que en dies puntuals a l’estiu, al centre comercial Outlet Gran Jonquera hi passen 40.000 persones. Si aquesta xifra s’hi sumen els visitants que passen per la resta de centres comercials i establiments de la Jonquera, el nombre és molt elevat. És complicat a l’hora de mobilitzar el trànsit, les patrulles no el podem regular quan queda tot parat.

Un altre tema que preocupa al municipi és l’ocupació de pisos. El tenen controlat?
Aquest és un tema que no té res a veure amb els robatoris. Els pisos ocupats tenen més a veure amb el tràfic de drogues. Quan vam arribar, el tràfic es feia al carrer, vam pressionar i va passar als establiments i finalment als pisos. Tampoc és que n’hi hagi molts d’ocupats. L’edifici del carrer Companys 8 té tres blocs. Un dels blocs, després de diversos dispositius va quedar totalment desocupat i tancat. Als altres dos blocs hi viu gent normal, en el sentit que eren veïns d’allà, que durant anys van pagar el lloguer, i de cop es van trobar que no hi havia propietari a qui pagar i van deixar de pagar. Uns quants ocupes són persones que tenen ingressos, com ara proxenetes o prostitutes de carretera, però no tenen nòmina, i avui en dia sense nòmina és molt difícil que puguis llogar un pis. Moltes vegades acaben ocupant un pis. Però tot i això, les xifres d’ocupació a la Jonquera, tot i la seva especificitat fronterera, estan molt per sota de les d’altres poblacions i ciutats de l’entorn.

ÀNGEL REYNAL

Quants són, però?
No crec que arribi ni a deu els purament conflictius. Penso que n’hi deu haver uns vint comptant la gent que hi ha entrat per necessitat. Sí que és cert que n’hi ha quatre o cinc d’ocupats i s’usen per al tràfic de drogues. En alguns hi hem entrat ja, dues vegades i tot, però tornem està allà mateix.

I com s’ha de solucionar? Com s’encara des del cos?
Ara el que estem fent són dispositius o controls dissuasius. En lloc d’anar a cercar el venedor, ara anem a cercar el comprador, que és el francès. Fem controls d’entrada a la Jonquera amb el suport de la Policia Local i del Cos Nacional de Policia (CNP). Apliquem tolerància zero amb infraccions de trànsit, i a molts d’ells, que entren indocumentats a Espanya, el CNP els retorna a França. Amb les denúncies de trànsit, com que han de pagar-les al moment, molts cops es queden sense diners per pagar la droga.

I fer operacions als pisos és molt més complicat, ja que s’ha de motivar una petició d’entrada judicial. Els mateixos traficants adopten mesures per prevenir o evitar ser sorpresos en possibles registres policials amb autorització judicial. Sempre explico el cas d’una passada: vam anar-hi corrent i hi havia un francès amb el típic camell, i resulta que li havia donat 50 euros a canvi d’una clau. Això no és res. Clar, la clau era d’una caixa de llums de no sé quin carrer i hi havia la dosi allà amagada. I fins que el client no arriba allà tenen mesures de protecció per controlar si algun policia de paisà està fent un seguiment.

S’ha referit al comprador com un francès.
És que la majoria de compradors són francesos. Cal pensar que a França pel sol fet de tenir una dosi per a consum propi et detenen. A Espanya és una infracció administrativa que als francesos no se’ls pot cobrar, perquè no són residents. A França la legislació en matèria de drogues és més punitiva. I al Pertús encara és més complicat perquè és tan fàcil com pujar o baixar una vorera per canviar de país.

A la Jonquera hi conviuen quatre cossos de seguretat, com és la relació? Per exemple amb el tràfic de persones.
Ens trobem camions carregats d’immigrants i el que fem és trucar al CNP i ells se’n fan càrrec, nosaltres donem suport. I passa el mateix, però al revés, en temes de trànsit. Cadascú té les seves competències però tenim molta col·laboració.

És bona, doncs?
És bona o molt bona, en general. Alguns policies nacionals que venen de fora puntualment m’han comentat que els sobta la predisposició que tenim els Mossos de la Jonquera cap a ells.

I pel que fa als efectius, creu hi ha mancances? N’hi ha massa pocs?
Cada vegada hi ha més mobilitat operativa d’efectius entre les diferents unitats. A la Jonquera hi treballem els Mossos de la Jonquera, els de l’ABP de Figueres i els dels Serveis Regionals. Aquí interactuem fins a vuit cossos policials, quatre de francesos i quatre d’espanyols, ja que hi ha incidents binacionals. És el que té ser un pas fronterer important de la UE i l’especificitat del poble binacional del Portús, que en baixar d’una vorera canvies de país i de legislació.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz