Serem mares o formarem una família… si es que ho volem

0
1437

Avui començaré d’una forma totalment diferent el meu article , començaré amb els comentaris que sovint escolto al poble o la ciutat de la gent més gran: “Nena si no t’espaviles se’t passarà l’arròs, que ja vas camí de trenta anys, jo a la teva edat ja era mare…” També de l’entorn més proper: “Marina no has pensat a ser mare i formar una família…”

Aquests comentaris anteriors, a mi personalment em cansen; en el meu entorn hi tinc amigues que ja són mares amb menys de trenta anys i amigues que passen els quaranta que encara no ho són ni ho volen ser. Tot és respectable, però crec que desgraciadament la nostra societat no ha arribat a la plena plenitud entre homes i dones, perquè estic segura que aquests comentaris amb què m’he trobat en el meu entorn, no me’ls trobaria si fos un home; de fet, tinc amics a la ratlla dels quaranta que dubto que els demanin explicacions de perquè encara no han decidit formar una família, ja que per a les ments no gaire obertes, ells són homes i són diferents…

Des de la meva visió personal com a jove que em considero, no soc mare perquè ara mateix no ho vull ser _tot i que en un futur m’agradaria_ i perquè ara a la meva vida hi tinc altres prioritats abans de ser mare: treballo i m’agrada la feina que faig, però després de treballar dedico temps a la política i als amics, la política m’agrada i és una forma amb què es pot ajudar la gent. Potser culpo la política de no tenir una estabilitat, però a mi, senyors, m’agrada la vida que porto ara. Potser quan sigui mare tindré quasi quaranta anys, però als meus fills no vull que els falti res el dia que els tingui, i el que no faré és posar-me a tenir fills ara que no els puc mantenir, i no els puc donar la vida que es mereixen. Sí que vull ser mare, però ara no, i la societat no haurà arribat al cent per cent de la plenitud si no acceptem que les dones decidim lliurement si volem ser mares o no, si volem fer-ho acompanyades d’una parella o ho volem fer soles. La llibertat també vol dir això que el masclisme quedi aparcat a una banda.

De vegades, he dit -i em reafirmo- que per tenir fills les dones no necessitem cap home, necessitem tenir clar que volem ser mares, i estem capacitades per criar una criatura. Jo sí que vull ser mare, però de moment no, ja que ara no li podria donar el que vull el dia que tingui un fill; personalment no ho voldria fer sola, m’agradaria ser mare amb la persona que estimi al costat, però tampoc em tanco cap porta, si per complir el desig de ser mare ho he de fer com a mare soltera ho faré. En ple segle XXI, les dones som lliures de decidir si volem ser mares, si volem ser mares solteres o acompanyades i quan ho volem ser.

La nostra societat no haurà arribat a la plena plenitud fins que els comentaris que he utilitzat per començar aquest article ja no es mencionin. Les dones som lliures de decidir si volem ser mares, quan i amb qui… sense haver-nos de veure estigmatitzades pel que diran.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li