Ser qui vols ser

0
1220

Vivim en un mĂłn d’estereotips, en el qual la manera fĂ cil de relacionar-se amb la gent Ă©s etiquetant-la: Ă©s d’aquest poble, d’aquesta professiĂł, d’aquesta classe, d’aquest carĂ cter, d’aquest origen, d’aquesta religiĂł, d’aquest sexe… etiquetes que han servit i serveixen per encasellar i a vegades per limitar o fins i tot reprimir les persones. Fa pocs dies al Parlament de Catalunya els alumnes de l’IES Monturiol parlaven en l’acte Memorial a les vĂ­ctimes de l’holocaust de les vĂ­ctimes del nazisme exterminades per portar l’etiqueta de discapacitades, i Ă©s evident que encara avui hi ha gent vĂ­ctima de discriminaciĂł per portar aquella o una altra etiqueta. Les persones som Ă©ssers que tenim la capacitat i hem de tenir la llibertat de poder-nos construir i definir, buscar la nostra identitat i viure-la sense limitacions, sense discriminacions i sense perjudicis. Sigui quin sigui el nostre origen, el que Ă©s important Ă©s què volem ser i com ens sentim. I això no totes les persones ho tenen igual de fĂ cil. En un mĂłn que tradicionalment ha definit el gènere de manera binĂ ria (dones/homes) i funcional (dones cura i reproducciĂł, homes treball i jerarquia) Ă©s encara un repte canviar els rols de gènere i igualment trencar els estereotips i prejudicis envers la identitat i l’expressiĂł de gènere. Durant segles lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres han hagut de viure la seva identitat d’amagat, perquè posaven en qĂĽestiĂł els esquemes del patriarcat, d’allò que «és normal», d’allò que «estĂ  bé». Recloses en una presĂł interior, on se’ls ha negat el dret de viure la seva identitat. Fa poc mĂ©s de 40 anys, a l’Estat espanyol, sota el franquisme, encara es podia anar a la presĂł per la manera d’estimar o vestir-se. Avui, a 80 paĂŻsos del mĂłn, l’homosexualitat encara Ă©s penada amb multes, cĂ stigs, presĂł o pena de mort. Avui. El dret a ser qui es vulgui ser, i a estimar com es vulgui, no Ă©s nomĂ©s un dret individual. És un dret humĂ , un dret col·lectiu, de tothom. No nomĂ©s el reconeixem com a tal, sinĂł que en fem bandera de diversitat, de pluralitat, de llibertat. La bandera de l’arc de Sant MartĂ­ Ă©s tambĂ© la nostra bandera. La garantia dels drets LGBTI Ă©s a Catalunya i grĂ cies a la lluita incansable de les entitats i la majoria incontestable al Parlament, llei des del 2014. I en el desplegament d’aquesta llei, que Ă©s pionera a Europa i ens fa una societat de referència, estem desplegant, des del Govern de la Generalitat i amb els ajuntaments i consells comarcals, els Serveis d’AtenciĂł Integral LGBTI, espais per donar visibilitat, difondre i posar en contacte iniciatives de defensa dels drets, i tambĂ© per informar, aclarir, acompanyar comunitĂ riament, jurĂ­dicament, o de la manera que calgui persones i entorn del col·lectiu que tinguin dubtes, inquietuds, consultes, incidències o denĂşncies. De la criatura Trans que explica als pares que s’han equivocat de nom perquè no Ă©s un nen, que Ă©s una nena, a la persona que es pugui sentir discriminada de qualsevol manera per la seva identitat sexual o expressiĂł de gènere. El Servei d’atenciĂł integral SAI LGBTI que aquesta setmana l’Ajuntament de Figueres ha presentat, tĂ© al capdavant una persona professional especialitzada que atendrĂ  totes les persones que s’adrecin per via electrònica a sai@figueres.cat. Figueres vol ser una ciutat sense armaris en una societat sense armaris. Figueres tĂ© un servei d’atenciĂł especialitzada que acompanya, reconeix i reivindica la llibertat de ser qui et sentis i estimar com vulguis.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li