Ser qui vols ser

0
1153

Vivim en un món d’estereotips, en el qual la manera fàcil de relacionar-se amb la gent és etiquetant-la: és d’aquest poble, d’aquesta professió, d’aquesta classe, d’aquest caràcter, d’aquest origen, d’aquesta religió, d’aquest sexe… etiquetes que han servit i serveixen per encasellar i a vegades per limitar o fins i tot reprimir les persones. Fa pocs dies al Parlament de Catalunya els alumnes de l’IES Monturiol parlaven en l’acte Memorial a les víctimes de l’holocaust de les víctimes del nazisme exterminades per portar l’etiqueta de discapacitades, i és evident que encara avui hi ha gent víctima de discriminació per portar aquella o una altra etiqueta. Les persones som éssers que tenim la capacitat i hem de tenir la llibertat de poder-nos construir i definir, buscar la nostra identitat i viure-la sense limitacions, sense discriminacions i sense perjudicis. Sigui quin sigui el nostre origen, el que és important és què volem ser i com ens sentim. I això no totes les persones ho tenen igual de fàcil. En un món que tradicionalment ha definit el gènere de manera binària (dones/homes) i funcional (dones cura i reproducció, homes treball i jerarquia) és encara un repte canviar els rols de gènere i igualment trencar els estereotips i prejudicis envers la identitat i l’expressió de gènere. Durant segles lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres han hagut de viure la seva identitat d’amagat, perquè posaven en qüestió els esquemes del patriarcat, d’allò que «és normal», d’allò que «està bé». Recloses en una presó interior, on se’ls ha negat el dret de viure la seva identitat. Fa poc més de 40 anys, a l’Estat espanyol, sota el franquisme, encara es podia anar a la presó per la manera d’estimar o vestir-se. Avui, a 80 països del món, l’homosexualitat encara és penada amb multes, càstigs, presó o pena de mort. Avui. El dret a ser qui es vulgui ser, i a estimar com es vulgui, no és només un dret individual. És un dret humà, un dret col·lectiu, de tothom. No només el reconeixem com a tal, sinó que en fem bandera de diversitat, de pluralitat, de llibertat. La bandera de l’arc de Sant Martí és també la nostra bandera. La garantia dels drets LGBTI és a Catalunya i gràcies a la lluita incansable de les entitats i la majoria incontestable al Parlament, llei des del 2014. I en el desplegament d’aquesta llei, que és pionera a Europa i ens fa una societat de referència, estem desplegant, des del Govern de la Generalitat i amb els ajuntaments i consells comarcals, els Serveis d’Atenció Integral LGBTI, espais per donar visibilitat, difondre i posar en contacte iniciatives de defensa dels drets, i també per informar, aclarir, acompanyar comunitàriament, jurídicament, o de la manera que calgui persones i entorn del col·lectiu que tinguin dubtes, inquietuds, consultes, incidències o denúncies. De la criatura Trans que explica als pares que s’han equivocat de nom perquè no és un nen, que és una nena, a la persona que es pugui sentir discriminada de qualsevol manera per la seva identitat sexual o expressió de gènere. El Servei d’atenció integral SAI LGBTI que aquesta setmana l’Ajuntament de Figueres ha presentat, té al capdavant una persona professional especialitzada que atendrà totes les persones que s’adrecin per via electrònica a sai@figueres.cat. Figueres vol ser una ciutat sense armaris en una societat sense armaris. Figueres té un servei d’atenció especialitzada que acompanya, reconeix i reivindica la llibertat de ser qui et sentis i estimar com vulguis.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li