Seny?

0
963

Jo hi era, al Portal de l’Àngel, passeig de Gràcia, plaça Urquinaona, plaça Universitat i plaça de Catalunya de Barcelona aquell històric 11 de setembre del 1977, en què els carrers es van inundar de voluntat democràtica, d’afany de canvi, i amb unanimitat als missatges de «llibertat, amnistia i estatut d’autonomia», moltes senyeres i cap estelada, actuacions musicals, entreteniment per la mainada, paradetes ambulants, tot en un ambient festiu i reivindicatiu; molts dels que ara tant criden reclamant drets no hi eren, a Bcn, ni han patit mai cap manca de llibertat, ni eren a Espanya, ni tan sols estaven penjats dels pensaments del seu pare i ni als intocables els havia donat temps de fer les malifetes crematístiques per tots conegudes.

Com era de preveure, a la posta de sol, els més radicals van provocar incidents i els grisos van efectuar càrregues diverses: recordo com al pla de la Boqueria les pilotes de goma rebotaven als balcons mentre tothom buscava refugi als bars i comerços i després recollíem les pilotes per tenir-les de record.

Enguany, menys participaciĂł, aldarulls al Fossar de les Moreres, intent d’assalt al Parlament… Els contribuents confiem que hi ha hagut identificacions i detencions tan rĂ pides com identificar els discjòqueis de l’himne nacional i que siguin tan valents, contundents i eficients amb els okupes, els manters, els terroristes i els multireincidents.

Encara penso que hi ha gent de bona fe, enganyada, estafada que creu que aquesta bogeria supremacista plena d’odi i ressentiment pot anar bĂ© pel paĂ­s… Si mĂ©s no, ja va bĂ© pels quatre que viuen, i molt bĂ© que viuen, de tota aquesta cortina de fum creada per amagar les misèries i els espolis del clan dels intocables i el seu seguici de panxacontents.

A les portes de la compareixença del president per desobediència i de la sentència dels 12 apòstols del patíbul, la meva aposta és la següent: 3 hauran complert amb la presó preventiva i menjaran els torrons a casa, 3 encara lleparan una mica més de temps i una multa lleu, 3 una multa substancial i una estada més prolongada i als 3 top-stars restants, una bona pessigada de calés, inhabilitacions i una temporada més llarga a la garjola que Aquí no hay quien viva a la televisió.

De fet, sigui la sentència com sigui, no agradarà a tothom i els capitostos descerebrats ja estan encoratjant la plebs manipulable per escalfar més encara l’ambient i crear aldarulls.

La gent intel·ligent desperta i se’n va donant de la gran mentida independentista: menys participaciĂł a la Diada, trencament pĂşblic i notori dels partits indepes, menys estelades als balcons, menys llacets a les solapes, les grans entitats socials precursores de l’odi confrontades… res de nou, tenint en compte que a altres paĂŻsos democrĂ tics aquests partits i entitats estarien prohibits; estic segur que hi ha un desequilibri econòmic amb l’Estat, però no crec que la via de la confrontaciĂł sigui la mĂ©s adient.

De fet, jo no sé què faria amb 17 fills/filles, si a l’hora de repartir la paga mensual veig que n’hi ha que compleixen amb els seus deures com Déu mana i altres que malbaraten els seus recursos en farina de Colòmbia, plantes exòtiques fumables, senyoretes de reputació dubtosa, cotxes de luxe, viatges amb bosses d’escombraries a Andorra, Liechtenstein, Argentina o al Carib, com passa a moltes comunitats autonòmiques.

Per això, hem de pagar religiosament les farmĂ cies… Com podem esperar el subministrament d’ansiolĂ­tics i antidepressius per la gent que va despertant de la gran mentida si els deu quatre mesos? La salut mental es pot veure malmesa i amb això, no es juga.

Però no ho podem evitar, som un país ple de contradiccions i surrealisme: prohibim les curses de braus però anem a València o a França a veure’n o permetem els correbous, fotem fora a les forces d’ocupació (els mateixos que fan rescats a l’alta muntanya quan vas a fer el gamarús el cap de setmana al bosc o arresten lladres multireincidents al metro de Barcelona) dels Hotels de Calella, Mataró, Roses o Figueres, però admeten MENAs benvolguts i estimats mantinguts amb la seva paga, pisos tutelats i borsa d’aliments per tal que puguin delinquir com els roti, multem una ocupació de via pública a restauradors i comerciants honrats i pagadors d’impostos per sobrepassar un pam i permetem que legions d’il·legals venguin mercaderia falsificada, sense cap mena de control fiscal. Reclamem llibertat d’expressió però condemnen a l’ostracisme o la mort civil a qui defensa el país de tots, no tenim calés per erradicar els barracons als col·legis i instituts, però mantenim els valents de a bordo fugits de la justícia a les seves mansions i amb sous estratosfèrics al seu entorn; reclamem l’aplicació de les lleis i els capitosts vulneren contínuament la Constitució i tot el que els sembli per tal de continuar vivint de l’erari públic i mantenir la maquinària indepe; demanem transparència i bona gestió municipal però tenim milers d’assessors i càrrecs de confiança degudament engreixats o empreses externes, demostrant una inutilitat i incapacitat manifesta i manca de preparació.

Tenim un president esperpèntic no escollit, posat a dit als despatxos per un altre que tampoc va ser escollit, fugit com van fer altres valents. Però tranquils, al país opressor no anem millor pels afanys d’un narcisista incapaç de portar a bon port una moció, sense cap programa ni suport posterior més que dormir a la Moncloa i viatjar en Falcon; potser sí que haurem de tenir en compte que les eleccions són per escollir resident, no al més babau del poble, i ens estalviarem aquest desgovern i manca d’aprovació dels pressupostos.

Tant de bo torni aquell famĂłs seny que ens caracteritza (recordem que som Ă©ssers superiors), als carrers, als negocis, a l’entorn familiar i, tal com va cantar un il·luminat al qual li agraden molt les estaques: «No Ă©s això, companys, no Ă©s això pel que varen morir tantes flors…».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li