Sense comerç, no hi ha vida

0
680

Una ciutat té la capacitat de decidir el seu propi model econòmic, i són els ciutadans, amb els seus vots, qui decideixen, en àmbit nacional i local, els seus representants que, amb la seva gestió condicionaran, regularan o desregularan les condicions més o menys favorables per a determinades activitats econòmiques.

Faig aquesta petita introducció per parlar-vos del debat al qual vaig assistir la setmana passada i que, organitzat per Comerç Figueres, demanava als polítics de la ciutat sobre el model al voltant d’aquest sector bàsic per a la ciutat. Sense cap mena de dubte, parlar dels problemes, preocupacions i compartir inquietuds sempre és positiu. En aquest sentit, voldria felicitar a l’associació per la iniciativa.

Malauradament, el format del debat va ser poc dinàmic i no va afavorir que s’arribés a cap mena de conclusió. Per exemple, reduir el debat a simplicitats, com ara disposar d’una regidoria de comerç com a clau i solució a tots els mals econòmics de la ciutat, no crec que sigui la resposta a la situació actual del comerç a la ciutat.

A les portes del desplegament de la Concertació Territorial a tot Catalunya, la ciutat i la comarca han d’estar posicionades per impulsar una estratègia conjunta público-privada que compti amb la participació dels agents socials i les empreses tractores del territori. Enmig d’aquesta planificació, sectors com el comerç han de ser clau per impulsar un desenvolupament econòmic local de primera divisió.

Ja no som la ciutat dels anys 70, 80 o 90. Assumim-ho i, sense deixar de ser ambiciosos, remem tots junts en una mateixa direcció per sortir del remolí que ens té atrapats. Regidoria de comerç? Potser sí, però en el marc d’un projecte estratègic ambiciós. No, tinguem-ho clar, ja no serveixen els esquemes dels anys vuitanta.

Durant les darreres setmanes, des d’Esquerra, Figueres s’han iniciat una sèrie de jornades de discussió, en les quals han participat comerciants, especialistes en formació, en turisme, del sector del taxi,… Gent diversa que ha aportat visions diverses, no només del sector, sinó també des de fora. Deixeu-me compartir alguna de les opinions i posicionaments que hem discutit entre tots.

Els responsables polítics incideixen en quin model comercial conforma la ciutat, volem un model com el francès (de Perpinyà) o americà: grans comerços controlats per multinacionals i situats a l’exterior (a la sortida) de la ciutat? O volem treballar un model de suport al comerç de proximitat als barris i una aposta decidida per un centre comercial competitiu, especialitzat, en què els diferents equilibris entre multinacionals, franquícies i establiments familiars/tradicionals configurin un teixit econòmic innovador i atractiu per als clients?

Un ajuntament no pot ni ha de solucionar la falta de viabilitat d’un negoci. Si un comerç no és competitiu, no té un bon dimensionament o no ha treballat bé la seva expectativa econòmica tancarà. Però el govern d’una ciutat ha de buscar eines de suport a les empreses, posar les condicions que impulsin la renta dels seus ciutadans i que els espais siguin agradables pels visitants i pels habitants de la ciutat. No podem deixar de banda la funció social del comerç. Una ciutat sense comerç és una ciutat sense vida.

Sense por, afrontem el perfil socioeconòmic de la ciutat, la realitat de l’àrea urbana de Figueres i encarem les polítiques de transformació de la ciutat a un model de ciutat amb esperit de capitalitat, amable amb els seus habitants, atractiva per als seus visitants, sostenible i transitable. Una ciutat que aprofita totes les vies de comunicació i transport, i que contempla el seu comerç com un actiu econòmic a impulsar pel seu valor social com un element bàsic per configurar el model de ciutat i dels seus barris.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz