Enric Cambray: ‘Sembla mentida com en 500 anys les coses no han canviat gens’

0
1199

Fent parella escènica amb Ricard Farré, porta divendres a La Cate, de Figueres, ‘Les dones sàvies’, una divertida versió del gran clàssic de Molière que, amb un joc interpretatiu que trenca les convencions, recull la burla dels pedants d’avui


 

S’han escrit molt bones crítiques del duet interpretatiu que formes amb Ricard Farré. D’on va sorgir la creació d’aquesta parella escènica?
Ens vam conèixer a l’Institut del Teatre, pels volts del 2009, estudiant junts en la mateixa promoció. Des d’aleshores hem tingut una molt bona amistat. En Ricard sempre em deia que havíem de fer alguna una cosa junts, i vam arrencar un primer espectacle, que vaig escriure i dirigir jo: Els guapos són els raros. Després ha vingut Les dones sàvies, amb l’ajut inestimable del Maldà, que ens ha acollit i pagat la producció, i gràcies al qual hem tirat endavant aquest espectacle que veureu divendres.

L’obra original de Molière té tretze personatges, i vosaltres us n’heu quedat només amb vuit…
Aquest ha estat el gran repte i també el gran encert de l’espectacle. Amb l’ajuda d’en Lluís Hansen, el dramaturg, vam tancar-nos per veure si era possible fer tants personatges com fos possible. D’aquests 13 en van quedar 8, però tots, en realitat, surten reflectits a l’obra, que dura una hora: hem reduït a la màxima essència la versió original de Molière, i s’hi veuen tots els personatges, totes les escenes i tots els conflictes, però només en una hora. Amb l’ajut de la Júlia Barceló (assessoria escènica) i la Júlia Bonjoch (ajudant de direcció i coreografia), el vestuari d’en Marc Udina i l’escenografia de l’Enric Romaní vam anar construint cadascun d’aquests 8 personatges que de moment enamoren l’espectador.

Seguint el text de l’època, l’obra trasllada la França del 1672 a la Catalunya del 2016. Ha estat difícil fer l’ adaptació?
Sí i no, perquè un cop vam trobar el desllorigador, tot va sortir rodat. I sembla mentida com les coses, en 500 anys, no han canviat gens. En realitat Les dones sàvies explica una història familiar, de costums, la lluita entre un pare i una mare que volen casar la filla amb un pretendent que estima l’amor i un pretendent que estima els diners. I això passa encara.

A l’obra original, Molière se’n riu dels filòsofs pedants. I a l’actual, els filòsofs són tertulians.
Sí, actualment, filòsofs que conegui tothom, no n’hi ha cap. Per tant vam voler traslladar la pedanteria dels filòsofs d’aquella època als tertulians dels mitjans de comunicació actuals, que moltes vegades parlen perquè han de parlar però sense saber molt bé què diuen.

Tot i que actualitzat, Les dones sàvies no deixa de ser un clàssic. L’obra va destinada a tots els públics?
Sí, cent per cent. Hem aconseguit fer un espectacle amb molts punts d’interès: d’una banda, hi trobem el text tal com Molière el va parir, i som absolutament fidels al llenguatge que ell va utilitzar. Però l’hem baixat a un nivell molt popular perquè tothom l’entengui. Per una altra banda, hem reforçat la comèdia de costums i oferim un fregolisme escènic que mostra dos actors que es deixen la pell sobre l’escenari, en una virgueria interpretativa. La gent a la qual interessi la història, gaudirà amb la història. La gent a la qual interessi la virgueria escènica, també gaudirà. Tothom té llocs on agafar-se per acabar passant una molt bona hora de teatre.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li