Seguint l’estela de Companys i Aguirre

0
512

El president Quim Torra i el lehendakari Ibarretxe visiten el mas Perxés d’Agullana i el pas de coll de Lli


 

«Una cadena que no es trenca». Amb aquestes paraules es referia el lehendakari Juan José Ibarretxe al lligam entre Catalunya i Euskadi. Ibarretxe, al capdavant de l’executiu basc del 1999 al 2009, i el president de la Generalitat, Quim Torra, van recordar, divendres passat, el camí a l’exili del president Companys i el lehendakari José Antonio Aguirre coincidint amb la commemoració dels 80 anys del gran èxode republicà.

HISTÒRIA D’UNA PROMESA. El president Torra i Ibarretxe, com a president de la Fundació Aguirre, van visitar el mas Perxés d’Agullana, que es va convertir en la darrera seu de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes i on es van refugiar prop de tres-centes persones a les acaballes de la Guerra Civil. Entre elles, intel·lectuals, com Antoni Rovira i Virgili, Mercè Rodoreda i Pompeu Fabra, i representants polítics com el mateix Lluís Companys. El 5 de febrer del 1939, Companys va passar la frontera francesa i ho va fer al costat d’Aguirre. Aguirre, aleshores, ja s’havia exiliat a París, però va tornar per complir la promesa de sortir del país plegats amb el president de Catalunya. El president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, que s’allotjava al mas Barris de la Vajol, i el president del govern de la República, Juan Negrín, que es va establir al mas Bech de Baix d’Agullana, no els van esperar, tal com havien acordat, i van marxar hores abans. Un fet que Torra va assenyalar, al llarg de la seva intervenció, com a «inexplicable».

EL MAS PERXÉS COM A «SÍMBOL». El cap de l’executiu català, a més, va referir-se al mas Perxés com un «símbol de l’exili», però també «d’esperança»: «Els ideals de llibertat, justícia i república, que havien inspirat tota aquella generació ha fet que siguem avui aquí, lluitant pels mateixos ideals, de llibertat, de justícia i de república». I va declarar que el Govern continuarà defensant aquests ideals «fins les últimes conseqüències». En aquest sentit, Torra es va referir a drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió o el de manifestació que, segons el seu criteri, l’Estat espanyol ha «menystingut i ridiculitzat». «El judici que estem veient mostra una visió autoritària cap a drets fonamentals», va ratificar. Per la seva banda, Ibarretxe, durant el seu breu parlament, va rememorar paraules d’Aguirre: «Heu de saber que el poble basc plora amb les penes del poble català i s’alegra amb les alegries del poble català», a qui el lehendakari desitja «bona sort». «No oblideu que les dues causes estaran íntimament unides per sempre unides» com, segons Ibarretxe, ho van estar fa vuitanta anys.

CAMINADA AL COLL DE LLI. Les dues autoritats van signar el llibre d’Honor d’Agullana, acompanyats per l’alcaldessa, Marina Gutés; el delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila; l’alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo; els vicepresidents d’Òmnium i de l’ANC, Joan Vallvé i Josep Cruanyes, respectivament, i la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech. Seguidament, van desplaçar-se fins al coll de Lli, des d’on Companys i Aguirre van fugir, i van fer una ofrena floral, amb un ram de mimoses, en un punt de la caminada.

VISITA DEL PRESIDENT AL MUME. A la tarda, sense la presència del lehendakari Ibarretxe, Torra va visitar la mina Canta de la Vajol, anomenada la mina d’en Negrín, on es van amagar quadres del Meseu de Prado i or procedent del Banc d’Espanya durant el conflicte. En acabat, el president va traslladar-se fins al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera per a conèixer l’exposició permanent, així com la mostra inaugurada amb motiu de la Retirada, «A nation in retreat», amb la presència de l’alcaldessa del municipi, Sònia Martínez, el director del MUME, Jordi Font, i el comissari de l’exposició, Èric Forcada.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz