Segrestats

0
843

La mitologia ens parla del rapte de les Sabines com un episodi de repoblar la metròpoli de Roma, amb el segrest de les dones de la tribu dels sabins pels romans, per tal de reproduir-se per la prosperitat i l’expansió de la ciutat.

Malauradament, aquesta és la practica altres pobles, ètnies o grups no tan arcaics per tal d’imposar les seves creences i obtenir carn de canó per les guerres, esclaves sexuals o senzillament, maquines de parir, com fa Boko Haram amb segrestos massius de nenes a Nigèria.

Per als qui tant els agrada la memòria històrica, encara que molts encara penjaven dels pensaments del seu pare, faré cinc cèntims dels 79 segrestos de la banda terrorista que ara idolatren com a gent de pau i conciliació. 79 segrestats, 12 d’aquests assassinats a sang freda i una recaptació de més de 38,5 milions d’euros, amb la finalitat de fer prevaler la seva excremental ideologia política i treure un profit econòmic.

El segrest més llarg va ser el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, alliberat per la Guàrdia Civil després de 532 dies, Miguel Ángel Blanco, que va ser assassinat, Julio Iglesias Puga, Diego Prado y Colón de Carvajal, Javier Rupérez, Emiliano Revilla, Adolfo Villoslada, José María Alberto Martín Barrios, José María Ryan i un llarg etcètera.

Això no surt als llibres de text, no. Això no interessa que es difongui i menys quan molts dels partícips en aquests segrestos avui formen part d’ajuntaments o de parlaments.

Ara, amb aquesta democràcia que tant ha costat, ens veiem amb uns actors legals i il·legals que formen part del malson al qual ens veien abocats tots plegats: el gran segrest de la societat civil catalana que es va iniciar l’any 2012, punt d’inflexió de la gran mentida independentista per tal de crear la cortina de fum per les malifetes del clan dels intocables i els seus 3%-30%.

Com bons estrategs, dignes del manual de Gobbels i Heindrich, van crear una xarxa de clientelisme, supremacisme, de victimisme, de cristianofòbia, d’hispanofòbia, etc., per tal que la societat civil radicalitzada s’impliqués a cop d’adoctrinament a les escoles i als mitjans de comunicació afins al règim.

Lluny queden aquells 11-S motiu de festa, reivindicació, en els quals veies famílies senceres gaudint dels actes i els espectacles de la Diada, dins d’una entesa amb pau i sense actes violents. Personalment, encara recordo passejar de la mà del meu pare per la plaça Universitat, la plaça Urquinaona, el passeig de Gràcia i tot l’entorn ple de gom a gom amb senyeres i pancartes amb el lema «llibertat, amnistia i estatut d’autonomia». Cap estelada ni cap referència independentista…

Ara, amb l’aixopluc de grups polítics legals, encara que vulguin trencar l’harmonia i que no respecten les lleis i en especial la Constitución española, la de tots, votada i aprovada per tots els espanyols, es torna a repetir la rutina dels segrestos, però en aquest cas el segrestat és el poble català, amb una amenaça constant de seguretat sense respectar els drets i les llibertats fonamentals dels que no veiem que un trencament amb Espanya sigui profitós per a ningú.

Amb aquesta manca de principis envers la democràcia i el respecte a l’estat de dret, comprovem, amb el beneplàcit del Gobierno de España (el d’ara i el d’abans) que els piròmans d’aquesta societat poden exercir el seu particular terrorisme, crear coerció als dissidents i guanyar adeptes, tot plegat, ben engreixat amb diners públics.

Lluny que els partits assoleixin una resposta consensuada i efectiva envers les arrels de l’independentisme i la seva xarxa clientelar (de panxes contentes pels neòfits), resulta que els catalans constitucionalistes som prescindibles i no es vetlla pels nostres drets ni es respecten els resultats de les urnes, ja que 3 o 4 grups minoritaris desplacen una majoria electa i democràtica.

De fet, molts dels nostres mandataris ni tan sols han estat escollits a les urnes: ni el president d’Espanya ni els dos darrers presidents de Catalunya, ni l’alcalde de Figueres o la seva predecessora, ni l’alcaldessa de Roses, entre molts altres, no han estat escollits pel sufragi, sinó a un despatx i per conveniències sovint inexplicables o incomprensibles; potser aquesta manca de lideratge i de reconeixement evidencien la manca d’interès per tal de resoldre problemes que molt sovint provoquen ells mateixos amb l’ajut dels més radicals que dinamitzen la violència sistemàticament, esperant una resposta contundent i traumàtica per tal d’assolir una projecció internacional de victimisme que mai tindran, encara que els fugits facin promoció als seus paradisos vacacionals de Waterloo, Irlanda o Suïssa.

El segrest es materialitza de moltes formes: qualsevol activitat social, fira, mercat, espectacle, esdeveniment esportiu, etc. s’aprofita per fer la proclama de torn amb les performances habituals de simbologia feixista més pròpia d’èpoques absolutistes pretèrites centreeuropees que ningú vol recordar.

Darrerament, talls de carretera, de vies de tren, piquets… tot plegat, per tal que tota la població pateixi la seva indigència mental i mostrar el seu malentès «mandat del poble» que l’únic que aconsegueix és afartar a la gent que ha d’anar a treballar o que s’ha de desplaçar per qualsevol motiu, crear perjudicis econòmics, la vulneració dels drets fonamentals i una publicitat nefasta que provoca que les empreses marxin i els turistes busquin altres destins.

Bon Nadal i V.E.R.D.E.!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li