Segregació escolar a Figueres

0
1110

Si ens atenim a l’hemeroteca, la problemàtica educativa sembla ser l’existència d’una escola amb mòduls. I ho és que després de catorze anys encara no s’hagi construït l’edifici del Carme Guasch. Però educativament parlant la problemàtica és una altra i afecta un bon nombre d’escoles figuerenques.

El 40% de les escoles públiques d’infantil i primària de Figueres estan classificades com a centres de màxima complexitat (CMC). Són les escoles amb més famílies amb majors necessitats socials i econòmiques i amb més immigració: Anicet de Pagès, Joaquim Cusí, Pous i Pagès i Parc de les Aigües. El risc per aquests centres és la seva estigmatització i això acaba afectant la seva demanda. Per aquest motiu, alguns intenten defugir aquesta qualificació, quan la realitat social de la majoria de les escoles és molt semblant a la dels que estan qualificats de CMC.

Els efectes d’aquesta realitat escolar és que hi ha famílies residents a Figueres que busquen escolaritzar els fills en pobles de l’entorn i, també, és una de les causes per les quals parelles joves canvien la seva residència, escollint pobles de l’àrea urbana o de més enllà.

Pel que fa als instituts, el 60% (Cendrassos, Monturiol i Olivar Gran) estan qualificats com a centres de màxima complexitat (CMC), quan no fa gaires cursos eren tots cinc. Una reducció no justificada quan la realitat no ha canviat.

Segons el Pla local sobre la infància i l’adolescència (PLIA) 2019-2023 de Figueres, els centres públics dupliquen el percentatge d’alumnat d’origen estranger en comparació amb els centres concertats.

Una reflexió a partir de la realitat educativa. La desescolarització als 17 anys a Figueres (32,5% el 2017), un terç de l’alumnat, al mateix nivell de Sant Adrià del Besòs i només per sota de Salt i Lloret de Mar, juntament amb l’abandonament escolar prematur, persones entre 18 i 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre de l’ESO, a part de generar un mercat de treball poc qualificat, parteix de raons socials i econòmiques del territori i, també, del problema de la segregació ineficaç del capital humà. La segregació escolar és l’origen d’absentisme, fracàs i abandonament escolar. L’èxit escolar passa per combatre la segregació i afavorir la mescla d’alumnes.

A l’àrea urbana de Figueres la creació dels instituts de Vilafant (curs 2008-2009) i Peralada (curs 2020-2021) són generadors d’un impacte negatiu en l’escolarització als instituts figuerencs, i provoquen un augment de la segregació escolar. Dues decisions del Departament d’Educació de la Generalitat contràries als principis d’una educació de qualitat a l’abast de tots des d’una escola inclusiva i amb una escolarització equilibrada.

El Pla contra la segregació escolar a Catalunya proposa, per als centres públics i concertats, «acords o pactes locals entre centres dins d’una mateixa zona o municipi per a l’escolarització equilibrada d’alumnat». Cal un pacte local però, també, des del territori s’ha d’impulsar un pacte d’àrea urbana, de tots els instituts públics i els centres concertats, per compartir estratègia educativa per combatre la segregació escolar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li