Segon llibre dels governadors

0
706

El militar Carlos DĂ­az Capmany escriu un nou volum sobre els comandaments de la fortalesa figuerenca


 

La recerca històrica que el tinent general Carlos Díaz Capmany ha fet sobre el castell de Sant Ferran ha fet imprescindible consultar la seva obra -cinc llibres dedicats a aquest recinte- per saber qualsevol cosa entorn de la fortalesa i, de retruc, de la ciutat i la comarca. L’afirmació és de l’historiador figuerenc Alfons Martínez, que va ser l’encarregat de presentar, fa pocs dies, el segon volum que va relatant els governadors que va tenir el castell. A partir de la setmana vinent, el militar ja va anunciar durant aquell acte que començarà a escriure el tercer i darrer volum d’aquesta sèrie.

Díaz Capmany (Figueres, 1933), que es troba en situació de segona reserva militar, és diplomat d’Estat Major i llicenciat en Dret. La seva carrera el va portar a ser Governador Militar de Girona i Director de Gestió de Personal de l’Exèrcit de Terra. Ha escrit i ha donat conferències sobre fortificacions i organització militar. Actualment presideix la Junta de Promotors del Consorci del Castell de Sant Ferran en representació del Ministeri de Defensa.

La seu dels Amics del Castell va ser el lloc on es va presentar aquest darrer llibre, Governadors del Castell de Sant Ferran (1844-1874), inclòs dins la col·lecció -és el cinquè- «Episodis del Castell de Sant Ferran». El nou president de l’entitat, César Barrenechea, ha explicat que «hem considerat imprescindible continuar amb l’activitat de difusió iniciada per l’anterior junta. La publicació d’aquests llibres ens ha permès fer confluir diversos aspectes que com a associació creiem especialment rellevants, com és el de donar continuïtat a l’estreta relació entre el castell i la ciutat, fomentant-la a través del seu coneixement».

Afegeix que «aquests llibres van a càrrec d’autors i investigadors locals que a través dels seus coneixements i investigacions sobre fets o esdeveniments que han tingut lloc al Castell, enriqueixen el fons bibliogràfic de les edicions locals. Al mateix temps, continuem mantenint amb rigor i empenta la tasca de difondre el patrimoni històric i arquitectònic de la mateixa fortalesa, una de les més importants de tot Europa».

EL LLIBRE. Díaz Capmany explica que en el seu nou volum, de poc més de 130 pàgines, «hi passen les biografies dels governadors que van ocupar aquest càrrec durant 30 anys que, en la història d’Espanya, comprenen el regnat d’Isabel II, en la seva majoria d’edat, i l’anomenat Sexenni democràtic, dos períodes aparentment molt diferents però amb uns elements de continuïtat que doten d’unitat el conjunt de l’època. Espanya ja no és una gran potència atlàntica, però tampoc és encara estrictament peninsular. Es pot dir que és una potència mundial per la seva extensió, però per les seves possibilitats econòmiques i militars és una potència molt secundària».

Afegeix que durant els anys que relata en el volum «es va consolidar un sistema de formació de quadres de comandament entorn de l’ingrés en una acadèmia militar i a la superior d’ensenyament reglat. La raó de dret a dirigir unitats va començar a ser la possessió d’uns coneixements professionals que s’acreditaven amb el reial despatx d’oficial. A partir d’aquestes premisses i de la creixent professionalització dels comandaments, va anar prenent forma la noció de la carrera militar. D’altra banda, durant el regnat d’Isabel II es va anar consolidant el sistema de quintes com a opció per reclutar els soldats».

L’historiador militar relata que «a través de les semblances dels 11 governadors que va tenir el Castell de Sant Ferran durant el període que abasta el llibre, el lector es podrà fer càrrec de les complexes circumstàncies per les quals va passar la nació en els anys centrals del segle XIX». Díaz Capmany assenyala que «a cada biografia s’ha procurat apuntar la situació de Figueres i comarca en els anys que cada governador va exercir el càrrec».

En aquest sentit, «durant el comandament dels sis últims governadors, el tema recurrent és la guerra carlista, amb la conseqüent menció de les mesures defensives adoptaves per la població i de les contínues peticions d’ajuda elevades a l’autoritat militar». El 2 de novembre del 1875 va acabar la guerra a Catalunya, però uns dies abans, el 19 d’octubre, un decret firmat pel rei Alfons XII va concedir a Figueres el títol de ciutat, entre altres consideracions, pels mèrits contrets durant aquell conflicte en defensa de la causa borbònica.

Per elaborar el llibre, el tinent general ha pres com a base «el full de serveis del biografiat, document existent a l’Arxiu Militar de Segòvia. En alguns casos s’ha hagut de completar la informació amb algun altre document del seus expedients militars. A més, s’han afegit altres notícies trobades en alguns dels llibres que s’esmenten en la bibliografia», tot plegat per fer al més completa possible la informació que es dona de cadascun dels màxims responsables de la fortalesa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li