Segon eneàleg

0
1084

Encapçalat per una pregunta que esgarrifa i atempta contra la tradició democràtica de tot estat de dret.

1. Per què es mantenen empresonades persones no violentes, defensores dels valors de la democràcia, el diàleg i la justícia i corren lliures persones corruptes, violentes, sense escrúpols, els noms dels quals no em vull recordar? Els primers són presos polítics, sí, injustament engarjolats per un govern pseudodemocràtic.

2. Per què en el llenguatge polític es deforma la realitat i està subjecta a interessos de partit? Cal emmirallar-se en persones de gran fermesa i vàlua, honestes, coherents, demòcrates: J. Benet, M. Carrasco i Formiguera, C. Rahola i Ll. M. Xirinachs, per citar només noms de casa nostra. Cal valorar i actualitzar referents com J. Balmes, P. Casals, S. Espriu, A. Gaudí, N. Jubany, J. Maragall, E. Prat de la Riba, J. Vicens Vives, Caterina Albert, M. À. Anglada, M. Mata o M. Rodoreda, i també de fora.

3. Per què la comprensió, el diàleg, l’educació, el reconeixement, el respecte i la tolerància no s’imposen a l’acusació, l’autoritarisme, la demagògia, la grolleria, l’insult i la mentida?

4. Per què quasi es menysprea la cultura (art, cinema, literatura, música, teatre) fins al punt que té un tractament molt minso en els mitjans de comunicació, i no es difon molt més, a diferència de l’esport? Cal promocionar-la a la TV amb documentals, reportatges, biografies de figures mundials de la política, art, música, literatura i ciència, i reduir els espais dedicats a programes intranscendents. Mesurem quant temps dedica la TV –i per extensió tots els mass media– a l’esport i quant a la cultura.

5. Per què, parlant dels mitjans, aquests prioritzen molt més les notícies negatives (accidents, assassinats, guerres, accions violentes) que no pas les positives (recerca, èxits professionals, avenços científics, crònica de xerrades, congressos)?

6. Per què les humanitats –en especial la filosofia– són tan menystingudes en el sistema educatiu? Són, a més, totalment compatibles amb l’ideari pedagògic de l’Institut-Escola de la Generalitat republicana –per cert, mai invocat per ministres i consellers de torn–, amb dos mots que comencen per la lletra I, bàsics per al futur laboral dels joves: idiomes i informàtica. Rescatem també les arrels filosòfiques (ètiques –el decòrum– i estètiques) i filològiques dels clàssics grecollatins. És un excel·lent llegat.

7. Per què no procurem que les noves tecnologies siguin un mitjà –no una addicció– compatible amb l’educació, el progrés humanístic i científic i el benestar social?

8. Per què, ara que és molt més alta l‘esperança de vida, es guareixen més els malalts i són munió, per tant, els jubilats en plenitud de facultats, amb ganes de servir a la societat, i no es valora aquest fet i es regula per llei el voluntariat?

9. Per què no s’homologa l’edat de jubilació, per evitar greuges comparatius i portes giratòries en els càrrecs de responsabilitat en l’Administració, en les institucions oficials, en el funcionariat, en la política o en l’activitat privada?

Tot plegat, 18 preguntes en dos articles, motivades per una preocupació polivalent per la millora del benestar i el progrés global de la humanitat. Cal acabar amb les injustícies socials, els desequilibris econòmics, la misèria, la incultura. Tot inspirat per uns valors i drets humans i ètics que haurien de presidir tothora i arreu la dinàmica del segle XXI.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li