Satyaprem: ‘Em sembla que la gent, aquí, vol veure coses noves, canviar el que està establert’

0
900

El brasiler Satyaprem torna a l’Alt Empordà per oferir l’anomenada Experiència Zero al Mas Vivent de Vilamaniscle aquest cap de setmana. És deixeble d’Osho, que el va batejar amb aquest nom i significa ‘amor per la veritat’. Diu que som «presoners del temps» i parla de l’experiència del buit, sobre com descobrir qui som més enllà del que creiem i de tot allò que hem après


 

Ha vingut cinc vegades a Catalunya i ha fet sempre parada a l’Alt Empordà. Què el porta fins aquí?
El desig de la gent, que notem que vol conèixer el procés que proposo. Hi ha molta gent desitjosa de saber-ho i em conviden i, per això, vinc.

Es diu que, a l’Empordà, la gent té un caràcter especial. Què n’opina, al respecte?
Allò de què parlo és ben revolucionari, pot canviar molt les coses. Em sembla que la gent, aquí, vol canvis profunds. Noto que hi ha una disponibilitat per veure coses noves, per canviar el que està establert .

El 7, 8 i 9 de juny oferirà al mas Vivent de Vilamaniscle la trobada Experiència Zero. En què consisteix?
El nom d’Experiència Zero el vaig treure d’un concepte de buda, que és shunyata. Això significa ‘l’experiència del buit’. Osho, un altre mestre, explicava que l’experiència shunyata és l’experiència de la no experiència. O sigui, és quan hi ha alguna cosa que està passant i que hi ha un agent a darrere, el tu. És l’experiència de la il·luminació. La il·luminació, l’experiència del buit, seria l’esvaïment del personatge que creus ser. L’Experiència Zero és buscar la visió que tu no ets una persona, però sí consciència manifesta en un cos i en una ment. I això canvia la percepció personal d’un i del món. El procés d’Experiència Zero és perquè tinguis una experiència de qui ets vertaderament, més enllà de tot el que has après.

Es tracta de resoldre, potser, la pregunta de qui som.
Directament, la pregunta vinculada a l’Experiència Zero és qui soc jo. Tots els que vinguin es preguntaran, per una estona, qui són, i després treballarem amb les respostes. Es tracta de desarmar els laberints mentals, allò que la ment proposa convencionalment fins que un veu que allò no és. Aleshores, és una experiència transcendental de tu mateix.

Afirma que la seva proposta és radical. En quin sentit?
És una proposta perquè despertis. És radical en el sentit que vinc per consolar la gent que pateix. Allò que faig és despertar-los del patiment amb una patadeta, perquè es moguin a un altre lloc amb més consciència i que comencin a influir en el món, amb una mica més d’alegria i consciència. I pacificació, clar.

Què és el que ens fa viure patint?
Una il·lusió. Estem il·lusionats amb qui som i, a partir d’aquí, estem il·lusionats en com són els altres i com és el món. El patiment recorre el no saber qui som, que parteix d’una inconsciència.

Aquest patiment també es deu a aquest lligam cap al passat i a la projecció constant cap al futur?
Som presoners del temps. I el temps és psicològic, és il·lusori. És adonar-se d’això i veure la gent. Després, comencem a viure d’una altra manera.

El seu mètode és la conversa. La maièutica socràtica, el procés d’autoindagació de Ramana Maharshi i el zen.
Sí, passa una mica per això. Consisteix en diàlegs i investigació. Són preguntes que proposaré a la gent, que no tenen respostes mentals. En el zen s’anomenen koans, però ho faig d’una manera moderna, molt viva, que no és tradicional. Porto la gent a confrontar la ment, que no té respostes pel misteri de l’existir.

I si no hi ha respostes?
Un calla, es torna silenciós, i comença a veure que un no és exactament allò que ens diu la nostra ment.

Vostè diu que realitat és una convenció.
Així com la veiem és una convenció. La vertadera realitat no són pensaments, no és el que pensem. Quan confrontem el que pensem, d’una manera molt desperta, això s’enfonsa, desapareix. I apareix la realitat, que és brutalment brillant i feliç. Descobrir allò que queda amagat darrere dels somnis i dels pensaments.

Va conèixer Osho als anys vuitanta. L’any 2000 arriba «a la fi de la recerca», a la il·luminació. Segurament, però, la majoria de persones no arriba mai a aquest punt.
Es diu així. La fi de la recerca és la fi del buscador. Molta gent, en general, es torna buscadora professional. Però per arribar a la fi de la recerca, la seva professió ha de desaparèixer. La gent es lliga a la professió: són buscadors que mai troben, perquè si troben, deixen de ser buscadors. Hi ha una contradicció que s’ha de tenir en compte, perquè per trobar, has de deixar de ser qui penses que ets. I, en general, això la gent no ho vol, perquè mira en llocs equivocats, però és comú pensar d’aquesta manera. Estem presos en convencions. Per això, no arriben. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li