Sardanes

0
885

Diu el poema que Ă©s la dansa mĂ©s bella de totes les que es fan i es desfan. En bellesa i gustos, els termes sĂłn molt relatius i qualsevol maximalisme Ă©s arriscat. PerĂČ quĂš voleu que us digui, a mi m’agrada poder entrar a una rotllana i donar la ma a dues persones desconegudes, ballar amb elles mentre miro els ulls, els rostres, o els peus, de tots els que ballem al mateix pas. M’agrada quan em premen la mĂ  per avisar que es canvia el ritme, o quan qui compta avisa a tota la rotllana “un dos i fora!” conscients que no tothom que balla sap comptar i repartir. M’agrada un ball que puguin ballar gent de quatre generacions alhora, cadascĂș al seu ritme i tots al mateix pas. La sardana ha estat, per a unes quantes generacions i en diferents moments de la histĂČria, testimoni de la nostra cultura maltractada, penyora de resistĂšncia quan no es podia resistir de gaire mĂ©s manera, manifestaciĂł al carrer del Som i Serem, quan nomĂ©s es podia dir en notes musicals perquĂš la lletra estava censurada. Ha estat voluntat popular de seguir vius, tenacitat per superar el folklorisme racial que li va atribuir el franquisme, esforç  per la seva posada al dia, servant la tradiciĂł i millorant mĂșsica i dansa. Ha estat un sĂ­mbol –un sĂ­mbol mĂ©s– del que alguns s’han avergonyit o  han caigut en el parany dels nostres opressors, de considerar-la un element folklĂČric, amb un sentit pejoratiu del terme.  Enguany Figueres Ă©s la capital de sardana, i aquest passat diumenge hem celebrat l’Aplec de la Sardana. Sota els plataners centenaris de la Rambla, he vist saludar-se gent de totes les comarques, somriure’s per sones desconegudes, retrobar-se a la cita anual persones que no es comuniquen per what’sApp.  Àvies amb els seus besnĂ©ts compartint rotllana, turistes admirats als que algĂș els explicava en un anglĂšs macarrĂČnic i voluntariĂłs de quĂš anava el ball,  un pare nascut a LeĂłn embaladit mirant els fills ballant sardanes, uniformats amb una samarreta de l’agĂšncia espacial europea. Unes quantes metĂ fores, a quina millor. Una tradiciĂł que parla de molts de nosaltres. Una tradiciĂł que com totes, farem bĂ© de tenir als nostres cors i mantenir a les nostres places. PerquĂš Ă©s nostra, Ă©s bonica i fa part de la cultura popular. I de la que enguany, orgullosament, en som la capital. No en va el personatge clau en aquesta nostra dansa, qui la consolidĂ  i fixĂ  bevent de la tradiciĂł i ampliĂ  la cobla al format que coneixem, fou un Figuerenc nascut a AlcalĂ  la Real (JaĂ©n).  AixĂČ tambĂ© parla de nosaltres.  Del poema de Joan Maragall la gent en recorda que diu “ La sardana Ă©s la dansa mĂ©s bella de totes les danses que es fan i es desfan”, perĂČ a mi la part que mĂ©s m’agrada Ă©s la que diu â€œĂ©s la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li