Saps què és la por?

0
1022

Ahir va ser el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. I avui també ho és, i demà, i l’altre. Ho hauria de ser cada dia, perquè aquesta és una xacra que patim la meitat de la població del món, que aviat és dit. No en parlem massa, en parlem massa poc. La violència masclista no són només les dones assassinades per homes que un dia van dir estimar-les o per desconeguts. La violència masclista és la por que tatuem a la pell i a l’ànima de les nostres filles cada cop que els diem que vagin amb compte quan surten de nit, que procurin tornar amb algú altre, preferiblement amb un germà, un amic, un company de classe, un home, en definitiva. És la por que patim totes les dones quan tornem de fosc a casa i sentim unes passes al darrere nostre, és l’estat d’alerta quan se’ns acosta un desconegut. La por, el monstre invisible que sempre hi és, des de l’entorn familiar (la major part dels autors d’abusos i violències són familiars i persones de l’entorn de les víctimes) a la vida quotidiana, tornant de festa o anant de viatge. La por que ens fa desistir de fer segons què a segons quines hores, i que això ho trobem normal només perquè som dones. La violència contra les dones comença considerant les dones éssers de segona categoria, i per això es tolera que cobrem menys pels mateixos llocs de treball, que accedim menys als llocs de presa de decisions, que fem les tasques de cura dels infants i persones grans pràcticament en solitari, que siguem les culpables de patir violència o discriminacions en funció de com anem vestides, pentinades o l’hora que anàvem pel carrer. Imagineu, per un minut, que això passés als homes, o a algun col·lectiu específic. Jo no demanaré a les dones que siguin més valentes. Us ho demano a vosaltres, nois, homes, senyors. Que sigueu valents per reprovar aquelles brometes «d’homes» que tracten les dones com a objecte, com a mercaderia o com a bestiar. Que no sigueu còmplices de cap discriminació o violència. Que no mireu cap a un altre costat. Que sigueu empàtics i us poseu a la nostra pell i intenteu imaginar la por que patim les vostres germanes, companyes, amigues, filles, netes o mares. Que no calleu. Que apreneu, com nosaltres hem après, a detectar el masclisme, a denunciar-lo i lluitar per erradicar-lo. Hi ha dones víctimes perquè hi ha homes maltractadors. No és un problema de les dones. És una malaltia de la nostra societat. La vida que volem les dones, la nostra llibertat de cada dia, només pot ser sense por, sense por a vosaltres, homes. Sense patir quan caminem de nit al carrer, sense patir si les nostres filles tornen tard a casa, sense patir que ningú violi les nostres mares. Convertiu-vos en els nostres aliats per fer junts aquest nostre futur de dignitat i llibertat, aquest present sense por.

PS: Comparteix, si us plau, aquest article amb un home que apreciïs o estimis.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li