Santi Vila

0
1064

NingĂş, benvolguts lectors, que hagi anat seguint el meu epistolari publicat podrĂ  negar que, amb tota seguretat, he estat l’opinador que mĂ©s he exalçat el llavors jove candidat polĂ­tic Santi Vila, ( “… si he elegido un futuro polĂ­tico para Santi Vila… es porque, como estoy convencido de que jamás podrĂ …abandonar la tarea de buscar, dentro de lo humanamente posible, la verdad; asĂ­, por lo menos tendremos, en la polĂ­tica, un poco de humanismo, un poco de ilustraciĂłn de la que están tan necesitados tantos dĂ©spotas que nos gobiernan” escrivia en una col·laboraciĂł al seu llibre “Un camell en un garatge. La mirada eclèctica d’un jove en la polĂ­tica” publicat quan no era res mĂ©s que un regidor de l’oposiciĂł) i segur, segur que tambĂ© he estat qui, mĂ©s tard, una vegada consolidat, mĂ©s s’ha distanciat sinĂł del seu quefer polĂ­tic sĂ­ de la seva prĂ ctica declarativa de tant en tant eufemĂ­stica, a voltes metafòrica però quasi bĂ© sempre amfibològica, sobre tot una vegada va abandonar la transversalitat amb la qual li vaig pronosticar el seu èxit per assolir una radicalitat independentista.

Les pĂ gines d’HORA NOVA sĂłn fidels testimonis del que els comento: ja el 2014 els escrivia, sorprès per les que vaig conèixer com primeres declaracions pĂşbliques separatistes, i sota el tĂ­tol de “Carta oberta a un amic secessionista”, que “… com que no podia donar crèdit a la informaciĂł que els ulls em subministraven i el cervell m’interpretava; com que no em podia creure que tu, un “vaticanista”… per excel·lència; que tu, l’home que no perd els estreps ni quan Ă©s objecte de l’assetjament de la indignaciĂł ni quan a la sala de plens municipal el tracten de mentider…; que tu, l’intel·lectual al que tantes vegades he admirat en la forma i el fons, poguessis esmunyir-te per la pendent que aboca a la marrulleria i el dicteri, he hagut de llegir, rellegir i tornar a llegir els textos no fos que, com deia al principi, fossin les lletres de motlle i no la voluntat del declarant les que em ferien…” perquè potser “has volgut posar una espelma a Deu i altra al diable… i a la transversalitat li hauries destinat en aquesta ocasiĂł una minsa candela i, en canvi, a la verticalitat monolĂ­tica ideològica tot un ciri pasqual però no per usar-lo a la manera de les bĂ­bliques verges prudents que esperaven atentes l’arribada de l’espòs, sinĂł com assot contra els incrèduls i heretges no nacionalistes”.

Ara més que mai, Vila és un polític discutit i discutible, no sé fins a quin punt un arbre caigut del qui hi ha qui voldrà aprofitar-se’n per fer llenya. No m’hi apuntaré a aquesta tasca: l’he alabat quan era, i no per a tothom, només una promesa i l’he criticat en el poder estant. Potser sigui necessària, amb aquests prolegòmens, una valoració de l’actualitat. Espero poder fer-la en una propera xerrada amb vostès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li