Santi Vila: ‘Auguro que fins a les eleccions hi haurà pocs canvis a l’Ajuntament de Figueres’

0
1869

L’actual director general d’Aigües de Banyoles explica en quina situació judicial es troba, fa una petita anàlisi de la política figuerenca i assegura que en un futur li agradaria tornar a estar «en actiu»


 

De quan el liberalisme era pecat, aquest és el títol del llibre que presentarà dijous a Barcelona i també del que és la seva tesi doctoral. Què ens explica en aquest nou llibre?
Bàsicament és una biografia sobre un religiós i polític del segle XIX que va combatre el desplegament de la modernitat i del liberalisme a Espanya i a Catalunya. Espero que el llibre sigui interessant i molt alliçonador perquè, ara que ens sorprèn tant que hi hagi tantes societats al món que els costi adaptar-se a la modernitat, a les llibertats occidentals… demostra que aquí, no fa pas tant, també ens va costar molt. Els sectors més retrogrades de l’antic règim, van fer tot el que van poder i més per evitar que la democràcia liberal i la democràcia representativa s’obrissin camí.

És una biografia del segle XIX però que podríem aplicar en els temps que estem vivint. Quina relació en trauria?
Efectivament. Penso que hem deixat d’apreciar la moderació, el diàleg i una certa ètica del dubte, vivim temps molt fanatitzats en què tothom creu tenir la raó i agrada molt poc parlar amb qui no pensa com ell. I de fet, no només ens agrada poc parlar amb qui no pensa com nosaltres, sinó que sovint s’ataca la part personal o s’intenta destruir políticament. Aquest home que he estudiat del segle XIX era un expert en tot això i ara quan el llegim ens sembla un fanàtic o un home violent, i curiosament veus com els més extremistes d’avui fan les mateixes expressions polítiques.

I què n’aprèn, vostè, d’aquest home de fa dos segles?
Doncs que el perill de l’autoritarisme i el perill del populisme hi són sempre. I quan sembla que una democràcia està més madura i consolidada no ha de baixar la guàrdia. Perquè si la baixa, ràpidament per la dreta i per l’esquerra afloren els extremistes.

Amb el que ha adquirit escrivint aquesta biografia, quins consells donaria al nou govern de Torra per evitar repetir o caure en nous errors?
Doncs fer de la moderació i del centrisme una actitud d’ètica del dubte. S’ha de creure que el qui no pensa com tu pot tenir bona part de raó, del respecte. La clau de la bona política és el respecte, és a dir, que tu vegis en l’altre algú que pot tenir part de raó. Crec que si tenim aquesta actitud, a poc a poc, les coses s’aniran asserenant.

Tornant allà on som ara, com navega Santi Vila per Aigües de Banyoles?
La veritat és que molt bé, Banyoles és una ciutat magnífica i amb una qualitat de vida molt gran. Té una societat molt convivencial, és una ciutat en què, des del punt de vista de valors polítics, hi ha molta gent, potser la majoria abona les idees independentistes, n’hi ha altres que no la comparteixen i tenen una convivència extraordinària. Jo també he estat molt ben acollit.

Quina és la seva gestió en aquesta empresa?
Jo ara mateix estic de director general de la companyia d’aigües, Aigües de Banyoles, que s’ocupa de la provisió, la potabilització i la distribució d’aigua a tot el municipi i també a algun poble veí.

I no troba a faltar la política?
Molt. La trobo molt a faltar, però jo també estic sota judici i hauria considerat una frivolitat que jo em volgués presentar a res quan puc acabar condemnat per desobediència o malversació.

En quina situació judicial es troba actualment?
Ara mateix estic en llibertat sota fiança, vaig passar aquella nit a la presó i vaig poder pagar una fiança de 50.000 euros que em va permetre estar fora. Però, tot i això, cada quinze dies m’he de personar als jutjats i tinc el passaport retirat. No puc sortir d’Espanya, no puc ni anar passejar a Perpinyà per risc d’ingressar immediatament a presó. Estic pendent de judici, acusat de desobediència per haver participat en l’1 d’octubre i de possible malversació.

Aquesta és la seva situació judicial, però com se sent personalment?
Em sento preocupat perquè entre tots hem portat la situació de Catalunya a uns extrems en què no s’hauria d’haver arribat mai. Penso que es van fer coses malament però evidentment el president Rajoy tenia una doble responsabilitat d’haver evitat el col·lapse. Jo ja he escrit un llibre on explico com ho vaig viure i el que crec que s’hauria d’haver fet i què s’ha de fer en el futur, però a banda d’aquestes consideracions el que és segur és que els lideratges polítics no vam estar a l’altura.

El seu llibre ‘D’herois i traïdors’ va aixecar força polseguera en el seu moment. Qui en seria l’heroi?
El que busco amb el llibre és combatre aquest tipus de vocabulari i dir que no hi ha herois ni traïdors. En una democràcia madura, encara que sigui molt avorrit, és important que els polítics siguin persones tranquil·les, centrades i que actuïn amb molta prudència… amb perseverança, eh? Sense renúncies! Però també amb prudència. Vam ser tots molt imprudents i temeraris. Això va posar en risc la convivència, ha perjudicat la marca Catalunya i la marca Espanya i la missió, ara i en els pròxims mesos i anys, és la regeneració de tot això.

Creu que un traïdor es pot convertir en un heroi?
Sí, en el llibre descric moltes situacions en què un mateix personatge va ser segons i com heroi, i segons i com traïdor. En funció de les circumstàncies i de cada moment van passant comportaments heroics i comportaments molt pobres. És la meva opinió.

I això és una mica el que va passar amb la seva figura a la ciutat. Alguns, després de presentar la seva dimissió van cridar «Santi Vila botifler», a la plaça de l’Ajuntament, i altres, en canvi, desitgen que torni a ser l’alcalde de la ciutat.
Sí, jo vull pensar, i potser m’autoenganyo, que aquests crits eren fruit d’un moment d’excitació i no eren representatius. Jo visc a Figueres i mai no hi he tingut cap problema i em sento estimat per molta gent. Això no vol dir que tothom comparteix totes les teves decisions però crec que alguns hem acreditat des de sempre un compromís molt gran amb el bé comú i amb l’interès general. I que en un moment donat un grup d’extremistes es reuneixin en una plaça i facin uns crits, doncs s’ha de respectar, però no necessàriament és representatiu del sentiment de la majoria de la gent de Figueres.

De fet, Figueres també està passant per uns moments convulsos. No se sap qui serà l’alcalde, només sabem que l’alcaldessa se’n va al govern de Torra. Vostè diu que troba a faltar la política, se’l podria tornar a veure a «casa»?
(Riu.) Home, la veritat és que estic molt preocupat pel que està passant a Figueres. Crec que la ciutat necessita la generositat de tots els seus líders polítics, dels que estan a govern i dels que estan a l’oposició. Ens mereixem una alcaldia forta, un govern amb projecte i és evident que ara s’obre una etapa nova d’inestabilitat que ve marcada pel nomenament de l‘alcaldessa Marta Felip i previsiblement comportarà un període d’inestabilitat fins a les pròximes eleccions municipals, segur. En el meu cas, ajudaré tant com pugui la ciutat i l’Ajuntament a fer que les coses vagin bé. Ho he procurat fer en aquest mandat, ajudant la Marta Felip tant com he pogut, amb el màxim respecte per tots els partits i tots els candidats. A mi ja no em toca opinar sobre això, jo he estat alcalde i ho he fet tan bé com he pogut. Em vaig sentir molt estimat amb una majoria absolutíssima i he de saber estar al meu lloc i no interferir, ni potinejar. Una altra cosa és que als que tenim un bagatge i una certa experiència ens preocupi com van les coses a la ciutat. Ara Figueres té coses al davant molt importants, continuem sense haver resolt del tot el nou POUM; això és estratègic per generar activitat econòmica. Tenim problemes de formació de la nostra mainada i la ciutat va quedant enrere… Hi havia moltes concessions administratives que s’han de treure d’una vegada perquè la ciutat no està prou neta. Vist com van les coses, tots els partits hauran de ser generosos i mirar d’ajudar, perquè si tothom estira amb clau sectària, hi perdrem tots.

Qui creu que ha d’ocupar la cadira de l’alcaldia, a Figueres? Hi ha debat entre Jordi Masquef o Francesc Cruanyes però el nom de Santi Vila també sonava…
Això s’ha dit? Carai! (Entre riures.) Bé, jo auguro que d’aquí a Nadal hi haurà pocs canvis i que, fins i tot, fins a les eleccions municipals hi haurà pocs canvis a l’Ajuntament de Figueres. Costa molt articular una majoria alternativa d’onze regidors a l’actual govern i potser la Marta Felip haurà de fer el sacrifici de compaginar les dues funcions. A partir d’aquí és gairebé segur que s’obrirà un procés de primàries perquè el PDeCAT faci el seu procés de configuració de candidats. Sembla segur que Jordi Masquef en té moltes ganes i té prou suport. Si hi haurà algun altre candidat que ho vulgui intentar, seria ben legítim.

ÀNGEL REYNAL

I d’exconseller d’Empresa a futura secretària general, què li diria a Marta Felip?
Es trobarà la meva fotografia al passadís d’entrada al seu despatx, hi ha tot un passadís de velles glòries i com que vaig ser tres mesos conseller d’Empresa doncs em tindrà allà present, juntament amb un altre figuerenc, en Narcís Oliveres. Aquesta és una conselleria on hi haurà passat dos figuerencs, un fet ben insòlit. Li he desitjat molta sort i m’he posat a la seva disposició perquè és una conselleria molt important i que conec bé. A més, des de la conselleria pot ajudar molt Figueres, l’Alt Empordà i les comarques gironines, perquè es toquen tots els temes de comerç, de turisme, i per tant, la Marta Felip pot escombrar molt cap a casa.

L’opció de ser alcaldable està totalment descartada? Quin serà el futur polític de Santi Vila?
La veritat és que en aquests moments només em plantejo superar bé el procés judicial. És molt greu i delicat, puc acabar de nou a la presó. Tinc companys, a qui aprecio molt, que estan injustament empresonats. En Quim Forn n’és un, el mateix Oriol Junqueras un altre, que lamento moltíssim que hi sigui, per citar-ne dos de partits polítics diferents, però em sap molt greu. Com que sempre he estat una persona molt recta i molt poc frívola, no parlaré de futur polític, tot i que admeto que m’agradaria molt tronar a estar en actiu, perquè sempre m’ha agradat molt treballar per l’interès general. No en puc parlar fins que em senti alliberat, hi ha qui diu que una condemna suau o amable per a nosaltres pot ser una inhabilitació d’un any, dos anys, cinc anys… i una multa. Si això passés, quedes fora de la política encara que t’agradés tornar. No cal que especulem ni posem nerviosos a altres possibles candidats. Nosaltres hem de concentrar-nos amb el judici.

Quina relació manté amb els polítics tancats a la presó?
Ha estat tot molt traumàtic. Jo he mantingut relació amb alguns familiars dels que estan tancats, i si tingués passaport aniria a visitar el president Puigdemont, l’aprecio molt i pateixo molt per la seva situació i la de la seva família. És molt dur i difícil per a tots. I dit això, tots hem de passar el nostre calvari i amb discreció, sense fer soroll ho hem d’anar afrontant. Tots tenim els nostres advocats dintre de tot, no em puc queixar, el conseller Mundó, la Meritxell Borràs i jo estem en una situació dura però fora de la presó. Això ja és molt.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li