Sant Pere, pedres mil·lenàries

0
524

S’edita un volum que aplega tota la història del temple i la vida eclesial i confessional de Figueres al llarg dels darrers segles


 

Ni missa de Santa Creu, ni funeral d’un fidel molt conegut de la parròquia. Dimecres passat al vespre, però, l’església de Sant Pere de Figueres es va omplir de gom a gom. Creients o no, tots assistien a la presentació del llibre Sant Pere de Figueres, pedres mil·lenàries, una obra coral que analitza el temple i la vida eclesial i confessional de la ciutat al llarg dels segles. L’acte s’ha fet coincidir amb la marxa del fins ara rector, mossèn Josep Taberner, que els propers dies, i en arribar als 70 anys d’edat, ha decidit reduir la seva activitat pastoral i des d’ara passa a ocupar-se de les parròquies de Begur, Pals i rodalies.

Val a dir que el llibre l’ha editat ell mateix i en va regalar un exemplar a tots els assistents. L’acte es va complementar amb una actuació de la Coral Polifònica de Figueres –que entre altres peces va cloure l’actuació amb una magistral interpretació de L’Empordà, El cant de la senyera i Els Segadors– i amb un refrigeri ofert pel Consell Pastoral. Mossèn Taberner –més conegut com a Taber– fa catorze anys que va ser destinat a la ciutat. Durant aquest període ha anat acumulant altres parròquies com la del Bon Pastor de Figueres i les de Llers i Pont de Molins, entre d’altres.

Marxa de la ciutat, on també s’ha implicat en nombroses accions solidàries, culturals i cíviques, amb moltes amistats i deixant una forta petjada pel seu tarannà obert i dialogant, reconegut per la gran majoria de persones que l’han tractat durant tots aquests anys. El seu esperit crític i la seva implicació amb el procés independentista, però, li ha comportat algunes reticències entre determinats sectors dels fidels, avui en dia pràcticament anecdòtiques.

“És un obsequi a la ciutat i a la parròquia”, va dir el sacerdot en la presentació del llibre. A partir d’alguns donatius i d’una donació econòmica pròpia, així com el fet d’haver aconseguit un pressupost molt ajustat per a l’edició, han permès la publicació d’aquest volum de format mitjà, de 180 pàgines i profusament il·lustrat. A banda dels sis autors que de forma coral han escrit el llibre, per a la seva realització s’ha comptat amb el suport i la col·laboració de molta altra gent, de la ciutat i de fora, a l’hora de proporcionar fotografies, documents i dades d’arxiu.

EL CONTINGUTS. Obre el treball l’historiador i arqueòleg Joaquim Tremoleda amb el capítol “Figueres i el seu entorn a l’antiguitat” que des de les evidències arqueològiques situa l’origen de les primeres comunitats en el moment dels inicis de la constitució de la vila. La també arqueòloga i historiadora Anna Maria Puig Griessenberger, centra el seu treball en “L’església de Sancti Petri de Figarias”, centrat en el temps del temple romànica, dels segles X al XIII, i de l’església gòtica dels segles XIV al XVII tot en el marc d’una ciutat emmurallada.

El catedràtic de Llengua i Literatura Catalana Joan Ferrerós Serra explica a “Capellans i frares a Figueres fins a la guerra dels apostòlics (1822)” l’evolució de l’església de l’antic règim i tota la seva organització. L’historiador Alfons Romero Dalmau en el capítol “Temps de revoltes i de violència anticlerical” descriu l’església “en temps de la segona República i la Guerra Civil, temps del cop d’estat, de la revolució proletària i de l’acció i la reacció que s’obre a una violència de magnituds extremes”, segons va explicar.

El fotògraf Francesc Guillamet segueix amb el capítol “La mirada del fotògraf” una visió des del llenguatge no escrit sobre l’església dels nostres dies. Clou el treball mossèn Josep Taberner –que també en fa el pròleg– amb el capítol Punt i final un decàleg en el qual analitza la situació de l’església d’avui amb unes reflexions amb vocació de prospecció cap a un futur incert per part de la comunitat catòlica.

Tal com s’explica en el llibre, la parròquia de Sant Pere de Figueres té l’origen en una petita església que es considera construïda de forma paral·lela amb la fundació de la vila. Segons es relata en el llibre, d’aquest temple primitiu, previsiblement d’estil romànic, només es disposen de testimonis documentals que determinen la seva consagració al primer quart del segle XI. No va ser fins al segle XIV, després del fort creixement experimentat per la població arran de la Carta Pobla concedida pel rei Jaume I l’any 1267, que l’església es queda petita i comença una important reforma per ampliar-la. Llavors, el temple, es construeix seguint les pautes de l’estil gòtic.

A l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936, es va procedir a l’enderroc parcial del temple que es va desfigurar la seva estructura. Acabat el conflicte bèl·lic es va procedir a la reconstrucció però només es va poder conservar la nau gòtica, mentre que la capçalera i el campanar, entre altres elements, són de nova execució.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz