Sant Miquel de Fluvià, una fita més en el camí

0
853

El monestir que va fundar l’abat Oliba ha recuperat parcialment el seu claustre


El mític abat Oliba, nascut a Besalú el 971 i mort a Sant Miquel de Cuixà el 1046, està considerat com un gran impulsor de l’art romànic a Catalunya i una figura d’especial rellevància en la gestació de la cultura mil·lenària del país, segons tots els historiadors i estudiosos de la seva figura i obra. Tot i que l’Empordà és terra d’esglésies i de monestirs romànics per excel·lència, Oliba només en va crear un, el de Sant Miquel de Fluvià. Des del passat cap de setmana es pot admirar la recuperació i restauració parcial del seu claustre. S’espera que ben aviat passi a formar part de la ruta internacional dels Camins de Sant Miquel.

Quan fa 15 anys l’alcalde, Àngel Posas, explicava, en aquestes mateixes pàgines, els projectes municipals a l’entorn del monestir, semblava una quimera per a un poble tan petit com el seu. La tenacitat de l’Ajuntament i dels seus veïns els han fet possibles. Per això, Posas es va emocionar molt durant l’acte. Aquell somni ja és una realitat. Aquesta obra, finançada amb el suport econòmic del Pla de Monuments de la Diputació de Girona, complementa l’atractiu d’aquest conjunt patrimonial. El període d’execució ha anat del 2007 al 2020 i l’aportació total ha estat de 532.681,18 euros.

Considerat com una joia del romànic català, Sant Miquel de Fluvià, però, no és un monument gaire conegut. Les obres de restauració promogudes en els darrers anys, juntament amb diverses activitats de promoció cultural i turística —per exemple, les visites guiades durant els mesos d’estiu—, són un primer intent per treure aquest conjunt monumental de l’anonimat en què vivia més enllà de la comarca. Però calen més actuacions. O almenys això és en el que es treballa des del municipi conjuntament amb les administracions.

En aquest sentit, durant l’acte inaugural de divendres, l’alcalde va reivindicar que la C-31, la principal carretera de comunicació amb el municipi, i un vial amb una circulació potencialment turística (enllaça Figueres amb el Baix Empordà), puguin tenir una senyalització específica del conjunt monumental. Segons va explicar, a causa d’un criteri molt arbitrari de la Generalitat, aquesta senyalització només queda relegada a monuments de molt més rellevància. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, present a l’acte, es va comprometre a traslladar la petició.

CAMINS DE SANT MIQUEL. Un altre projecte en el qual s’està implicant el poble és el dels Camins de Sant Miquel. Tot i que encara s’hi està treballant en una fase inicial, es tracta de crear un itinerari europeu d’interès cultural que inclouria tota una xarxa d’espais patrimonials, alguns dels quals ja estan treballant en xarxa, sobretot a l’Estat francès —per iniciativa del Mont Saint-Michel—, i que a Catalunya inclourien des de Sant Miquel de Cuixà fins a Sant Miquel del Fai, a banda de Sant Miquel de Fluvià.

La idea del projecte és barrejar patrimoni, natura i cultura, aprofitar les economies d’escala que s’estan creant a França i generar noves oportunitats per al territori. En definitiva, es tracta d’aprofitar el recorregut i el ressò del projecte europeu, a la vegada que les aliances aconseguides, per generar un nou producte turístic, cultural, innovador i sostenible que serveixi com a atractiu desestacionalitzador de l’oferta actual existent.

LA HISTÒRIA. A partir de les dades del medievalista Joan Badia i Homs, podem fer un breu recorregut per la història del monestir. Aquest lloc ja s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de Cuixà, on hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne l’espai on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el qual van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.

L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en què es confirma també la seva dependència de Cuixà. Badia assenyala que aquest monestir fou annexionat a Sant Pere de Galligants, de Girona. Va mantenir la seva activitat monàstica fins a l’exclaustració de 1835. Se’n conserva l’església de planta basilical, amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior disposa d’una sèrie de capitells, alguns dels quals podrien procedir del claustre desaparegut. D’altres han desaparegut o es troben en diferents museus.

L’historiador empordanès recorda que la fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la guerra civil catalana (1462-1472). La portada també és obra posterior, duu la data de 1532, època en què es van fer altres reformes a l’edifici, notablement a la façana i el cor. Cal esmentar també el campanar llombard, també fortificat. Al sud de l’església s’hi trobava el claustre, ara parcialment recuperat, a l’igual que bona part del seu entorn.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li