Sant Llorenç de Sous, 1.100 anys d’història

0
1309

El monestir, situat a tocar del santuari de la Mare de Déu del Mont i restaurant en els darrers anys, celebra l’efemèride


En un document datat l’any 922 ja s’esmenta l’existència de l’antic monestir situat als peus del santuari de la Mare de Déu del Mont. Concretament diu: Et in comitatu jamdicto abbatiam Sancti Laurentii (que traduït del llatí assenyala que a l’esmentat comtat, l’abadia de Sant Llorenç). Enguany, per tant, se celebren els 1.100 anys de l’abadia del monestir de Sant Llorenç de Sous. El passat 10 d’agost, coincidint amb la data onomàstica del patró, s’hi va celebrar una singular Missa d’Angelis concelebrada i que va aplegar prop d’un centenar i mig de fidels.

L’acompanyament musical a aquesta cerimònia religiosa, que és una missa gregoriana molt coneguda i fàcil de cantar, va anar a càrrec dels figuerencs Pere Puig, a l’orgue, i Carme Castelló, com a cantant. La missa va ser concelebrada per una vintena de capellans, diaques i seminaristes procedents de les tres comarques del bisbat de Girona que conflueixen al santuari: l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. La va presidir el rector custodi del santuari, mossèn Jordi Font.

La festa de Sant Llorenç es va cloure amb la repartició dels tradicionals panets beneïts i un dinar de germanor al restaurant del santuari del Mont, situat a pocs metres de distància de l’antiga església monacal. L’acte també va aplegar nombrosos representants institucionals (Diputació de Girona, subdelegació del Govern i consell comarcals) i alcaldes dels municipis veïns.

L’arqueòleg i professor universitari Joaquim Tremoleda ha estat designat comissari de la celebració i a l’acabar la missa va explicar els motius de l’efemèride. «El monestir, sorgit a partir d’una modesta cel·la al Pla de Sous, es va convertir en abadia benedictina. Es troba esmentada per primera vegada en documents datats l’any 922. Els historiadors la donen per vàlida i, per tant, enguany ens trobem en els 1.100 anys de l’efemèride. Amb el suport de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament d’Albanyà i del propi Patronat del Mont s’han programat quatre activitats commemoratives al llarg de tot l’any» assenyalà.

La primera, el dia 3 d’abril, va consistir en una conferència del mateix Tremoleda per ressaltar la importància històrica de l’aniversari. El 22 de maig es va oferir un concert de cant gregorià. El 10 d’agost, diada de Sant Llorenç, es va celebrar la tradicional eucaristia, en un espai del monestir reconsagrat recentment. Finalment, per cloure l’any, l’11 de desembre, està prevista la presentació de la publicació d’una monografia que explica la història i la transcendència del monestir, a través d’una desena de treballs.

PROCEDENTS DE SANT ANIOL. Tot i que la primera referència documentada del monestir està datada l’any 922, se sap que, prèviament, els monjos que el van fundar havien estat en un recinte més modest a Sant Aniol d’Aguja, en plena Alta Garrotxa. Sant Llorenç de Sous es troba a uns 800 metres d’altitud, en un pla de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Fins al 1988, va pertànyer a l’antic municipi garrotxí de Bassegoda. En desaparèixer aquest, va integrar-se a Albanyà, a la comarca de l’Alt Empordà.

Des de la dècada dels vuitanta, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona hi ha portat a terme moltes actuacions de consolidació i restauració, que n’han permès la conservació. I és que durant el segle xx va quedar despoblat i, a conseqüència d’això, el conjunt monumental es va deteriorar. L’any 2007, es va signar un conveni de cessió entre el bisbat de Girona i la Diputació. Les intervencions més destacades durant tots aquests anys han estat la recuperació de l’església monacal romànica de tres naus i del claustre, d’una part, i la restauració completa de l’església de Sant Llorenç i la sala capitular, de l’altra. Actualment, el conjunt monumental és obert al públic, que pot visitar una de les meravelles del romànic català i fer-se una idea de com era la vida monàstica a l’edat mitjana.

El santuari de la Mare de Déu del Mont, a poca distància d’aquest conjunt monumental, és molt venerat a casa nostra. En el vessant religiós, és la patrona del bisbat de Girona, però també se l’anomena Reina de l’Empordà, Senyora de la Garrotxa i Pubilla del Pla de l’Estany. En el vessant turístic, cultural i excursionista, l’espai és un punt d’atracció de milers de persones al llarg de l’any que s’hi arriben per motius tan diversos com gaudir d’unes vistes excepcionals sobre les comarques esmentades, fer senderisme per tota la serralada o evocar les estades de mossèn Cinto Verdaguer, des d’on el poeta català va escriure Canigó, entre moltes altres motivacions. A més, el Mont és un punt de referència geogràfica per als habitants de tota la zona, però també religiosa per a tots aquells que pugen al santuari per qüestions de fe.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li