Sant Joan, l’altre circ figuerenc

0
819

El passat dimarts 21, els figuerencs ens llevàvem encara amb ressaca pel gran esdeveniment que havia tingut lloc a la ciutat, intentant recordar els grans espectacles que havíem pogut contemplar, tots magnífics i de gran qualitat. Amb nostàlgia i un xic de tristesa pensàvem que ja quedava menys per a la propera edició d’aquesta representació d’alt nivell mundial. Però, pels que no havien pogut anar-hi, si miraven al cel veien un helicòpter de color blau, pertanyent a la policia, i patrulles de mossos amb els seus respectius contingents armats fins les dents, per diversos llocs estratègics. Començava l’altre circ: el del barri de Sant Joan.

Moltes paraules sobren sobre aquest barri, crec que tothom sap del què i de qui parlo. Tanmateix, la situació sembla cada cop més agreujada i els espectacles són cada cop més perillosos i mediàtics. S’ha perdut massa el temps i s’ha donat massa peixet. Cal començar ha actuar amb polítiques contundents i incidents que mostrin, a curt, mitjà i/o llarg termini resultats impecables i d’efectes perdurables en el temps. Aquestes, si són insuficients, hauran d’anar acompanyades de mesures d’acció i coacció, encara que no sempre siguin agradables.

El principal problema d’aquest barri rau en què la majoria de la població que hi viu pertany a un col·lectiu de difícil integració, ja que tenen la seva pròpia llei i costum. Algunes possibles polítiques d’integració es podrien dur a terme mitjançant mediadors culturals. També seria necessària la construcció d’un centre cívic i social, o aprofitar l’estructura de l’escola que ja hi ha, utilitzant l’espai perquè aquests mediadors poguessin exercir la seva feina, junt amb educadors i treballadors socials. Allà es podrien realitzar programes, activitats… Tota aquesta tasca hauria d’anar dirigida principalment a la població de més risc: els menors i adolescents.

Malauradament quan s’arriba a l’edat adulta ja és molt difícil canviar certs hàbits i maneres de fer i molta d’aquesta població, incapaç de reconduir-se acaba a la presó, i perpetua la manera de viure i la traspassa als seus descendents.

S’ha de tallar d’arrel el problema actuant principalment amb les noves generacions, mitjançant l’EDUCACIÓ, EDUCACIÓ i més EDUCACIÓ. L’educació ha de deixar de ser voluntària, ha de ser OBLIGATÒRIA, mitjançant un control exhaustiu, realitzat per agents socials i dotant-los de més poder, si cal. Potser els resultats no es veuran fins d’aquí dos generacions, però és una inversió que l’administració val la pena que faci per no haver d’anar apagant focs, cada cop més grossos. És molt trist que cada dos per tres la nostra ciutat surti als mitjans de comunicació per successos que tenen lloc en aquest barri, ja que és una publicitat negativa i que no agrada a ningú.

Bastant difícil és la situació geogràfica de la ciutat; transfronterera on passa molta gent, part d’aquesta pertanyent a bandes i organitzacions criminals. Aquest fet no el podem controlar, però St. Joan amb incidència, insistència, sí. No ens agrada haver d’escoltar constantment com som coneguts i nombrats arreu: Figueres, la capital del delicte.

Si volem que Figueres esdevingui ciutat europea, hem de mirar cap a altres ciutats exemplars, i incorporar nous models d’actuació que s’hagin fet en barris conflictius.

El circ del barri de Sant Joan és un problema de tots (administracions, entitats públiques i privades, ciutadans, els seus propis habitants…) , cal implicació i polítiques de xoc, ha de deixar de ser un barri marginal i sense llei. Perquè si diem que vivim a Figueres, no ens responguin: Ostres allà hi teniu el barri aquell no? No! Allà i tenim un altre circ, un circ que és mundialment reconegut i on us convidem a venir.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz