Sandra Gard: ‘És un projecte destinat a l’empresari conscienciat sobre la necessària millora en la qualitat del sector’

0
1268

És la directora de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà (EHAE) i sempre ha estat molt vinculada al sector del turisme. Gard té un màster en Direcció d’Empresa Hotelera i un postgrau en Màrqueting i Xarxes Socials. I una de les últimes novetats que tira endavant és el projecte de formació empresarial, que es presentarà al públic el 25 de febrer, a les 18 h, a la Sala Ferran Adrià de l’EHAE


 

El projecte estrella d’aquest 2019 de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà (EHAE) és la formació empresarial, batejada amb un altre nom?
És una formació destinada a les empreses i el nom del projecte és Kitchen Coaching Empordà, un joc de paraules sobre cuina i acompanyament per a l’autogestió. La idea neix arran que estem en una comarca eminentment restauradora i hotelera i es necessita molt de personal qualificat. I què passa? Doncs que cada vegada hi ha més demanda per treballar al sector i en canvi hi ha poca oferta. Molt del personal que ja hi treballa, o bé es queda endarrerit i no es recicla o bé li costa desfer-se dels mals vicis adquirits. I és per això que el projecte pretén ser una formació a mida per a les necessitats de cada empresa.

Quins són els serveis que ofereix el Kitchen Coaching Empordà?
Oferim una millora en la qualitat de la gestió dels restaurants i els establiments de l’Alt Empordà. En podríem dir reciclatge i adaptació als temps. Com s’ha de fer? Nosaltres oferim un estudi gratuït, és a dir, una primera visita en què el nostre assessor estudia què és el que l’establiment necessita i quins són els punts febles del negoci en qüestió. D’altra banda, també cal saber fins on està disposat l’empresari a invertir diners i temps per millorar el negoci. I un cop fet el primer estudi fem una proposta a l’empresa del que considerem que li pot resultar més beneficiós. I pel que fa a la formació, hi ha diverses opcions: in situ, al mateix establiment o aquí l’EHAE, on disposem d’unes magnífiques instal·lacions.

Vivim en una comarca on l’hostaleria té un gran pes però també té molts llocs que han quedat diguem-ne antiquats, no?
Totalment. Hi ha restaurants que no tenen pàgina web ni tampoc xarxes socials, altres que no gestionen la seva reputació en línia… Tenim algun client, de restaurants de tota la vida, que ens diu: «És que no sabem què passa però ja no tenim tanta clientela». Els gustos del sector i del consumidor canvien i els costums també, si fas el mateix ara que fa vint anys és complicat que la gent et doni continuïtat i toca adaptar-se. Amb aquest projecte el que fem és portar-li tot això a casa, ja que en el sector de l’hostaleria és complicat gestionar els horaris del personal, i per això volem oferir les màximes comoditats.

Restaurants sense pàgina web, això en l’era que vivim és d’allò més important per tenir una bona qualificació, per exemple a TripAdvisor. La societat n’és conscient?
És molt important i per això també oferim aquest assessorament. Però també entenc que un restaurant que té la carta molt antiquada o té problemes de relació interdepartamental amb cuina i sala prioritzi arreglar la casa abans que ensenyar-la a les xarxes socials. Per això aquesta qüestió forma part de la formació empresarial. No pots fer una gestió de xarxes impecable si dins tens una mala gestió. Per tant, primer analitzem si ofereixen uns bons plats, si la carta s’ajusta i els preus estan adequats al mercat, si el producte és diferenciat, si el personal és amable, si els departaments entre ells treballen bé, etc. I per fer un pas més, després publicitar-ho o presentar-ho a xarxes, perquè de res serveix que un restaurant pengi imatges boniques a l’Instagram si quan vas a dinar-hi el personal et tracta malament.

Sovint ens oblidem que rere cada plat hi ha un equip i una gestió molt gran, els consumidors sovint només pensem si és bo o no.
Cal pensar que a qualsevol establiment hi ha la gestió de compres, l’emmagatzematge de les matèries, la manipulació dels aliments, l’elaboració, el servei, la presentació… Hi ha tantes coses que no són només la comunicació. Hi ha gent que s’està quedant enrere perquè no dona importància als canvis del mercat o no sap com adaptar-s’hi. Els clients som cada vegada més exigents.

Quins són els canvis del mercat?
Cada vegada més, la gent tendeix al producte saludable i s’estan introduint productes nous en l’alimentació i en la manera de presentar-los.

L’anomenada moda de la healthy lifestyle, no?
Aquest en seria un exemple. Hem de diferenciar entre el que és moda i el que és tendència, potser hi ha productes o aliments que actualment estan de moda i prou, però el que està clar és que la tendència de l’alimentació saludable ha arribat per quedar-se i evolucionar. Encara que ens costi acceptar-ho, amb la irrupció de la cosa digital els ulls també mengen. Tot el que ens fiquem a la boca ha de ser susceptible de poder ser fotografiat i compartit.

Sobre el projecte Kitchen Coaching Empordà, ja han fet els primers contactes amb empreses de la zona?
Ara ja estem treballant amb una empresa d’Empuriabrava que vol renovar la carta de tapes de cara a l’estiu vinent, una altra de Santa Margarida que ens demana cursos d’atenció al client pel seu personal de sala o una de Figueres per la renovació dels plats d’un seu bufet. I l’últim que s’hi ha afegit i amb qui hem iniciat converses és un establiment de la Jonquera. Cada empresa té unes necessitats diferents i per això creiem que el tracte ha de ser personalitzat, flexible i adaptat. Les necessitats sempre són diferents en cada negoci.

Des de fa molts anys vostè es dedica al sector de l’hostaleria i el turisme, més des del vessant formatiu, però com analitza sector de manera global? Hi ha molta precarietat laboral.
Sincerament, crec que falta molta formació i reciclatge. És un sector rellevant a la comarca i tenim moltes potencialitats. La bona cuina en general ha gaudit de força rellevància mediàtica, ja que el territori ha estat molt vinculat a l’alta gastronomia i ha fet que grans cuiners i restaurants es posicionessin molt bé. Dins el territori tenim molt bona qualitat per una banda, però no ens oblidem que per l’altra banda hi ha un percentatge molt elevat d’establiments en els quals mengem diàriament que estan molt lluny de tenir una qualitat, inclús, a vegades, acceptable. És cert, hi ha una gran qualitat al sector de la gastronomia però l’equip de l’Escola d’Hostaleria considerem que és molt necessari pujar el nivell dels restaurants i els establiments no tan prestigiosos. Cal pensar que aquí l’Empordà ens visita molta gent i parlen de nosaltres. Un visitant valora la destinació per com ha sigut la seva experiència i també per com ha menjat i com ha estat acollit.

Comentava, però, que hi ha poca oferta laboral. Pot estar relacionat amb les condicions precàries?
El sector té les mancances que té, és sacrificat i exigeix molt. És un sector que necessita renovació en tots els aspectes, no només a la plantilla de treballadors, l’empresariat també. Entre tots caldria millorar les condicions laborals d’aquest sector i l’empresari ha de veure que ha d’assumir la formació per als seus treballadors, ja que és un benefici pel negoci. Entre tots hem de ser capaços de generar més vocació cap al nostre sector.

Pel que fa a la formació professional, pensa que la comarca i Figueres hi haurien d’apostar més?
Sí, per descomptat, també la formació ocupacional. Malauradament en aquesta comarca nostra l’abandonament escolar i la taxa d’alumnes que no aprova l’ESO és superior a la mitja catalana, amb la qual cosa si potenciem la formació professional en detriment de la formació ocupacional deixem sense oportunitats de formació en hostaleria un gruix molt important i en risc d’exclusió dels joves. Per tant, formació professional sí, sens dubte, però sense descuidar oferir formació per als joves que no hi poden accedir.

Una de les problemàtiques de l’EHAE és la manca d’espais.
Podríem dir que en horari de matí estem al màxim d’ocupació. Òbviament els menors d’edat han de fer formació en horari de matí, però caldria reflexionar en un canvi d’horari pel que fa als cicles formatius dels majors d’edat. La formació professional en molts indrets es fa en horari de tarda i això no hauria de representar cap inconvenient.

Fa quatre anys que n’és la directora, com creu que ha evolucionat l’escola?
És difícil definir-ho breument perquè cada estil de direcció té particularitats pròpies. Jo soc oberta, comunicativa i m’agrada que el centre esdevingui un referent. Des del primer dia vaig voler que fos un indret accessible, tant per als professionals com per als amateurs del sector. Tinc molt clar que per treballar bé cal la cohesió de l’equip, i per això m’agrada que tota la plantilla tingui vinculació amb els projectes de l’escola, d’aquesta manera cadascú aporta la seva visió i entre tots creixem i ens enfortim. I un altre dels punts que crec que caracteritza la meva gestió és la conscienciació social, clarament reflectida en la gestió diària de la unitat d’escolarització compartida.

La UEC, expliqui’ns una mica millor en què consisteix.
És per a joves amb dificultats d’aprenentatge i conductuals en risc d’exclusió. I no només els ensenyem a treballar dins el sector, sinó que també intentem ensenyar-los les competències bàsiques. I el més important, que se sentin acollits, ja que en molts casos venen de famílies poc estructurades i procurem oferir-los un espai còmode, per tal que tinguin ganes de venir. Treballem molt la tolerància i la frustració i per això penso que és important que l’equip que hi ha al darrere estigui ben preparat.

ÀNGEL REYNAL

Per tant, creu que a través de la cuina i l’hostaleria joves que haurien acabat en situacions complicades se’n poden beneficiar?
Absolutament, però no només passa en aquest sector. Cal pensar en com nosaltres entenem que aquests joves, que ja han estat descartats de l’ensenyament reglat i poden recuperar la il·lusió i les ganes de formar part del sector laboral. Els intentem oferir eines d’autogestió, com ara ajudar-los a recuperar la confiança en ells mateixos i en les seves capacitats. Així veiem com ells, a poc a poc, poden anar fent un nou camí. Hi ha perfils d’aquest col·lectiu que en l’ensenyament reglat no se’n surten i per aquest motiu tenen l’autoestima per terra. I amb les eines que nosaltres els donem de formació, a poc a poc s’introdueixen al món laboral. Hi crec fermament i és necessari apostar per la formació ocupacional.

Per acabar, cap on mira l’escola aquest 2019?
A finals de mes engeguem tallers de cuines del món. Serà un cicle de tallers oberts al públic general i amb diferents sessions, com ara cuina mexicana, xinesa, peruana, colombiana, italiana, etc. Serà una activitat més lúdica que no pas formativa: la primera és el 30 de gener i en farem més durant tot el curs escolar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li