“Salvem l’Alfolí”

0
402

Una notificació del Ministeri de Cultura datada del mes de juny de l’any 1976 assenyalava que “l’Alfolí no té gaire interès historico-artístic, sobretot en les actuals circumstàncies, en que està flanquejat per cases modernes de pisos amb les quals desentona”. És evident que si aquest argument s’hagués seguit fil per randa, avui no tindríem, per exemple, ni una sola església o catedral. L’informe, però, era fruit d’una època determinada de la nostra història i arrencava d’un any abans quan l’edifici més antic de l’Escala, datat del segle XVI, estava a punt de ser enderrocat.
“Salvem l’Alfolí” i “Salvem el Cementiri Vell” -l’excepcional construcció marinera de la mateixa vila també es volia destruir, en aquest cas per no “molestar” els clients d’un hotel de nova construcció- van ser una de les primeres campanyes reivindicatives d’abast comarcal que es van produir a la comarca durant la transició democràtica. Les va protagonitzar la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular, que no pretenia altra cosa que els dos espais fossin declarats monument historico-artístic. Evidentment que ho van aconseguir, però amb no pocs esforços, incomprensions i amenaces.
Aquella esperpèntica nota del ministeri espanyol de Cultura va ser rectificada per la Comissió Provincial de Patrimoni Artístic que el desembre de 1977 ja sol·licitava la declaració de l’Alfolí com a monument local. El ple restabliment de les llibertats, amb l’arribada dels consistoris democràtics el 1979, no va donar, però, el suport necessari perquè l’edifici que havia servit de magatzem de sal, port duaner i pòsit de pescadors, se salvés de l’enderroc. La Generalitat va protegir-lo el 1984 i no fou fins aleshores quan començà un llarg camí burocràtic -l’edifici era de propietat privada i els amos no van ajudar en el procés- fins que el 2006 l’Ajuntament va arribar a un acord per adquirir-lo al preu d’1,8 milions d’euros.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li