Salvar la vida de l’adversari

0
557

Unes 30.000 persones de la dreta política, militars i eclesiàstics van fugir durant la Guerra amb l’ajuda de la Generalitat


 

Una exposició sobre uns fets pràcticament desconeguts i una tasca humanitària inèdita: «Autoritzats per sortir. L’èxode de 1936», que es pot visitar fins al 3 de febrer al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. El comissari i historiador Rubèn Doll-Petit hi explica l’èxode de 30.000 persones que van abandonar Catalunya, després del cop d’estat del 19 de juliol i del procés revolucionari que va emprendre l’anarcosindicalisme. Entre l’inici de la guerra i finals de setembre del 1936, escamots i patrulles van assassinar fins a 4.682 persones. Les víctimes eren militars o civils que havien participat en l’aixecament, empresaris, grans propietaris i industrials, membres de la dreta política i, sobretot, eclesiàstics.

LA TASCA DE LA GENERALITAT. «L’exili del 36 és prou significatiu no només per qui el protagonitza, sinó pel salvament de vides pel part del govern de Catalunya», diu Doll-Petit. I és que davant la violència incontrolada, el govern va intentar salvar les vides dels seus enemics i opositors polítics. Aquest és un aspecte insòlit, segons l’historiador: «La Generalitat, en un acte de coherència, facilita als perseguits la fugida del país». Així, milers de catalans van aconseguir marxar a través de nombrosos consolats estrangers i mitjançant la sistemàtica expedició o signatura de salconduits –el document imprescindible per sortir amb garanties– per part de la Generalitat. El mateix president, Lluís Companys, va intervenir en el salvament del cardenal Francesc Vidal i Barraquer i del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita. En aquest sentit, el general colpista Gonzalo Queipo de Llano escrivia, el 24 d’agost del 1936, que Lluís Companys «ha dejado salir de Barcelona a más de cinco mil hombres de derecha, lo cual ha de aminorar sin duda la responsabilidad que pesa sobre es. ¡Dios se lo tenga en cuenta!».

L’ÈXODE DE 30.000 PERSONES. Doll-Petit calcula, de manera aproximada, que entre la darrera setmana de juliol del 1936 i la primera meitat del 1938, unes 15.000 persones van travessar la frontera pels Pirineus i unes 15.000 més van salpar des del port de Barcelona fins al de Marsella o Gènova. I, al llarg de la mostra, que compta amb fotografies, documents i acurades explicacions, el comissari també relata l’adhesió progressiva d’aquests exiliats al règim franquista.

MÉS ENLLÀ DE LA GRAN RETIRADA. Amb tot, Doll-Petit insisteix que s’han de «categoritzar» els diversos exilis que van tenir lloc durant la Guerra Civil: «Durant tot el conflicte, segons l’avançament de les tropes franquistes, hi ha un seguit de desplaçaments forçosos molt importants», assegura. Com a exemple, l’historiador continua explicant que, de forma paral·lela a l’èxode del 1936 a Catalunya, al País Basc «hi ha tota una població filorepublicana que passa cap a França». De fet, aquest país va refugiar persones de tendència política oposada durant la guerra: «França acull dos desplaçaments forçosos de població d’un signe ideològic diferent». El comissari, a més, considera que tampoc s’ha investigat prou del desplaçament de prop d’un milió de persones, provinents d’arreu de l’Estat, a Catalunya a finals del 1938. Moltes haurien passat la frontera l’hivern d’ara fa vuitanta anys.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz