Salvar la vida de l’adversari

0
596

Unes 30.000 persones de la dreta política, militars i eclesiàstics van fugir durant la Guerra amb l’ajuda de la Generalitat


 

Una exposiciĂł sobre uns fets prĂ cticament desconeguts i una tasca humanitĂ ria inĂšdita: «Autoritzats per sortir. L’ùxode de 1936», que es pot visitar fins al 3 de febrer al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. El comissari i historiador RubĂšn Doll-Petit hi explica l’ùxode de 30.000 persones que van abandonar Catalunya, desprĂ©s del cop d’estat del 19 de juliol i del procĂ©s revolucionari que va emprendre l’anarcosindicalisme. Entre l’inici de la guerra i finals de setembre del 1936, escamots i patrulles van assassinar fins a 4.682 persones. Les vĂ­ctimes eren militars o civils que havien participat en l’aixecament, empresaris, grans propietaris i industrials, membres de la dreta polĂ­tica i, sobretot, eclesiĂ stics.

LA TASCA DE LA GENERALITAT. «L’exili del 36 Ă©s prou significatiu no nomĂ©s per qui el protagonitza, sinĂł pel salvament de vides pel part del govern de Catalunya», diu Doll-Petit. I Ă©s que davant la violĂšncia incontrolada, el govern va intentar salvar les vides dels seus enemics i opositors polĂ­tics. Aquest Ă©s un aspecte insĂČlit, segons l’historiador: «La Generalitat, en un acte de coherĂšncia, facilita als perseguits la fugida del paĂ­s». AixĂ­, milers de catalans van aconseguir marxar a travĂ©s de nombrosos consolats estrangers i mitjançant la sistemĂ tica expediciĂł o signatura de salconduits –el document imprescindible per sortir amb garanties– per part de la Generalitat. El mateix president, LluĂ­s Companys, va intervenir en el salvament del cardenal Francesc Vidal i Barraquer i del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita. En aquest sentit, el general colpista Gonzalo Queipo de Llano escrivia, el 24 d’agost del 1936, que LluĂ­s Companys «ha dejado salir de Barcelona a mĂĄs de cinco mil hombres de derecha, lo cual ha de aminorar sin duda la responsabilidad que pesa sobre es. ÂĄDios se lo tenga en cuenta!».

L’ÈXODE DE 30.000 PERSONES. Doll-Petit calcula, de manera aproximada, que entre la darrera setmana de juliol del 1936 i la primera meitat del 1938, unes 15.000 persones van travessar la frontera pels Pirineus i unes 15.000 mĂ©s van salpar des del port de Barcelona fins al de Marsella o GĂšnova. I, al llarg de la mostra, que compta amb fotografies, documents i acurades explicacions, el comissari tambĂ© relata l’adhesiĂł progressiva d’aquests exiliats al rĂšgim franquista.

MÉS ENLLÀ DE LA GRAN RETIRADA. Amb tot, Doll-Petit insisteix que s’han de «categoritzar» els diversos exilis que van tenir lloc durant la Guerra Civil: «Durant tot el conflicte, segons l’avançament de les tropes franquistes, hi ha un seguit de desplaçaments forçosos molt importants», assegura. Com a exemple, l’historiador continua explicant que, de forma paral·lela a l’ùxode del 1936 a Catalunya, al PaĂ­s Basc «hi ha tota una poblaciĂł filorepublicana que passa cap a França». De fet, aquest paĂ­s va refugiar persones de tendĂšncia polĂ­tica oposada durant la guerra: «França acull dos desplaçaments forçosos de poblaciĂł d’un signe ideolĂČgic diferent». El comissari, a mĂ©s, considera que tampoc s’ha investigat prou del desplaçament de prop d’un miliĂł de persones, provinents d’arreu de l’Estat, a Catalunya a finals del 1938. Moltes haurien passat la frontera l’hivern d’ara fa vuitanta anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li