Salvador Torres, la veu de la terra

0
2313

El cantant figuerenc Sam celebra els 40 d’anys del seu primer concert professional al mateix escenari on va actuar, a La Cate


Quan en Salvador Torres, conegut des de ben jove com a Sam, estudiava a la seva Figueres natal, a principis de la dècada del 70 del segle passat, ja es passejava amunt i avall de la ciutat amb la guitarra. A la sortida de les classes, a les escales de la placeta baixa de la Rambla o a l’entrada del desaparegut cinema Juncària, l’envoltaven un munt d’estudiants per sentir-lo cantar. La seva veu tan potent deixava captivada la jove audiència.

Els seus inicis en el món de la música van començar el 1972, quan un bon amic del seu pare li va regalar aquella guitarra. Uns anys abans, però, ja havia començat a cantar a l’Escolania de Sant Pere, sota la direcció de mossèn Josep Maria Albert, un personatge mític en la història musical de la ciutat. Amb aquell grup coral va arribar a ser la primera veu cantaire. També jugava a bàsquet, amb l’Adepaf i el Club Natació, i en tots els desplaçaments ell posava la veu i un company, Carles García, la guitarra.

Era l’època de la Nova Cançó, quan el català irrompia de ple a la societat mitjançant noms com ara Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Marina Rossell o Pere Tàpies, amb els quals Sam va compartir alguna estona d’escenari com a teloner. Amb 18 anys, el 1976, va fer la seva primera actuació en solitari “i cobrant” –com li agrada recordar- a l’escenari del Patronat de la Catequística, avui La Cate. Per cert, el 16 de juny d’aquell mateix any va ser el primer que va tornar a cantar Els Segadors en un acte públic, concretament en un concert a la Societat Coral Erato. A partir d’aquell moment, no ha parat. Porta, per tant, 40 anys com a músic professional i ha decidit compartir-ho amb el seu públic.

Quan va començar no tenia tan clar que durés tant. Va estudiar graduat social a Girona per cobrir-se les espatlles. Ho reconeixia en una entrevista que li vaig fer l’agost del 1977: “Un futbolista té una durada fins als 30-35 anys i aleshores es troba amb una edat en què no té les facultats necessàries per seguir. El mateix em pot passar a mi. Jo sóc partidari de retirar-me abans que em retirin. Quan vegi que no puc expressar-me com ho faig ara, tindré la meva carrera professional per desenvolupar-la”. No li va caldre.

UNA CARRERA VARIADA. Com a cantant, la seva trajectòria és molt llarga. Ha fet una mica de tot. En els inicis va estar amb una orquestra recorrent diversos països europeus i prodigava les actuacions individuals. Va arribar a la final del programa de TVE Gente Joven i un tema seu va ser seleccionat per representar l’Estat espanyol al festival de l’OTI.
Tot sovint realitzava concerts de petit format acompanyat del músic figuerenc Josep Maria Surrell al piano. Durant 14 anys va ser el cantant del grup que lidera el popular músic català Lucky Guri, substituint la Núria Feliu. Amb ell participà en diversos programes de TV3 de manera regular, entre els quals el que protagonitzava Mari Pau Huguet. Des de fa un temps és el cantant del casino de Lloret de Mar, durant la temporada turística, fet que ha compaginat amb recitals per tot arreu, tant al país com a l’estranger. S’ha caracteritzat, per tant, per cantar música popular, de ball i lírica, però també toca jazz.

De fet va ser el representant d’espectacles Ricard Ardèvol, el pare, qui després de veure’l actuar en una festa major li va dir que “amb la teva veu, perds el temps fent cançó protesta. Has de cantar de tot”. I no ha parat, ni li ha calgut retirar-se abans d’hora, com temia a la joventut. El 2009 va voler recordar els 35 anys de músic amb el disc Tiempo de amigos, en què interpretava cançons acompanyat de diverses figures de la música catalana que l’havien anat acompanyant fins aleshores. No hi faltava Lucky Gury, ni José Guardiola, ni Rudy Ventura, entre els personatges més mítics amb els quals ha compartit carrera durant tot aquest temps.

CONCERT D’ANIVERSARI. El pròxim 1 d’abril, a La Cate (19 h), al mateix espai on va començar professionalment, Sam tornarà a cantar. Oferirà aquest espectacle que resumeixe i commemora els seus 40 anys al capdamunt dels escenaris, que es va iniciar el setembre de l’any passat al Luz de Gas de Barcelona. L’acompanyaran, en el vessant musical, el trio de Pep Busquets, però la vetllada es preveu carregada de sorpreses. “Hi ha molta gent del món de la música, amb la qual he treballat tots aquests anys, que volen pujar a donar-me suport a la meva ciutat natal. La veritat és que pot passar de tot. Estic molt satisfet i content de tornar al meu primer escenari i, sobretot, de retrobar-me amb molta gent que se’n recorda de mi”, explica.

Josep Maria Surrell ha assumit la direcció musical del concert on s’escoltaran des dels temes de la cançó catalana dels anys 70 fins a música actual i lírica. El ventall serà ampli, tal com ha fet Sam des de sempre. S’hi intercalaran un bloc de vídeos amb salutacions de personatges popular. El preu de l’entrada és de cinc euros, que es destinaran al projecte Kasameu. La previsió és que fins al mes de setembre d’aquest any ofereixi una vintena de concerts d’aniversari arreu del país. De moment, Roses i Sant Pere Pescador seran dos escenaris on els empordanesos el podran veure, a banda de Figueres.

De tota manera, ara per ara, el concert té un cert punt agredolç. “Jo em considero figuerenc. Pujo a la meva ciutat sovint perquè encara hi mantinc la família i m’agrada passejar-me pels seus carrers i places, aquells espais a l’aire lliure on vaig interpretar les meves cançons. Durant totes aquestes dècades he cantat en causes altruistes, però em dol que mai no m’hagin trucat per fer un concert professional. Estic decebut amb les institucions, la veritat. Però això no és d’ara, ho ha estat sempre”, es lamenta Sam. Qualificat en el seu moment com “la veu de la terra”, ell tampoc no s’ha vist lliure d’aquella dita que assegura que “ningú és profeta a la seva terra”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li