Salvador Manera: ‘Hem d’avançar cap a una pesca sostenible i deixar enrere la mentalitat de captura’

0
767

Salvador Manera (1963) és pescador del Port de la Selva. Respectuós amb el medi ambient, ha rebut la Medalla de la Pesca Catalana 2018. Fa uns quants anys es va endinsar en el món del teatre i, ara, també és en Vador, un pallasso que parla de la sostenibilitat amb els més petits


 

Li venia de família l’ofici de pescador?
Em ve de família, del Port de la Selva, però jo vaig fugir d’aquesta feina perquè no ens hi guanyàvem la vida. Llavors, vaig estar vivint a Madrid divuit anys i dedicant-me a una altra cosa. I quan vaig tornar al poble, vaig recuperar la barca del meu oncle. Vaig tornar a començar.

Com és el dia a dia d’un pescador, avui, a l’Alt Empordà?
D’entrada, el dia a dia no és dia a dia, perquè nosaltres pesquem una mitjana de cent dies l’any, a causa del mal temps. Aleshores, les nostres barques són petites, d’arts menors, com amb les que pescava el meu avi, el meu oncle, barcos de set o vuit metres d’eslora. I no permeten treballar en un entorn tan hostil com el de cap de Creus, de tramuntana. Els dies que podem sortir a pescar són uns cent dies l’any. Dia a dia no pesquem. Tenim molt de temps per poder fer altres coses. Tradicionalment, el meu avi tenia la vinya, l’hort i els olivars. Tothom vivia d’aquestes quatre coses: unes temporades, de la pesca; altres, de les olives, les vinyes i l’hort. Jo mantinc encara les olives i l’hort, però les vinyes ja no. I, a més, tinc la formació teatral i tot el tema de sensibilització. El meu dia a dia és l’oficina, anar a picar pedra, per aconseguir bolos, ajuts, nous projectes amb científics que ens permetin mantenir la nostra activitat vigent i crear consciència. I, a part d’això, anar a pescar. El dia que fa bon temps ho deixo tot i surto a pescar. Però la pesca funciona fatal no, el següent. No hi ha peix.

Què s’acostuma a pescar a la zona?
Pesquem segons l’època de l’any. El mar funciona com la terra, té els seus cicles. I cada cicle de l’any té un tipus de peix diferent, a causa de les migracions, les temperatures de l’aigua… I, a més, ara, s’hi afegeix el canvi climàtic, les noves toxines que hi ha al mar, invasions com el cranc blau o plantes… Hi ha moltes variables. I no és que no es pesqui per culpa de l’arrossegament… això no és veritat. I ja no queden barcos.

També s’han anat perdent les arts menors…
Aquí hi va haver un boom, als anys noranta, que tothom va voler fer grans barcos, arrossegament, palangres… Tothom es va hipotecar, va demanar crèdits, perquè es pescava moltíssim, però ningú es va adonar que això s’acabaria. I, en qüestió de deu anys, es va acabar. Ara els bancs s’emporten els barcos dels qui han demanat els crèdits. S’ha de buscar una pesca més sostenible, que respecti el mar, aquests processos. Per això, s’ha de demanar ajuda a científics, hem de treballar amb ells i escoltar-los. Biòlegs com Josep Lloret i Andrea Gori intenten crear-te consciència i que tu avancis, que deixis aquesta mentalitat de la captura, d’aquest impuls primitiu del caçador, del pescador.

En quin moment decideix posar-se el nas de pallasso, convertir-se en en Vador, per parlar de reciclatge i estima cap al mar?
Pretenia diversificar, fer alguna altra activitat, que el sector de la pesca està molt minvat. El 2012, me’n vaig anar al Galliner, a Girona, i vaig començar a fer formació teatral, de pallasso, clown. I quan ja hi portava quatre anys vaig dir: «Ves a muntar una obra per parlar dels plàstics». Amb en Pep Vila vam muntar l’espectacle del Pescaplàstik. Ens va costar moltíssim aconseguir fer un espectacle d’una hora, que s’entengués i que estigués bé, perquè jo era novato en tot això de les arts escèniques. Però va començar a funcionar… i ara és una cosa que ja tinc molt per mà i que funciona molt bé a les escoles. També enviem una guia pedagògica. I ara hem muntat tallers de pesca sostenible i residus, que s’estrenen a la Confraria de Pescadors de l’Escala, el 30 d’octubre.

Per altra banda, acaba d’estrenar la comèdia Gent de mar al Teatre La Gorga de Palamós. Quina és la trama?
És una comèdia sobre el món de la pesca, dels clubs nàutics, de la gent de ciutat que ve aquí a l’estiu, de les inspeccions, la gamba, els dofins, les meduses. Sobre tot el que té a veure amb la pesca. És brutal. L’altre dia van venir les autoritats a Palamós i ens van dir que ho havíem reflectit tot: des del corall fins al que ve de Barcelona i diu que ha «lligat» el barco, en comptes d’amarrar-lo.

El Govern de la Generalitat li ha atorgat, aquest mes, la Medalla de la Pesca Catalana 2018.
La concessió de la medalla té a veure amb l’aspecte del pescador que ha diversificat. I per la inquietud pel residu, pel medi ambient, per les arts de pesca que perdem. Sempre explico una anècdota als nens. El meu avi agafava les neveres i tot el que s’espatllava i ho fotia en mar, perquè el meu avi era pescador, però no sabia què era biodegradable ni el que era un residu. Avui la consciència és diferent. El que pretenc jo és crear aquesta consciència. I puc haver estat motor d’idees, però he estat envoltat sempre de gent que m’ha donat suport. És una medalla compartida amb aquesta gent que estima el mar, amb aquest tarannà de cuidar-nos i crear consciència. El premi ha de servir per difondre que volem avançar cap a una pesca sostenible i positivar l’actitud dels pescadors. Ens hem de posar les piles.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz