Salvador Manera: ‘Hem d’avançar cap a una pesca sostenible i deixar enrere la mentalitat de captura’

0
980

Salvador Manera (1963) és pescador del Port de la Selva. Respectuós amb el medi ambient, ha rebut la Medalla de la Pesca Catalana 2018. Fa uns quants anys es va endinsar en el món del teatre i, ara, també és en Vador, un pallasso que parla de la sostenibilitat amb els més petits


 

Li venia de família l’ofici de pescador?
Em ve de famĂ­lia, del Port de la Selva, perĂČ jo vaig fugir d’aquesta feina perquĂš no ens hi guanyĂ vem la vida. Llavors, vaig estar vivint a Madrid divuit anys i dedicant-me a una altra cosa. I quan vaig tornar al poble, vaig recuperar la barca del meu oncle. Vaig tornar a començar.

Com Ă©s el dia a dia d’un pescador, avui, a l’Alt EmpordĂ ?
D’entrada, el dia a dia no Ă©s dia a dia, perquĂš nosaltres pesquem una mitjana de cent dies l’any, a causa del mal temps. Aleshores, les nostres barques sĂłn petites, d’arts menors, com amb les que pescava el meu avi, el meu oncle, barcos de set o vuit metres d’eslora. I no permeten treballar en un entorn tan hostil com el de cap de Creus, de tramuntana. Els dies que podem sortir a pescar sĂłn uns cent dies l’any. Dia a dia no pesquem. Tenim molt de temps per poder fer altres coses. Tradicionalment, el meu avi tenia la vinya, l’hort i els olivars. Tothom vivia d’aquestes quatre coses: unes temporades, de la pesca; altres, de les olives, les vinyes i l’hort. Jo mantinc encara les olives i l’hort, perĂČ les vinyes ja no. I, a mĂ©s, tinc la formaciĂł teatral i tot el tema de sensibilitzaciĂł. El meu dia a dia Ă©s l’oficina, anar a picar pedra, per aconseguir bolos, ajuts, nous projectes amb cientĂ­fics que ens permetin mantenir la nostra activitat vigent i crear consciĂšncia. I, a part d’aixĂČ, anar a pescar. El dia que fa bon temps ho deixo tot i surto a pescar. PerĂČ la pesca funciona fatal no, el segĂŒent. No hi ha peix.

Quù s’acostuma a pescar a la zona?
Pesquem segons l’ùpoca de l’any. El mar funciona com la terra, tĂ© els seus cicles. I cada cicle de l’any tĂ© un tipus de peix diferent, a causa de les migracions, les temperatures de l’aigua… I, a mĂ©s, ara, s’hi afegeix el canvi climĂ tic, les noves toxines que hi ha al mar, invasions com el cranc blau o plantes… Hi ha moltes variables. I no Ă©s que no es pesqui per culpa de l’arrossegament… aixĂČ no Ă©s veritat. I ja no queden barcos.

TambĂ© s’han anat perdent les arts menors…
AquĂ­ hi va haver un boom, als anys noranta, que tothom va voler fer grans barcos, arrossegament, palangres… Tothom es va hipotecar, va demanar crĂšdits, perquĂš es pescava moltĂ­ssim, perĂČ ningĂș es va adonar que aixĂČ s’acabaria. I, en qĂŒestiĂł de deu anys, es va acabar. Ara els bancs s’emporten els barcos dels qui han demanat els crĂšdits. S’ha de buscar una pesca mĂ©s sostenible, que respecti el mar, aquests processos. Per aixĂČ, s’ha de demanar ajuda a cientĂ­fics, hem de treballar amb ells i escoltar-los. BiĂČlegs com Josep Lloret i Andrea Gori intenten crear-te consciĂšncia i que tu avancis, que deixis aquesta mentalitat de la captura, d’aquest impuls primitiu del caçador, del pescador.

En quin moment decideix posar-se el nas de pallasso, convertir-se en en Vador, per parlar de reciclatge i estima cap al mar?
Pretenia diversificar, fer alguna altra activitat, que el sector de la pesca estĂ  molt minvat. El 2012, me’n vaig anar al Galliner, a Girona, i vaig començar a fer formaciĂł teatral, de pallasso, clown. I quan ja hi portava quatre anys vaig dir: «Ves a muntar una obra per parlar dels plĂ stics». Amb en Pep Vila vam muntar l’espectacle del PescaplĂ stik. Ens va costar moltĂ­ssim aconseguir fer un espectacle d’una hora, que s’entenguĂ©s i que estiguĂ©s bĂ©, perquĂš jo era novato en tot aixĂČ de les arts escĂšniques. PerĂČ va començar a funcionar… i ara Ă©s una cosa que ja tinc molt per mĂ  i que funciona molt bĂ© a les escoles. TambĂ© enviem una guia pedagĂČgica. I ara hem muntat tallers de pesca sostenible i residus, que s’estrenen a la Confraria de Pescadors de l’Escala, el 30 d’octubre.

Per altra banda, acaba d’estrenar la comĂšdia Gent de mar al Teatre La Gorga de PalamĂłs. Quina Ă©s la trama?
És una comĂšdia sobre el mĂłn de la pesca, dels clubs nĂ utics, de la gent de ciutat que ve aquĂ­ a l’estiu, de les inspeccions, la gamba, els dofins, les meduses. Sobre tot el que tĂ© a veure amb la pesca. És brutal. L’altre dia van venir les autoritats a PalamĂłs i ens van dir que ho havĂ­em reflectit tot: des del corall fins al que ve de Barcelona i diu que ha «lligat» el barco, en comptes d’amarrar-lo.

El Govern de la Generalitat li ha atorgat, aquest mes, la Medalla de la Pesca Catalana 2018.
La concessiĂł de la medalla tĂ© a veure amb l’aspecte del pescador que ha diversificat. I per la inquietud pel residu, pel medi ambient, per les arts de pesca que perdem. Sempre explico una anĂšcdota als nens. El meu avi agafava les neveres i tot el que s’espatllava i ho fotia en mar, perquĂš el meu avi era pescador, perĂČ no sabia quĂš era biodegradable ni el que era un residu. Avui la consciĂšncia Ă©s diferent. El que pretenc jo Ă©s crear aquesta consciĂšncia. I puc haver estat motor d’idees, perĂČ he estat envoltat sempre de gent que m’ha donat suport. És una medalla compartida amb aquesta gent que estima el mar, amb aquest tarannĂ  de cuidar-nos i crear consciĂšncia. El premi ha de servir per difondre que volem avançar cap a una pesca sostenible i positivar l’actitud dels pescadors. Ens hem de posar les piles.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li