Salvador Dalí, segons Òscar Tusquets

0
680

L’arquitecte català va treballar deu anys amb el pintor i ha explicat les seves vivències en una xerrada


Al Museu del Joguet de Catalunya, en un acte organitzat pels Amics dels Museu Dalí, l’arquitecte i escriptor Òscar Tusquets Blanca va parlar del pintor i en va explicar sucoses anècdotes. Va definir Salvador Dalí com una persona que «dels problemes en feia creació. Intel·ligent i humanista, per ell, divertir-se era un obligació». També va explicar interioritats del monument de la rotonda del Rally, que va dissenyar el conferenciant l’any 2000 en homenatge a l’artista, com el fet que s’havia d’instal·lar un piano a la base del xiprer.

L’acte, que va conduir el periodista i expert en temes dalinians Josep Playà, va servir, al mateix temps, per presentar el llibre Sin figuración, poca diversión, en el qual Òscar Tusquets proposa un recorregut molt singular sobre nombrosos temes relacionats amb l’art: paisatges, edificis arquitectònics, escultures, pintures, fotografies i dissenys. «I encara que en aquestes pàgines no es pretén demostrar res, sí que es posen en qüestió recalcitrants llocs comuns sobre l’interminable debat entre (la mal anomenada) abstracció i la figuració», segons l’autor. Totes les obres que recull en el llibre —entre elles del Teatre-Museu de Figueres— són molt estimades per l’autor i totes elles són figuratives o són objectes útils o les dues coses alhora, ja que, com assenyala Oscar Tusquets, «en l’art no figuratiu no aconsegueixo trobar, per molt que m’hi esforci, l’amor, el sexe, el pecat, la divinitat, l’amistat, el pas del temps, la mort, l’humor, els records fugaços… Tot plegat apassiona i m’ajuda a continuar vivint».

LA RELACIÓ AMB DALÍ. Bona part de la xerrada, però, va estar relacionada amb el pintor figuerenc, amb el qual va col·laborar durant una dècada —Tusquets és el dissenyador de la Sala de la Mae West i la de les Joies, del Teatre-Museu— i el va nomenar patró vitalici de la Fundació que gestiona el seu patrimoni. La seva petjada també ha quedat immortalitzada a la ciutat en l’escultura del xiprer que hi ha a l’entrada pel Rally Sud.

Quan es va presentar l’obra, es va anunciar que es tractava d’un xiprer de 24 metres d’alçada, de dins del qual brollaria aigua sobre un piano. Va tenir un pressupost de 40 milions de les antigues pessetes (uns 240.000 euros). Tusquets va recordar en la conferència de la setmana passada que «no es va pretendre la reproducció directament mimètica d’una pintura determinada, sinó la interpretació creativa d’una de les obsessions de l’obra daliniana perquè els xiprers han donat lloc a una multitud d’obres del mestre».

Va confessar que «el meu projecte tenia masses idees i, al final, es va descartar la instal·lació del piano. Sí que vàrem poder posar pedres de la platja de Cadaqués, formant una platjeta al seu voltant. La llàstima és que, per la seva situació, no és accessible». Quan es va inaugurar l’escultura, Tusquets va explicar que «la meva interpretació no es troba gaire lluny de la que vaig realitzar quan vaig transformar la cara de Mae West en una de les sales del museu a Figueres. Aquesta obra, el seu dia, tingué la complicitat entusiasta del mestre, per la qual cosa m’atreveixo a imaginar que aquesta també tindria la seva aprovació».

Parlant de Dalí, l’arquitecte va explicar que «quan projectàvem el Teatre-Museu, es va plantejar la possibilitat d’instal·lar-hi uns urinaris d’or. Dalí recordava que Lenin havia dit que quan triomfés el comunisme, se’n posarien a les principals ciutats del món. Amb un bany d’or, evidentment, era possible, però des del Fundació varen desestimar-ho per la discriminació que suposaria cap a les dones…». D’aquella època també va destacar la feina de l’aparellador municipal, el recordat Pedro Aldàmiz. «Posava en net tot allò que Dalí li encarregava i en feia una excel·lent interpretació», va afirmar.

Dels deu anys que va treballar amb el pintor, Òscar Tusquets va assenyalar que era «una persona intel·ligent, humanista i molt culta. Al seu costat era una obligació que et divertissis. Fins i tot quan el vaig anar a veure al castell de Púbol, quan ja estava postrat al llit, va assajar reiteradament la interpretació d’una cançó per rebre’ns. A més, sempre estava pensant en nous projectes. De fet, Dalí era una persona que dels problemes en feia una creació».

En relació amb el Teatre-Museu —l’arquitecte és patró vitalici de la Fundació que el gestiona—, considera que «no es pot tocar gaires res, almenys de la part diguem-ne teatral. És la seva obra, tal com la volia, no cal modificar-la o, si cal fer-ho, ha de ser en temes molt puntuals. Personalment soc contrari a l’ampliació, perquè el plaer que trobem en fer-ne un recorregut per les seves sales és degut a les dimensions que té. Fer-lo més gran o molt més gran, trencaria aquest encant».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li