Salvador DalĂ­, sardanista

0
1016

El periodista Josep Playà va detallar en una xerrada la presùncia del món de la cobla en l’obra del pintor fins al final de la seva vida


A Salvador DalĂ­ li agradaven les sardanes? Sentia admiraciĂł per Pep Ventura? Considerava aquesta dansa com un sĂ­mbol indentitari del paĂ­s? En el marc de la celebraciĂł de Figueres com a Capital de la Sardana i en la commemoraciĂł del bicentenari de l’insigne mĂșsic i compositor Ă©s un bon moment per respondre a aquestes preguntes. I aixĂ­ ho va fer el periodista Josep PlayĂ , estudiĂłs de l’obra i la personalitat del pintor, en el transcurs d’una conferĂšncia organitzada pels Amics del Teatre-Museu DalĂ­ i pronunciada dimecres passat sota la cĂșpula.

PlayĂ  va explicar que “la sardana surt sovint en la cosmologia daliniana, tant a la seva obra com en el seu Teatre-Museu”. En aquest sentit va recordar que “quan va nĂ©ixer el pintor, Catalunya estava vivint l’ùpoca de la Renaixença, encara era ben viva la memĂČria de Pep Ventura, i la sardana ja es perfilava com a la dansa nacional, com un sĂ­mbol. TambĂ© s’estava forjant el mite de l’EmpordĂ , a partir de Joan Maragall”.

El pare del pintor, el notari Salvador DalĂ­, era un admirador de Pep Ventura i tot sovint contractava cobles perquĂš interpretessin les seves sardanes. Anna Maria DalĂ­ ho descriu de la segĂŒent manera al seu llibre Salvador DalĂ­ vist per la seva germana: “Algunes nits de primavera el pare feia tocar les sardanes d’en Pep al carrer Monturiol. Aleshores la galeria de cases es vestia de festa. Al carrer hi havia una gran animaciĂł i l’olor sensual de la terra molla arribava fins a la galeria. L’olor tĂ­pica de quan es ballaven sardanes, perquĂš abans de ballar-les es regava el carrer. Les melodies d’en Pep Ventura esclataven romĂ ntiques mentre els balladors comptaven i repartien els compassos i, tot dansant, perfilaven la geometria de la mĂșsica”.

En aquest sentit va recordar que el notari DalĂ­ va comprar la tenora de Pep Ventura i durant molts d’anys va estar zelosament guardada en una calaixera del domicili familiar del nĂșmero 12 del carrer de Monturiol. Finalment, aquella histĂČria peça va ser donada

desinteressadament al Museu de la MĂșsica de Barcelona, en considerar que havia de ser un objecte a l’abast de tothom.

OBRA DALINIANA. PlayĂ  va relacionar la presĂšncia de la sardana en les obres del pintor Salvador DalĂ­ i, certament, Ă©s molt nombrosa. “L’any 1920, en un dels seus primers quadres, porta per tĂ­tol La sardana de les bruixes, una obra que actualment Ă©s al Museu de Sant Petersburg. Un any mĂ©s tard dedica la portada del setmanari EmpordĂ  Federal a Pep Ventura i Enric Morena i tambĂ© il·lustra la biografia del compositor bicentenari”, va explicar el periodista. Arran de la seva amistat amb el poeta Federico GarcĂ­a Lorca, cada cop que aquest visitava Figueres el seu pare organitzava una ballada de sardanes en honor seu.

“La seva militĂ ncia en el surrealisme va portar DalĂ­ a demanar l’aboliciĂł de la sardana perĂČ, curiosament, en el guiĂł d’una pel·lĂ­cula d’aquells anys hi apareix, a les primeres imatges, la sardana Per tu ploro, de Pep Ventura. I a La vida secreta escriu que l’any 1930 va portar Gala a Barcelona a sentir una audició”, va continuar explicant el conferenciant.

De fet, PlayĂ  remarcĂ  que “la sardana tambĂ© va ser molt present en totes les celebracions dalinianes com va ser l’homenatge a la plaça de braus de Figueres, la inauguraciĂł del Teatre-Museu o quan tenia un visitant il·lustre a Portlligat. Cal recordar que el quadre que va pintar l’any 1974 al salĂł de descans, El Palau del Vent, havia de portar inicialment el tĂ­tol de Sardana empordanesa i en ell es veu DalĂ­ i Gala ballant una sardana i abocant riquesa sobre tota la comarca”.

TambĂ© va recordar que “des de la inauguraciĂł del seu museu, una cobla de mida natural feta de guix pel traumatĂČleg Francesc InglĂšs va presidir l’espai situat sota la cĂșpula. Fins i tot en els darrers anys d’activitat artĂ­stica, DalĂ­ va pintar temes sardanistes”. En aquest sentit PlayĂ  va recorda de la sardana pentagonal “A la recerca de la quarta dimensió”, realitzada el 1979.

Per tot plegat, el periodista va cloure la seva xerrada afirmant que “en l’obra de DalĂ­ la sardana hi tĂ© un protagonisme molt especial. La va explotar en la seva creativitat perĂČ tambĂ© va expressar la necessitat d’adaptar-la als nous temps i de fer-la sobreviure amb el pas dels segles”. En acabar la xerrada, que van seguir prop d’un centenar de persones, el president dels Amics del Museu DalĂ­, Carles Ayats, va anunciar per al mes de setembre una audiciĂł de sardanes, a cĂ rrec de la cobla Ciutat de Girona, integrada en el seu conjunt per peces relacionades amb Salvador DalĂ­.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li