
Un nou documental relata de forma especial els darrers anys de la seva vida entre PĂşbol i Torre Galatea
En una entrevista per una televisiĂł nord-americana, als anys seixanta, se li va preguntar a Salvador DalĂ què pensava que li passaria quan morĂs. Va dir-los, ben seriosament, que «jo no crec en la meva pròpia mort. No Ă©s que no cregui en la mort en general, el que no crec absolutament Ă©s en la mort de DalĂ». AixĂ comença el documental Salvador DalĂ, a la recerca de la immortalitat, que es va presentar la setmana passada a La Cate de Figueres i que forma part d’una sèrie dedicada a difondre la vida del pintor per mitjans audiovisuals que es projectaran arreu del mĂłn.
Aquest documental , en concret, ja s’ha visionat a sales de cinema de països com Ità lia, Austrà lia, Nova Zelanda, Canadà , Rússia, Bielorússia i Ucraïna, on ha tingut molt bona acollida. Ha arribat a Figueres de la mà de la Fundació Dalà i l’associació Amics dels Museus Dalà amb la col·laboració de Diòptria, La Cate i l’Ajuntament de Figueres. A la presentació van intervenir Montse Aguer, directora dels Museus Dalà i guionista del documental, i David Pujol, guionista del projecte i director.
Aguer va explicar que «la Fundació Dalà aposta pel format audiovisual com un vehicle determinant per apropar un artista tan visual com Dalà a un públic ampli i divers. Aquest documental també posa a l’abast un material d’arxiu, algun d’inèdit, que forma part dels fons de la Fundació. És fruit d’un treball de recerca i documentació que porta a terme el Centre d’Estudis Dalinians, els continguts audiovisuals i fotogrà fics ens aproximen a l’essència de Dalà i de la seva obra».
El projecte, produĂŻt per la FundaciĂł DalĂ i realitzat per DocDoc Films, permet un recorregut per la vida i l’obra de Salvador DalĂ i de Gala. «Va mĂ©s enllĂ del DalĂ-personatge, i permet apropar-nos al pintor i a l’home, al personatge pĂşblic i al privat, aixĂ com als espais concebuts per ell, que tant han ajudat a configurar la seva immortalitat: Portlligat, Figueres i PĂşbol», assenyalĂ la directora dels Museus DalĂ.
És el tercer llargmetratge produĂŻt per la FundaciĂł DalĂ. Els dos anteriors van ser guardonats. En concret, DalĂ, la darrera gran obra va rebre el reconeixement d’AVICOM i La vida secreta de Portlligat. La casa de Salvador DalĂ, que fou estrenat a CadaquĂ©s, ha estat guardonat en festivals com l’Arte Non Stop de Buenos Aires, el FAFF de Califòrnia o l’Artecinema de NĂ pols i ha participat en certĂ mens museĂstics com The Best in Heritage a CroĂ cia, que selecciona els projectes que considera millors de l’any anterior.
ENCĂ€RREC COMPLEX. David Pujol va reconèixer «l’esforç de la FundaciĂł Gala-DalĂ en llençar al mĂłn la figura del pintor a travĂ©s de l’audiovisual. Enfrontar-se a DalĂ Ă©s complex, perquè es tracta d’un personatge entorn del qual es produeixen nombroses llums i ombres. El darrer perĂode, del 1982, amb la desapariciĂł de Gala, fins al 1989, amb la seva mort, Ă©s un dels que tenia mĂ©s ombres. L’hem tractat a fons en aquest documental i em sembla que l’espectador ara hi pot veure moltes llums».
En aquest sentit, el guionista assenyala que «Dalà era un home que volia ser immortal i per això en els darrers anys s’aferrava a la vida perquè considerava que la seva obra i tot allò que ens volia transmetre encara no s’havia acabat. Per això, durant aquells anys va produir unes quantes obres molt interessants alhora que les relacionava amb la ciència, els investigadors i els grans clà ssics, els seus referents des de sempre. Per això quan ell ens donava aquest discurs, en realitat ens estava donant el seu llegat per a la immortalitat».
Pujol va agrair «el meravellĂłs treball de la FundaciĂł Gala-Salvador DalĂ, i en concret del seu arxiu que ens ha permès realitzar un treball de recerca molt complet i, com deia, posar llum en aquesta darrera etapa de DalĂ. A mĂ©s, hem incorporat documents inèdits que encara donen mĂ©s valor a la producció». En aquests moments ja s’estĂ treballant en el darrer documental que complementarĂ la vida del pintor, concretament la seva primera etapa (1904-1929) considerada com la Figueres de DalĂ, que veurĂ la llum l’any vinent.
Leave a Reply