Un nou documental relata de forma especial els darrers anys de la seva vida entre Púbol i Torre Galatea
En una entrevista per una televisió nord-americana, als anys seixanta, se li va preguntar a Salvador Dalí què pensava que li passaria quan morís. Va dir-los, ben seriosament, que «jo no crec en la meva pròpia mort. No és que no cregui en la mort en general, el que no crec absolutament és en la mort de Dalí». Així comença el documental Salvador Dalí, a la recerca de la immortalitat, que es va presentar la setmana passada a La Cate de Figueres i que forma part d’una sèrie dedicada a difondre la vida del pintor per mitjans audiovisuals que es projectaran arreu del món.
Aquest documental , en concret, ja s’ha visionat a sales de cinema de països com Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Rússia, Bielorússia i Ucraïna, on ha tingut molt bona acollida. Ha arribat a Figueres de la mà de la Fundació Dalí i l’associació Amics dels Museus Dalí amb la col·laboració de Diòptria, La Cate i l’Ajuntament de Figueres. A la presentació van intervenir Montse Aguer, directora dels Museus Dalí i guionista del documental, i David Pujol, guionista del projecte i director.
Aguer va explicar que «la Fundació Dalí aposta pel format audiovisual com un vehicle determinant per apropar un artista tan visual com Dalí a un públic ampli i divers. Aquest documental també posa a l’abast un material d’arxiu, algun d’inèdit, que forma part dels fons de la Fundació. És fruit d’un treball de recerca i documentació que porta a terme el Centre d’Estudis Dalinians, els continguts audiovisuals i fotogràfics ens aproximen a l’essència de Dalí i de la seva obra».
El projecte, produït per la Fundació Dalí i realitzat per DocDoc Films, permet un recorregut per la vida i l’obra de Salvador Dalí i de Gala. «Va més enllà del Dalí-personatge, i permet apropar-nos al pintor i a l’home, al personatge públic i al privat, així com als espais concebuts per ell, que tant han ajudat a configurar la seva immortalitat: Portlligat, Figueres i Púbol», assenyalà la directora dels Museus Dalí.
És el tercer llargmetratge produït per la Fundació Dalí. Els dos anteriors van ser guardonats. En concret, Dalí, la darrera gran obra va rebre el reconeixement d’AVICOM i La vida secreta de Portlligat. La casa de Salvador Dalí, que fou estrenat a Cadaqués, ha estat guardonat en festivals com l’Arte Non Stop de Buenos Aires, el FAFF de Califòrnia o l’Artecinema de Nàpols i ha participat en certàmens museístics com The Best in Heritage a Croàcia, que selecciona els projectes que considera millors de l’any anterior.
ENCÀRREC COMPLEX. David Pujol va reconèixer «l’esforç de la Fundació Gala-Dalí en llençar al món la figura del pintor a través de l’audiovisual. Enfrontar-se a Dalí és complex, perquè es tracta d’un personatge entorn del qual es produeixen nombroses llums i ombres. El darrer període, del 1982, amb la desaparició de Gala, fins al 1989, amb la seva mort, és un dels que tenia més ombres. L’hem tractat a fons en aquest documental i em sembla que l’espectador ara hi pot veure moltes llums».
En aquest sentit, el guionista assenyala que «Dalí era un home que volia ser immortal i per això en els darrers anys s’aferrava a la vida perquè considerava que la seva obra i tot allò que ens volia transmetre encara no s’havia acabat. Per això, durant aquells anys va produir unes quantes obres molt interessants alhora que les relacionava amb la ciència, els investigadors i els grans clàssics, els seus referents des de sempre. Per això quan ell ens donava aquest discurs, en realitat ens estava donant el seu llegat per a la immortalitat».
Pujol va agrair «el meravellós treball de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i en concret del seu arxiu que ens ha permès realitzar un treball de recerca molt complet i, com deia, posar llum en aquesta darrera etapa de Dalí. A més, hem incorporat documents inèdits que encara donen més valor a la producció». En aquests moments ja s’està treballant en el darrer documental que complementarà la vida del pintor, concretament la seva primera etapa (1904-1929) considerada com la Figueres de Dalí, que veurà la llum l’any vinent.
Leave a Reply