Salvador DalĂ­ en pantalla gran

0
1369

Un nou documental relata de forma especial els darrers anys de la seva vida entre PĂșbol i Torre Galatea


 

En una entrevista per una televisiĂł nord-americana, als anys seixanta, se li va preguntar a Salvador DalĂ­ quĂš pensava que li passaria quan morĂ­s. Va dir-los, ben seriosament, que «jo no crec en la meva prĂČpia mort. No Ă©s que no cregui en la mort en general, el que no crec absolutament Ă©s en la mort de Dalí». AixĂ­ comença el documental Salvador DalĂ­, a la recerca de la immortalitat, que es va presentar la setmana passada a La Cate de Figueres i que forma part d’una sĂšrie dedicada a difondre la vida del pintor per mitjans audiovisuals que es projectaran arreu del mĂłn.

Aquest documental , en concret, ja s’ha visionat a sales de cinema de paĂŻsos com ItĂ lia, AustrĂ lia, Nova Zelanda, CanadĂ , RĂșssia, BielorĂșssia i UcraĂŻna, on ha tingut molt bona acollida. Ha arribat a Figueres de la mĂ  de la FundaciĂł DalĂ­ i l’associaciĂł Amics dels Museus DalĂ­ amb la col·laboraciĂł de DiĂČptria, La Cate i l’Ajuntament de Figueres. A la presentaciĂł van intervenir Montse Aguer, directora dels Museus DalĂ­ i guionista del documental, i David Pujol, guionista del projecte i director.

Aguer va explicar que «la FundaciĂł DalĂ­ aposta pel format audiovisual com un vehicle determinant per apropar un artista tan visual com DalĂ­ a un pĂșblic ampli i divers. Aquest documental tambĂ© posa a l’abast un material d’arxiu, algun d’inĂšdit, que forma part dels fons de la FundaciĂł. És fruit d’un treball de recerca i documentaciĂł que porta a terme el Centre d’Estudis Dalinians, els continguts audiovisuals i fotogrĂ fics ens aproximen a l’essĂšncia de DalĂ­ i de la seva obra».

El projecte, produĂŻt per la FundaciĂł DalĂ­ i realitzat per DocDoc Films, permet un recorregut per la vida i l’obra de Salvador DalĂ­ i de Gala. «Va mĂ©s enllĂ  del DalĂ­-personatge, i permet apropar-nos al pintor i a l’home, al personatge pĂșblic i al privat, aixĂ­ com als espais concebuts per ell, que tant han ajudat a configurar la seva immortalitat: Portlligat, Figueres i PĂșbol», assenyalĂ  la directora dels Museus DalĂ­.

És el tercer llargmetratge produĂŻt per la FundaciĂł DalĂ­. Els dos anteriors van ser guardonats. En concret, DalĂ­, la darrera gran obra va rebre el reconeixement d’AVICOM i La vida secreta de Portlligat. La casa de Salvador DalĂ­, que fou estrenat a CadaquĂ©s, ha estat guardonat en festivals com l’Arte Non Stop de Buenos Aires, el FAFF de CalifĂČrnia o l’Artecinema de NĂ pols i ha participat en certĂ mens museĂ­stics com The Best in Heritage a CroĂ cia, que selecciona els projectes que considera millors de l’any anterior.

ENCÀRREC COMPLEX. David Pujol va reconĂšixer «l’esforç de la FundaciĂł Gala-DalĂ­ en llençar al mĂłn la figura del pintor a travĂ©s de l’audiovisual. Enfrontar-se a DalĂ­ Ă©s complex, perquĂš es tracta d’un personatge entorn del qual es produeixen nombroses llums i ombres. El darrer perĂ­ode, del 1982, amb la desapariciĂł de Gala, fins al 1989, amb la seva mort, Ă©s un dels que tenia mĂ©s ombres. L’hem tractat a fons en aquest documental i em sembla que l’espectador ara hi pot veure moltes llums».

En aquest sentit, el guionista assenyala que «DalĂ­ era un home que volia ser immortal i per aixĂČ en els darrers anys s’aferrava a la vida perquĂš considerava que la seva obra i tot allĂČ que ens volia transmetre encara no s’havia acabat. Per aixĂČ, durant aquells anys va produir unes quantes obres molt interessants alhora que les relacionava amb la ciĂšncia, els investigadors i els grans clĂ ssics, els seus referents des de sempre. Per aixĂČ quan ell ens donava aquest discurs, en realitat ens estava donant el seu llegat per a la immortalitat».

Pujol va agrair «el meravellĂłs treball de la FundaciĂł Gala-Salvador DalĂ­, i en concret del seu arxiu que ens ha permĂšs realitzar un treball de recerca molt complet i, com deia, posar llum en aquesta darrera etapa de DalĂ­. A mĂ©s, hem incorporat documents inĂšdits que encara donen mĂ©s valor a la producció». En aquests moments ja s’estĂ  treballant en el darrer documental que complementarĂ  la vida del pintor, concretament la seva primera etapa (1904-1929) considerada com la Figueres de DalĂ­, que veurĂ  la llum l’any vinent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li