SabĂł

0
851

Ja feia temps que tocava. Ja feia temps que calia. Calia fer la bugada, calia fer la vaixella. La roba bruta s’acumulava a la cistella, plats i mĂ©s plats s’acumulaven a l’aigĂŒera. Feia dies que em deia que calia posar-m’hi; perĂČ no m’hi posava. Veia com el munt dels plats i el pilot de la roba anaven augmentant. Un dia rere un altre. I com mĂ©s dies passaven, mĂ©s gran es feia la urgĂšncia de la neteja. PerĂČ en comptes de provocar-me una reacciĂł immediata, cada vegada em feia mĂ©s mandra. I com mĂ©s mandra em feia, mĂ©s m’hi girava d’esquena. Fa ben pocs dies, no sĂ© pas si fou la mala olor o l’esclat de vida que donen les fulles dels arbres, que ara al juny Ă©s d’un verd rotund, em vaig decidir a posar-m’hi. PerĂČ, tal com si fos un exemple de la llei de Murphy. Quan m’havia disposat a començar, no tenia sabĂł. Furiosament, vaig regirar lleixes i armariets. Res. NomĂ©s tenia xampĂș, i em va semblar que un detergent estĂštic no era pas suficient per a tanta porqueria. Un cop calmat de la rĂ bia o culpa per la meva negligĂšncia, vaig decidir canviar l’ensurt per avantatge i fer una llista de l’arsenal netejador que em calia. Curiosament, a la tele tambĂ© parlaven de neteja. Tot aixĂČ, arran de la «injustificable» mociĂł de censura de Rajoy-PP. Neteja de les institucions (la roba) i dels partits polĂ­tics (els plats). Tothom, mostrant una inesperada passiĂł per la higiene. A partir d’aquest punt, semblaven tenir no pas poques coincidĂšncies amb el meu problema casolĂ . Tal com ells, jo feia la meva llista. Diferents classes de brutĂ­cia volen diferent detergent i diferents tipus de neteja. Cada vegada que apuntava un tipus de detergent, la televisiĂł i la meva llista semblaven dansar amb la mateixa melodia. Desincrustant, treure carralla dels serveis higiĂšnics. I a la TV parlen d’Urdangarin i la monarquia. DesprĂ©s, els tocava als desinfectants. Aquests ja eren necessaris tant per la brutĂ­cia que sol haver-hi on n’hi ha per cagar-s’hi, com on rauen els residus de la golafreria. On la mandra pot permetre la proliferaciĂł de tota mena d’organismes tĂČxics i parasitaris. I a la TV parlen de «la necessĂ ria regeneraciĂł polĂ­tica», o de la necessitat de fer neteja. VostĂšs mateixos, poden decidir quins tenen mĂ©s voluntat de fer neteja a fons. Vaig tancar la llista. Lleixiu, sabĂł per la roba, sosa cĂ ustica, rentavaixelles. Vaig deixar per mĂ©s endavant el llevataques, el suavitzant o els aromatitzants. No sĂ© com va la llista dels partits polĂ­tics. PerĂČ coses com els presos polĂ­tics de l’anterior govern de la Generalitat, francament: fot una catipĂ©n! Ara que hi som, potser que fem neteja. O n’hi ha prou, tal com fan els xaxos, amb un desodorant?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li