SabĂł

0
611

Ja feia temps que tocava. Ja feia temps que calia. Calia fer la bugada, calia fer la vaixella. La roba bruta s’acumulava a la cistella, plats i més plats s’acumulaven a l’aigüera. Feia dies que em deia que calia posar-m’hi; però no m’hi posava. Veia com el munt dels plats i el pilot de la roba anaven augmentant. Un dia rere un altre. I com més dies passaven, més gran es feia la urgència de la neteja. Però en comptes de provocar-me una reacció immediata, cada vegada em feia més mandra. I com més mandra em feia, més m’hi girava d’esquena. Fa ben pocs dies, no sé pas si fou la mala olor o l’esclat de vida que donen les fulles dels arbres, que ara al juny és d’un verd rotund, em vaig decidir a posar-m’hi. Però, tal com si fos un exemple de la llei de Murphy. Quan m’havia disposat a començar, no tenia sabó. Furiosament, vaig regirar lleixes i armariets. Res. Només tenia xampú, i em va semblar que un detergent estètic no era pas suficient per a tanta porqueria. Un cop calmat de la ràbia o culpa per la meva negligència, vaig decidir canviar l’ensurt per avantatge i fer una llista de l’arsenal netejador que em calia. Curiosament, a la tele també parlaven de neteja. Tot això, arran de la «injustificable» moció de censura de Rajoy-PP. Neteja de les institucions (la roba) i dels partits polítics (els plats). Tothom, mostrant una inesperada passió per la higiene. A partir d’aquest punt, semblaven tenir no pas poques coincidències amb el meu problema casolà. Tal com ells, jo feia la meva llista. Diferents classes de brutícia volen diferent detergent i diferents tipus de neteja. Cada vegada que apuntava un tipus de detergent, la televisió i la meva llista semblaven dansar amb la mateixa melodia. Desincrustant, treure carralla dels serveis higiènics. I a la TV parlen d’Urdangarin i la monarquia. Després, els tocava als desinfectants. Aquests ja eren necessaris tant per la brutícia que sol haver-hi on n’hi ha per cagar-s’hi, com on rauen els residus de la golafreria. On la mandra pot permetre la proliferació de tota mena d’organismes tòxics i parasitaris. I a la TV parlen de «la necessària regeneració política», o de la necessitat de fer neteja. Vostès mateixos, poden decidir quins tenen més voluntat de fer neteja a fons. Vaig tancar la llista. Lleixiu, sabó per la roba, sosa càustica, rentavaixelles. Vaig deixar per més endavant el llevataques, el suavitzant o els aromatitzants. No sé com va la llista dels partits polítics. Però coses com els presos polítics de l’anterior govern de la Generalitat, francament: fot una catipén! Ara que hi som, potser que fem neteja. O n’hi ha prou, tal com fan els xaxos, amb un desodorant?

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz