Sabies que…

0
672

…Lladó conserva un dels rellotges més antics de Catalunya? És el rellotge del campanar, que ara conserven com a peça de valor al consistori i data del 1502


 

Sabies que Lladó conserva un dels rellotges més antics de Catalunya? És el rellotge del campanar, que ara conserven com a peça de valor al consistori i data del 1502.

CULTURA LOCAL. Un altre dels tresors que ha recuperat l’Ajuntament de Lladó és una pintura de Marià Llavanera (imatge a la pàgina anterior), un artista local, que representa les noces de Canà i data de 1926-1927. En diem tresor perquè és una peça que es creia perduda i que el consistori va recuperar gràcies a una donació. L’artista local va morir amb només 37 anys i la seva obra va quedar limitada, ja que va treballar del 1916 al 1927. Una de les curiositats de la pintura de Marià Llavanera és que va pintar aquest quadre amb gent del poble com a models. Un cop es va poder recuperar la pintura, se’n va fer un estudi iconogràfic i històric per identificar-ne les persones, els passatges i les localitzacions que s’hi troben. L’alcalde de Lladó, Joaquim Tremoleda, explica que el quadre va arribar a l’Ajuntament plegat dins d’una bossa i, al moment de desplegar-ho, es van trobar amb la sorpresa de tenir, entre les mans, una obra de grans dimensions i que explica molt de la vida de l’autor.

Canònica de Santa Maria de Lladó. Com hem dit anteriorment, Lladó té un llegat històric d’allò més interessant i en destaca, sobretot, la seva arquitectura religiosa. Fa prop de cinc anys, tal com explica l’alcalde, tot l’entorn de la canònica va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), és a dir, tot el clos monàstic, perquè és un conjunt format per l’església, el claustre i també les cases privades dels canonges d’ofici. Tremoleda afegeix que a Lladó hi havia dues tipologies de comunitat, els monjos agustins i uns altres monjos que tenien ofici i sou, per tant, casa pròpia, i són totes aquestes cases que envolten la canònica. El conjunt de Santa Maria va tenir molta importància en el panorama del país i, de fet, moltes filials que depenien d’aquí, des de Vic fins a Elna. Segons la història, la vida monàstica a Lladó va començar l’any 1089 amb la construcció d’aquesta canònica agustina. L’actual església de Santa Maria era l’església del monestir. Actualment, queden restes de la canònica, del claustre, de les dependències monacals i de la sala capitular. I avui dia hi trobem restaurat l’Ajuntament de Lladó, que ocupa una part d’aquests edificis. El batlle explica també que hi ha qui se sorprèn de veure un poble tan petit i amb dues esglésies. La de Sant Feliu era la parròquia del poble i la de baix era la del monestir; a la vegada era l’església de l’«acomodat» i a la llarga va crear una certa tensió social, ja que la part civil reclamava més poder a mesura que creixia el poble. I a Lladó es va acabar amb uns certs disturbis entre els anomenats pinsants, que eren els del monestir, i els esparvers que eren els del poble.

EL CARRER DELS ESTRICADORS. El nom d’aquest carrer encara es conserva al poble de Lladó i se’n diu així perquè antigament era una feina que feien els paraires locals, és a dir, els teixidors de llana, ja que al municipi hi havia molta ovella. Rentaven la llana a la riera i, com que quedava molt encongida, calia posar-la en unes màquines de fusta amb unes pues. D’aquesta manera, els estricadors estiraven la llana i així es podia filar. Els estricadors van acabar formant, fins i tot, un sindicat per reivindicar el seu gremi. 


*Consulta l’Hora del Poble de Lladó, aquí. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li