Sabies que…

0
687

…Portbou, com a vila independent, només té 138  anys d’història?


Sabies que Portbou, com a vila independent, només té 138  anys d’història?

Un petit passeig des dels seus inicis. El 24 de maig de 1885, i de forma solemne, Portbou esdevingué un nou municipi català. I què ho va fer possible? Sens dubte l’arribada del ferrocarril i la connexió amb França. La línia ferroviària havia arribat l’any 1875 i, un any després, s’inaugurà el túnel dels Belitres. La seva construcció va ser finançada amb capital francès.

Catalunya ja estava, des d’aquell moment, unida a França, a Europa. La companyia que es va fer càrrec de la seva explotació va ser la Compañía de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF). El seu delegat a la nova vila va ser un dels homes més influents de l’època, en Claudi Planàs. Monàrquic i catòlic fervorós, va començar el bastiment d’una capella privada, de tals dimensions que se la pot considerar una petita «catedral». També era el propietari dels terrenys on tenia projectada la construcció del cementiri, evidentment també privat i catòlic. Això l’enfrontà a una nova institució vilatana.

LA MAÇONERIA ARRIBA A PORTBOU. Sempre s’ha cregut que els maçons catalans van estar darrere del finançament de la línia ferroviària que va connectar el nostre país amb França. La lògia El Progreso Portbouense va néixer el mateix any de la constitució de Portbou com a municipi i cap de districte. Els principals «germans» van ser formats a la lògia figuerenca, La Luz. El Progreso es fundà com un «triangle» d’aquella i, amb la majoria de membres establerts al sector de les duanes, aviat aconseguí superar en nombre la seva «casa mare».

Destacats socis com en Josep Herrero Carreto i en Francesc Xavier Bosch Dalfó van arribar a ser alcaldes de la vila amb una majoria de socis com a regidors. Aquesta situació, doncs, els enfrontà directament amb en Claudi Planàs.

La maçoneria propugnava la laïcitat i el republicanisme. Enfront es trobaven els catòlics monàrquics. I aquest va ser el cas de Portbou. En els seus dotze anys d’història, El Progreso va promoure l’ensenyament als més necessitats, així com la seva tutela econòmica. No cal dir que aquesta situació, agreujada amb «traïcions» internes per part d’alguns «germans» provinents del catolicisme vilatà, porta la lògia a la seva dissolució, l’any 1897. Els pocs membres que en quedaren van anar a raure al partit republicà.

Aquesta és la breu història d’una lògia maçònica, reflex d’una època d’esplendor i prosperitat a la vila. Encara avui, al cementiri que es va dir «neutre», s’hi poden veure làpides de maçons.

L’ESDEVENIR D’UN POBLE FRONTERER. Portbou va tenir el seu apogeu a la dècada dels anys trenta. La població va créixer de tal manera que el poble es va haver d’estendre enfilant-se a la muntanya i ocupant la petita vall a tocar de la platja. La guerra d’Espanya va enderrocar o malmetre una gran quantitat d’habitatges. La postguerra fou duríssima. Es tancà la frontera i es va sobreviure com bonament es va poder. Una altra època d’esplendor va ser la dècada dels anys seixanta. El trànsit de mercaderies era tal que la companyia Renfe no donava l’abast per satisfer la demanda de vagons. Més tard, el trasllat de la duana principal a la Jonquera i la poca competitivitat del ferrocarril envers el transport per carretera van portar la vila a un declivi que encara es fa ben palès.


  • Pots consultar l’Hora del Poble de Portbou, aquí. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li