
Avinyonet de Puigventós forma part de la Garriga d’Empordà ?
Sabies que Avinyonet de PuigventĂłs forma part de la Garriga d’EmpordĂ ? Anem a pams. La Garriga Ă©s un paratge natural, cultural i paisatgĂstic, i es tracta d’una zona poc coneguda de la comarca que comença allĂ on acaba la plana de l’EmpordĂ . TĂ© un relleu suau, ondulat i de poc pendent i l’alçada mĂ xima supera lleugerament els 200 metres. D’altra banda, tĂ© una superfĂcie aproximada de 1.245 ha i la seva extensiĂł es troba repartida entre els termes dels segĂĽents pobles: Llers, Avinyonet de PuigventĂłs, Vilanant, Biure i Pont de Molins. Cal saber que Ă©s un paratge tĂpicament mediterrani amb un patrimoni d’arquitectura de pedra seca Ăşnic. A la seva extensiĂł hi trobem feixes, parets, recs i barraques, construĂŻts i utilitzats pels habitants de la zona d’antuvi, però que ha arribat als nostres dies força abandonat i que requereix un gran esforç per conservar-lo i recuperar-lo. I aquest Ă©s un dels objectius del consistori d’Avinyonet de PuigventĂłs.
De fet, el Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ ha elaborat una exposiciĂł itinerant que porta per nom La Garriga d’EmpordĂ , paisatge de pedra, paisatge viu i que proposa un recorregut per l’espai de la Garriga d’EmpordĂ , per poder conèixer de primera mĂ la varietat d’ambients d’aquesta zona, els seus racons, els elements que en formen part: en definitiva, la diversitat dels seus paisatges. Aquesta heterogeneĂŻtat Ă©s el resultat de l’empremta que els homes i dones de la Garriga han deixat en el territori al llarg de la història. L’itinerari segueix dues lĂnies principals. Per una banda promou i difon la sorprenent biodiversitat que amaguen els seus diferents hĂ bitats i, per l’altra, es mostra la forma de veure i viure la Garriga des de la visiĂł de la seva gent, que ha donat lloc a la creaciĂł d’un paisatge agrari ordenat i respectuĂłs amb el seu entorn natural.
LA PEDRA SECA. El nom de pedra seca es defineix ell mateix: construccions amb pedra autòctona mĂ©s o menys desbastada i cap material de cohesiĂł, ni calç, ni ciment. NomĂ©s paciència i habilitat de milers de mans. I aixĂ, barraques, camins, parets, feixes, passeres i recs. Una veritable xarxa d’infraestructures, en dirĂem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius. Com deia Josep Pla, «una arquitectura de l’enginy i de la necessitat».
- Pots consultar L’Hora del Poble d’Avinyonet de PuigventĂłs, aquĂ.Â
Leave a Reply