Sabies que…?

Avinyonet de Puigventós forma part de la Garriga d’Empordà?

Sabies que Avinyonet de Puigventós forma part de la Garriga d’Empordà? Anem a pams. La Garriga és un paratge natural, cultural i paisatgístic, i es tracta d’una zona poc coneguda de la comarca que comença allà on acaba la plana de l’Empordà. Té un relleu suau, ondulat i de poc pendent i l’alçada màxima supera lleugerament els 200 metres. D’altra banda, té una superfície aproximada de 1.245 ha i la seva extensió es troba repartida entre els termes dels següents pobles: Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. Cal saber que és un paratge típicament mediterrani amb un patrimoni d’arquitectura de pedra seca únic. A la seva extensió hi trobem feixes, parets, recs i barraques, construïts i utilitzats pels habitants de la zona d’antuvi, però que ha arribat als nostres dies força abandonat i que requereix un gran esforç per conservar-lo i recuperar-lo. I aquest és un dels objectius del consistori d’Avinyonet de Puigventós.

De fet, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha elaborat una exposició itinerant que porta per nom La Garriga d’Empordà, paisatge de pedra, paisatge viu i que proposa un recorregut per l’espai de la Garriga d’Empordà, per poder conèixer de primera mà la varietat d’ambients d’aquesta zona, els seus racons, els elements que en formen part: en definitiva, la diversitat dels seus paisatges. Aquesta heterogeneïtat és el resultat de l’empremta que els homes i dones de la Garriga han deixat en el territori al llarg de la història. L’itinerari segueix dues línies principals. Per una banda promou i difon la sorprenent biodiversitat que amaguen els seus diferents hàbitats i, per l’altra, es mostra la forma de veure i viure la Garriga des de la visió de la seva gent, que ha donat lloc a la creació d’un paisatge agrari ordenat i respectuós amb el seu entorn natural.

LA PEDRA SECA. El nom de pedra seca es defineix ell mateix: construccions amb pedra autòctona més o menys desbastada i cap material de cohesió, ni calç, ni ciment. Només paciència i habilitat de milers de mans. I així, barraques, camins, parets, feixes, passeres i recs. Una veritable xarxa d’infraestructures, en diríem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius. Com deia Josep Pla, «una arquitectura de l’enginy i de la necessitat».

• Pots consultar L’Hora del Poble d’Avinyonet de PuigventĂłs, aquĂ­.