Rusó Sala canta als catalans dels camps nazis

0
409

“Deixo la mar enrera i al davant els camins de la muntanya,
m’espera un llit fet d’esbarsers.
La guerra m’ha robat un fill i en canvi tot un poble m’acompanya,
s’eleva el nostre crit al cel.
Sigues forta Mare, cuida de tots,
jo me’n vaig a França. No m’esperis, Mare, s’està fent fosc, jo me’n vaig a França (…)”
Així comença la cançó “Mare, me’n vaig a França que la rosinca Rusó Sala ha composat i que formarà part del primer disc de Brigada InterGeneracional, un col·lectiu obert d’artistes per a la Recuperació de la Memòria Històrica. “La meva aportació es va encaminar cap a la composició d’una cançó que posés llum a la història de milers de catalans que van ser víctimes dels camps de concentració nazis”, va explicar Rusó Sala, tot afegint: “Per posar-me en situación vaig submergir-me en la lectura de dos libres claus per entendre aquest capítol de la nostra història: J.K. Reich d’Amat-Piniella, supervivent manresà de Mathausen, i Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig, llibre imprescindible que dóna veu a molts dels supervivents que encara eren vius a mitjans dels anys setanta. La lectura d’aquests dos llibres va ser una experiència d’immersió en les profunditats de la misèria humana. Un viatge cap a la vergonya, el dolor i l’horror”.

neus català. Per fer aquest viatge, Rusó Sala va voler conèixer Neus Català, una de les darreres dones supervivents de l’extermini nazi i que ha dedicat la seva vida a explicar la seva experiència. “Sí, una catalana va patir una de les més terribles experiències que va fer estremir el segle passat. I no només ella, sinó milers van ser els que després de viure una guerra civil, un trànsit cap a l’exili, l’estada als camps de refugiats francesos i la lluita a la resistència francesa, va patir la desgràcia de ser encabuda en un dels trens de la mort. I cap a Ravensbruck. Centenars de milers de dones van patir allà dins la càrrega de veure’s privades de la seva llibertat, obligades a realitzar treballs forçats, sota unes condicions higièniques i de respecte al seu cos i la seva dignitat infrahumanes. Una llarga tortura sense sentit, a mans d’un imperi maquiavèlic on qui sobrevivia un dia més ho feia amb el dubte de si ho podria fer un altre. Un malson del qual va ser capaç de sortir-ne”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li