Roger FernĂ ndez: ‘Volem que la gent, quan vagi caminant pel carrer, pugui veure un espectacle i emportar-se un regal’

0
573

El figuerenc Roger Fernàndez (1990) va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, també a la Northern School of Contemporary Dance de la ciutat de Leeds i s’ha format amb professionals d’arreu del món. Acabats els estudis va retornar a la seva ciutat natal, on va crear Agitart i va fundar el festival de dansa Figueres es Mou, que se celebra aquesta setmana amb una trentena de propostes gratuïtes


 

Una de les propostes que ha creat més expectatives d’aquest any, després que una agent cívica de Figueres titllés d’incívica una parella homosexual per fer-se petons en un parc públic el mes de febrer, és l’obra Don’t, kiss, de l’italià Fabio Liberti.
En aquesta actuació, hi haurà dos nois, que ballen i fan acrobàcies a través del petó, que limita cert moviment. A cada edició, obrim una convocatòria i ens arriben prop de cinc-centes propostes, i entre elles, ens va arribar aquesta. Al principi dubtàvem, però quan va passar això del febrer, vam creure oportú portar-la a Figueres. Impacta que encara es vegi com un fet incívic que una parella d’homosexuals vagin agafats de la mà o que es facin un petó pel carrer.

Estrenareu el nou espectacle de Les Impuxibles, «Paintball», amb textos de Bel Olid i la política de rerefons.
És una estrena absoluta i un projecte que coprodueix Fira Tàrrega, un esdeveniment de gran abast, molt més que el nostre. S’instal·larà un piano de cua al mig de la plaça de l’Ajuntament, també micròfons i es farà interactuar el públic. Hi haurà cops, pilotes. S’inspiren en allò que es va viure l’1 d’octubre i els darrers mesos del 2017, com també farà la companyia Com Un Llum.

‘Com Un Llum’ tambĂ© presentarĂ  la seva nova creaciĂł, per primer cop.
Dissabte, una hora abans de l’actuació de Les Impuxibles, la companyia serà a la mateixa plaça de l’Ajuntament. Parlaran del significat de carrer. Des de Figueres es Mou i amb la plataforma Arts de Carrer, que reuneix festivals com el Sismògraf d’Olot, Fira Tàrrega o la Fira del Circ de la Bisbal d’Empordà, vam publicar un llibre escrit per Aída Pallarès i Manuel Pérez sobre els orígens i la història de les arts de carrer a Catalunya. Es titula El carrer és nostre. Després van venir els clams d’«els carrers seran sempre nostres» i vam contactar amb la companyia Com Un Llum perquè creessin alguna cosa. I ells intenten definir què és el carrer: el concepte ha canviat molt, des dels anys 60 o 80. Pensem en com són els bancs als espais públics: són individuals, mentre que abans la gent treia les cadires a la fresca i els nens jugaven a pilota al carrer. Ara hi ha cartells que ho prohibeixen.

Precisament, des de Figueres es Mou feu sortir la dansa de recintes tancats, perquè estigui a l’abast de tothom.
Tal com ha escrit Xavier Cairó al programa d’aquesta cinquena edició, abans el que feien els teatres eren separar el públic: entre aquells que podien entrar-hi i els que no. Era exclusiu. Nosaltres el que pretenem és ser inclusius: que tothom tingui dret a veure arts escèniques sense haver de pagar una entrada.

Com heu fet la selecciĂł de les obres, que es podran veure del 2 al 8 de juliol als carrers de la ciutat?
Fem la programació pensant en la ciutat. Viatgem molt per veure espectacles i llavors considerem si són adequats o no. Pensem en què pot agradar a una persona més gran o a un nen, amb idees i gustos diferents. I, sobretot, volem provocar algun tipus d’emoció al públic. Que la gent, quan torni de la feina i vagi cap a casa seva, caminant pel carrer, pugui veure un espectacle i reflexionar. Que s’emporti un regal. Ningú veurà una actuació buida de contingut en aquest festival.

Per què aquest any heu eliminat del nom del festival la paraula Agitart i l’única marca és Figueres es Mou?
Volem deslligar Agitart, que no deixa de ser un col·leciu artístic i un projecte educatiu, del festival. Així, si algun dia Agitart se’n desvincula, ho podrà organitzar alguna altra entitat o l’Ajuntament. El festival és part de la ciutat.

Es va posar en entredit la continuaciĂł del festival. Com projecteu el futur?
Les bases del projecte s’han anat coent al llarg d’aquests cinc anys i en aquesta edició hem pecat una mica d’ambiciosos, perquè s’han programat més dies i companyies. Ens agradaria seguir així, però no sabem si podrem seguir endavant. És un festival dèbil, que de seguida pot desaparèixer. Tot aquest temps, hem anat fent i prou. Ara ens hem de replantejar què volem i què vol la ciutat, com es vol projectar des de l’Ajuntament la cultura i les arts escèniques.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz