Roger FernĂ ndez: ‘Volem que la gent, quan vagi caminant pel carrer, pugui veure un espectacle i emportar-se un regal’

0
726

El figuerenc Roger FernĂ ndez (1990) va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, tambĂ© a la Northern School of Contemporary Dance de la ciutat de Leeds i s’ha format amb professionals d’arreu del mĂłn. Acabats els estudis va retornar a la seva ciutat natal, on va crear Agitart i va fundar el festival de dansa Figueres es Mou, que se celebra aquesta setmana amb una trentena de propostes gratuĂŻtes


 

Una de les propostes que ha creat mĂ©s expectatives d’aquest any, desprĂ©s que una agent cĂ­vica de Figueres titllĂ©s d’incĂ­vica una parella homosexual per fer-se petons en un parc pĂșblic el mes de febrer, Ă©s l’obra Don’t, kiss, de l’italiĂ  Fabio Liberti.
En aquesta actuaciĂł, hi haurĂ  dos nois, que ballen i fan acrobĂ cies a travĂ©s del petĂł, que limita cert moviment. A cada ediciĂł, obrim una convocatĂČria i ens arriben prop de cinc-centes propostes, i entre elles, ens va arribar aquesta. Al principi dubtĂ vem, perĂČ quan va passar aixĂČ del febrer, vam creure oportĂș portar-la a Figueres. Impacta que encara es vegi com un fet incĂ­vic que una parella d’homosexuals vagin agafats de la mĂ  o que es facin un petĂł pel carrer.

Estrenareu el nou espectacle de Les Impuxibles, «Paintball», amb textos de Bel Olid i la política de rerefons.
És una estrena absoluta i un projecte que coprodueix Fira TĂ rrega, un esdeveniment de gran abast, molt mĂ©s que el nostre. S’instal·larĂ  un piano de cua al mig de la plaça de l’Ajuntament, tambĂ© micrĂČfons i es farĂ  interactuar el pĂșblic. Hi haurĂ  cops, pilotes. S’inspiren en allĂČ que es va viure l’1 d’octubre i els darrers mesos del 2017, com tambĂ© farĂ  la companyia Com Un Llum.

‘Com Un Llum’ tambĂ© presentarĂ  la seva nova creaciĂł, per primer cop.
Dissabte, una hora abans de l’actuaciĂł de Les Impuxibles, la companyia serĂ  a la mateixa plaça de l’Ajuntament. Parlaran del significat de carrer. Des de Figueres es Mou i amb la plataforma Arts de Carrer, que reuneix festivals com el SismĂČgraf d’Olot, Fira TĂ rrega o la Fira del Circ de la Bisbal d’EmpordĂ , vam publicar un llibre escrit per AĂ­da PallarĂšs i Manuel PĂ©rez sobre els orĂ­gens i la histĂČria de les arts de carrer a Catalunya. Es titula El carrer Ă©s nostre. DesprĂ©s van venir els clams d’«els carrers seran sempre nostres» i vam contactar amb la companyia Com Un Llum perquĂš creessin alguna cosa. I ells intenten definir quĂš Ă©s el carrer: el concepte ha canviat molt, des dels anys 60 o 80. Pensem en com sĂłn els bancs als espais pĂșblics: sĂłn individuals, mentre que abans la gent treia les cadires a la fresca i els nens jugaven a pilota al carrer. Ara hi ha cartells que ho prohibeixen.

Precisament, des de Figueres es Mou feu sortir la dansa de recintes tancats, perquù estigui a l’abast de tothom.
Tal com ha escrit Xavier CairĂł al programa d’aquesta cinquena ediciĂł, abans el que feien els teatres eren separar el pĂșblic: entre aquells que podien entrar-hi i els que no. Era exclusiu. Nosaltres el que pretenem Ă©s ser inclusius: que tothom tingui dret a veure arts escĂšniques sense haver de pagar una entrada.

Com heu fet la selecciĂł de les obres, que es podran veure del 2 al 8 de juliol als carrers de la ciutat?
Fem la programaciĂł pensant en la ciutat. Viatgem molt per veure espectacles i llavors considerem si sĂłn adequats o no. Pensem en quĂš pot agradar a una persona mĂ©s gran o a un nen, amb idees i gustos diferents. I, sobretot, volem provocar algun tipus d’emociĂł al pĂșblic. Que la gent, quan torni de la feina i vagi cap a casa seva, caminant pel carrer, pugui veure un espectacle i reflexionar. Que s’emporti un regal. NingĂș veurĂ  una actuaciĂł buida de contingut en aquest festival.

Per quĂš aquest any heu eliminat del nom del festival la paraula Agitart i l’Ășnica marca Ă©s Figueres es Mou?
Volem deslligar Agitart, que no deixa de ser un col·leciu artĂ­stic i un projecte educatiu, del festival. AixĂ­, si algun dia Agitart se’n desvincula, ho podrĂ  organitzar alguna altra entitat o l’Ajuntament. El festival Ă©s part de la ciutat.

Es va posar en entredit la continuaciĂł del festival. Com projecteu el futur?
Les bases del projecte s’han anat coent al llarg d’aquests cinc anys i en aquesta ediciĂł hem pecat una mica d’ambiciosos, perquĂš s’han programat mĂ©s dies i companyies. Ens agradaria seguir aixĂ­, perĂČ no sabem si podrem seguir endavant. És un festival dĂšbil, que de seguida pot desaparĂšixer. Tot aquest temps, hem anat fent i prou. Ara ens hem de replantejar quĂš volem i quĂš vol la ciutat, com es vol projectar des de l’Ajuntament la cultura i les arts escĂšniques.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz