‘Rodes o Roda?’, pregunta Garolera

0
952

El filòleg català ha iniciat una campanya de suport entre les institucions perquè es recuperi la denominació històrica del monestir


El reconegut filòleg català Narcís Garolera està casat amb una rosinca. Tot i que nascut a Vic (1949), a Roses hi passa els caps de setmana i les vacances i molt especialment des que és un catedràtic emèrit jubilat de la Universitat Pompeu Fabra. Per això, un dels paisatges que veu més sovint és la serra de Rodes, que dóna nom a un dels monestirs romànics més importants d’Europa. O hauríem de dir serra de Roda, com fa uns quants anys? Aquesta és la pregunta que formula i a la qual ha donat resposta per mitjà d’un documentat treball publicat a la revista Els Marges. Ara ha iniciat la seva particular creuada davant les institucions per aconseguir la recuperació de la denominació històrica.

Assenyala que “a començament de segle, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Obres Públiques, va col·locar a les carreteres de l’Alt Empordà una indicació turística que sorprenia els residents i desorientava més d’un visitant: “Monestir de Sant Pere de Rodes”. Fins llavors tothom n’havia dit “Sant Pere de Roda” i amb aquest nom s’havien referit al venerable cenobi els escriptors i els historiadors –catalans i castellans– dels darrers dos segles”. Segons Garolera, el canvi de nom va estar motivat per la norma toponomàstica adoptada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Garolera indica que el propòsit del treball publicat “és mostrar la incongruència del topònim Rodes, tant en la designació del monestir empordanès com en la denominació de la serra on està situat, i demostrar que la forma Roda, viva i profusament documentada, és la que hauria de figurar en les indicacions viàries i en les publicacions que fan referència al monument”. El filòleg ja ha fet arribat el seu article al conseller de Cultura de la Generalitat, el figuerenc Santi Vila, i li ha demanat personalment que prengui les decisions pertinents per retornar a la denominació tradicional.

ALGUNES REFERÈNCIES. Garolera porta més d’una dècada fent una recopilació documental de la seva tesi que es basa en el criteri etimològic de Joan Coromines, que al seu Onomasticon Cataloniae “defensa a peu i a cavall la forma Roda, i li atribueix un origen cèltic”. En aquest sentit el filòleg atribueix el problema a l’aplicació d’una “confusió per contigüitat que s’origina en la proximitat del monestir de Sant Pere de Roda amb la vila veïna de Roses/Rodes, d’origen grec, i els noms que d’aquesta en deriven. La confusió es va introduir i estendre quan la Generalitat va aplicar la norma toponomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, adoptada per aquesta institució acadèmica a partir de la forma establerta per la Gran Enciclopèdia Catalana i la Gran Geografia Comarcal de Catalunya”.

Després de referenciar la nombrosa documentació que Garolera aporta en el seu article –ocupa més de vint pàgines– conclou que “des del segle XVII al XVIII, la majoria d’escriptors i historiadors parlen de Sant Pere de Roda”. Només en alguns casos apareix Rodes, que el filòleg ho atribueix al fet “que ho devien sentir a la gent de l’Empordà on residien o havien fet estades”. Afegeix que en els primers mapes de Catalunya també surt en singular. A partir del segle XIX i durant tot el XX, també s’utilitza majoritàriament Sant Pere de Roda. Finalment assegura que “a l’Alt Empordà l’antic monestir és conegut com Sant Pere de Roda i els habitants de la comarca rebutgen la nova denominació imposada per la Generalitat”.

QUI ÉS GAROLERA?. Narcís Garolera i Carbonell és doctor en filologia catalana i catedràtic de llengua i literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Tot i que s’ha especialitzat en l’estudi de Jacint Verdaguer, dos grans autors empordanesos li són extraordinàriament familiars: Josep Pla i Carles Fages de Climent. Del primer, entre altres treballs, va escriure una edició crítica d’El quadern gris i del segon va tenir cura de l’edició de les seves memòries inèdites ara fa un parell d’anys.

Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1975-83), a la Universitat Autònoma de Barcelona (1990-92) i a la Universitat Pompeu Fabra (des del 1992). Ha publicat una seixantena de llibres. És compilador de diversos manuals de literatura catalana. També va ser el responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra i ha estat un estudiós de la literatura de viatges. Està considerat un filòleg de referència a Catalunya.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li