Rodant entre barrots

0
491

L’antiga presó de Figueres va tancar les portes com a centre penitenciari el 26 de juny del 2014, després de 107 anys de servei, per la posada en funcionament del Puig de les Basses, ara fa més d’un any. L’edifici, que va acollir en el seu dia més de 200 interns, resta buit i inalterable des de llavors, però conserva encara l’atmosfera decadent, densa i fosca del que un dia va ser, encara que ara, despullada de tota remor humana. Encara s’hi llegeixen alguns rètols indicatius i pintades a les parets (“Solo Dios podrá juzgarme por mis actos”), i s’hi conserven els reixats de ferro, els forrellats de les cel·les i els filats de seguretat . Les veus hi ressonen. “És un escenari molt impactant, una localització brutal. L’energia que s’hi respira pesa molt”, explica l’actor Joel Minguet, que aquests dies hi està gravant algunes de les escenes més fosques de la pel·lícula Lone Wolves, el primer llargmetratge del director i guionista castelloní Sergi Güibas Arnau. “Aquests dies, la presó s’ha convertit en casa nostra, però malgrat tot, cada matí quan hi entrem, ens continua impressionant; la quantitat d’història que contenen les seves parets t’abraça”, continua. Joel Minguet, recordat per molts pel paper de Toni Esteve a la sèrie El cor de la ciutat _“precisament per aquest paper em va conèixer en Sergi (Güibas)”_ no és l’única cara coneguda del film, un drama carcerari amb implicacions de corrupció policial i política. Al repartiment hi ha també Joan Massotkleiner, Octavi Pujades, Paco Moreno, Hermann Bonnín, Mont Plans, José María Blanco o Boris Ruiz. I Pau Barredo, company de cel·la de Minguet; “som una parella de ball”, expliquen amb complicitat. Entre els dos actors s’ha establert una forta connexió, que traspassa l’objectiu de la càmera. “Quan ens vam trobar per primera vegada, a l’estació de Figueres, ens vam abraçar i vam saber que connectaríem”. Pau Barredo ja havia treballat abans amb Sergi Güibas en els curtmetratges anteriors del director, Descenso al infierno i Fruta podrida. “És l’actor fetitxe del director”, comenta, rient, Minguet. “A mi, en canvi, em va contactar a través d’un correu electrònic _continua_ que, des del primer moment, em va seduir: el correu era igual com és ell: molt minuciós, concret, precís, que em va atrapar fins i tot abans d’haver llegit el guió. I quan vaig haver llegit el guió, la trama em va enamorar”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li