Ricard Sayeras: ‘Possiblement és la primera obra que es fa en català després de la guerra, a Catalunya’

0
1650

És el president de l’associació Els Pastorets de Figueres i un dels papers més rellevants d”El primer Nadal dels Pastors’, l’obra de mossèn Fortunet. Sayeras explica el canvi d’emplaçament a causa de la baixada d’espectadors, avança algunes de les activitats del centenari i afirma que en les noves eleccions de la junta de l’entitat, que se celebraran al febrer, no es presentarà com a president


Un Nadal més, això significa un any més d’El primer Nadal dels Pastors. Com ha anat la primera funció al nou emplaçament, La Cate?
La primera ha anat molt bé, estem tots molt contents. Hem omplert pràcticament La Cate i hem renovat l’espectacle, aprofitant el canvi d’escenari. L’hem fet molt més proper al públic, ja que els espectadors estan al mig i actuem al seu voltant. Penso que el públic en va sortir content i nosaltres també n’estem, perquè era un repte canviar d’escenari. Era també un repte que volia el director, l’Ernest Ollero, que ens va dir que al Teatre el Jardí ja li havia tret tot el suc i necessitava un repte nou, tant per motivar els actors com també els espectadors. Ens sentim de La Cate. El president, en Lluís Illa, sempre em deia «quan vindreu?», i mira, finalment… aquí estem.

L’any passat el director va voler fer-li un gir a l’espectacle i feminitzar-lo. Com es va aconseguir?
La intenció era feminitzar-lo. Aquest any, per exemple, tenim una Llucifer, que feia anys que no teníem. S’ha intentat renovar però el problema és la continuïtat. Com que són actrius i actors amateurs, no som una companyia estable, hi ha anys que no pots comptar amb totes les actrius per poder-ho fer. L’any passat tots els astres es van alinear [entre riures] i vam poder-ho fer, enguany ens ha costat una mica més. Però, vaja, anem en aquesta línia perquè tenim un 70% de noies a l’elenc i cal fer-ho així.

De quin elenc estem parlant, quanta gent participa en l’espectacle?
Rondem el centenar de persones entre músics, actors i actrius, gent que ens ajuda amb la producció, personal tècnic…

No hi pensem però, realment, rere cada funció hi ha hores i hores de feina…
Ens posem a treballar quan comença el curs escolar, tot i que n’hi ha que no paren en tot l’any. Una producció tan gran i llarga és complicada de gestionar, i més si fem l’espectacle amb música en directe… És més feina però és una tradició que mirem de conservar, ja que és molt única.

Parli’m una mica de la història d’El primer Nadal dels Pastors de mossèn Fortunet.
Hi ha una sèrie de mossens, entre ells mossèn Fortunet, que munten La Cate. Inicialment era un casino catòlic per donar més oferta a la ciutat, ja que en aquell moment hi havia el Casino Menestral, i el que funcionava molt bé era la Societat Coral Erato, i uns quants empresaris de Figueres van anar a buscar els mossens per fer el casino catòlic, que era el Patronat de la Catequística. La primera activitat coneguda que tenim de La Cate _que també farà el centenri d’aquí a poc_ va ser que mossèn Fortunet, una persona amb molta empenta, va seure davant del piano i va fer aquesta obra nadalenca. I el dia de Nadal del 1923 estrenen aquesta versió nostra d’Els Pastorets. En aquell moment hi havia un elenc d’actors que podia cantar-la i la van estrenar en un teatre que ja no existeix, el Teatre Odeón, que era un petit teatre que estava en una cantonada de la carretera general de Figueres. Va tenir tant d’èxit que el van traslladar al teatre principal de la ciutat i el dia de Reis del 1924 es va estrenar al que ara és el Museu Dalí. S’ha fet des de llavors, tot i que hi ha hagut petites interrupcions, per exemple, durant la Guerra Civil i un any que no hi havia un dels músics i Fortunet va decidir que no es feia perquè no es podia cantar al nivell que ell volia. Per tant, durant la Guerra Civil no la representen, perquè el que era La Catequística s’ho va quedar un sindicat i després ho va recuperar La Falange, i quan finalment ho abandonen, l’any 1944, diria, s’ho queden de nou els mossens i els tornen a representar. És curiós perquè aquesta és possiblement la primera obra que es fa en català després de la Guerra Civil, a tot Catalunya. No ho sabem del cert però en tenim moltes referències. És molt divertit perquè els anuncis dels diaris eren en castellà i deien: «Los Pastorcillos de Navidad» però «hecha en catalán».

L’obra és El primer Nadal dels Pastors, quina diferència hi ha entre aquests pastorets i la resta de representacions clàssiques que es fan arreu de Catalunya?
Els d’aquí són un refregit. Mossèn Fortunet devia conèixer la història i l’estructura és molt semblant a la d’Els Pastortets de Mataró, però com que ell era músic, agafa la història i la converteix en una sarsuela. Fa el mateix guió i els titula així perquè és quan neix el nen Jesús, els pastors hi van i representa que és el primer Nadal. I té l’estructura doble de la trama religiosa però amanit amb els dos papers còmics dels lladres, en Farruc i en Grillat. I és curiós perquè els noms dels personatges són relativament comuns. No recordo si són els pastorets de Folch i Torres, però els nostres papers de Garrofa i Pallanga a altres llocs es diuen de manera similar, o en Ferruc i Grillat són en Lluquet i en Rovelló. Canvien els noms, hi ha un altre municipi que els posen noms de galetes, un és en Carquinyoli.

Mossèn Fortunet fa una estructura semblant a la clàssica però amb músics i tenim les dues trames que s’encavalquen. L’obra original era per anar a passar tota la tarda al teatre. I té alguna peça molt maca, el primer acte a l’infern és molt potent i el final, musicalment, és preciós.

Els mossens que havien estat a Figueres i posteriorment destinats a altres emplaçaments, amb el temps van portar els pastorets de mossèn Fortunet a altres llocs. Un va anar a Llorenç del Penedès, que finalment es va perdre i després els van fer al Vendrell i els van versionar, perquè els va arribar la lletra però no la música. I a Sitges és exactament la mateixa representació que aquí, però mai tampoc van saber la música. L’any passat van posar-hi música nova i és graciós perquè sents Els Pastorets amb les mateixes lletres però una altra música. Possiblement els nostres són dels pocs Pastorets que tenen la música i la lletra del mateix autor.

D’aquí a poc s’arribarà al centenari d’El primer Nadal dels Pastors. Com s’està preparant tal efemèride?
Una cosa és el que volem i l’altra el que podrem fer… ja que cada any intentem renovar el vestuari perquè escènicament sigui molt lluït i se’ns en va el pressupost. Però la idea és fer activitats durant tot un any, per tant, començar el centenari el Nadal del 2022 i acabar-lo el Nadal del 2023. I entremig fer alguna exposició, rentar-li la cara al llibre que hi ha editat d’Els Pastorets i mirar d’investigar com arriben els nostres pastorets a altres municipis. Ho estem fent amb l’Alfons Gumbau. I també ens agradaria fer algun acte paral·lel per reivindicar la figura de mossèn Fortunet perquè era algú molt curiós, ja que va idear un tren que anava de Figueres a Olot, entre altres, i era una figura que és bo repensar-la. Una altra idea és fer una versió en concert: tocar només les peces musicals amb els cantants davant l’orquestra. I ens agradaria molt poder-la fer al Teatre Museu Dalí i amb el piano amb què ell va composar l’obra, que deu tenir la família.

La representació nadalenca disposa del segell de Bé Cultural d’Interès Local.
Quan Santi Vila era alcalde va tenir aquesta iniciativa. Està molt bé perquè és una peça única i està bé que es pugui protegir i ajudar.

Compteu amb una bona subvenció pública, però? O és només el segell?
Les justes que té qualsevol grup teatral o qualsevol entitat cultural de la ciutat. En voldríem més, és clar, però sabem que el pressupost és el que és. Esperem que de cara al centenari col·laborin una mica més.

Un dels problemes és que les xifres d’espectadors van a la baixa, a què creu que es deu?
Sí, la tendència va a la baixa… ho atribueixo al fet que es jubilen els actors veterans i el salt generacional amb els més joves és massa gran. Ha sortit tota una sèrie d’actors de la ratlla dels trenta, que haurien de ser les peces bàsiques d’ara, però han sortit tan bons que estan treballant professionalment a Barcelona. Estic parlant de Joan Marc Manel, Marià Llop o Rebeca Alabert, entre altres. Han sortit d’Els Pastorets i ara són professionals. Per tant, ens hem quedat una mica orfes i costa ajuntar actors veterans com ara Alfons Gumbau, Antoni Tudela o Salvador Torres amb les noves generacions. Tenim aquest salt generacional que potser escènicament fa que baixi la qualitat de la peça. El que passa a Figueres és que es tracta d’una tradició que la ciutat no s’ha fet seva i els costums canvien. Abans a la gent de Figueres li agradava anar a passar la tarda de Sant Esteve al teatre i omplíem El Jardí, ara no. Ens hem d’adaptar i ser positius, a La Cate estem molt ben acollits i tenim una producció més petita i això fa que econòmicament per nosaltres sigui més suportable. I de cara al centenari i amb la nova junta i el nou director que sortiran de les eleccions que es faran al febrer, decidiran què fer.

ÀNGEL REYNAL

Eleccions de la junta al febrer, es tornarà a presentar com a president?
Al febrer s’acaba el mandat de la junta actual i en principi no em presentaré. Acaba una etapa, com a actor el que faci falta amb la nova junta i el nou director.

El director també es renovarà?
L’Ernest també vol canviar, aquest és un vaixell molt gran i que costa molt de tirar endavant. Té ganes de deixar-ho una mica de banda, ja que té molts projectes.

Hi ha relleu, però?
No ho sabem… Els que som de la junta ja fa molts anys que hi som. Fa 12 anys que hi soc i al final penso que si canviem una mica segur que hi ha gent que ho veu diferent i serà capaç de tirar-ho endavant.

Per tranquil·litzar els lectors, però, Els Pastorets no s’acabaran, oi?
No ho crec. No és el final, és només un relleu dins la junta.

Com creu que és d’important mantenir aquesta tradició nadalenca?
Importantíssim, les tradicions són les que ens fan ser com som. Per mi és més tradició veure Els Pastorets o fer cagar el tió que no pas anar a veure el parc d’atraccions del Pare Noel. Esperem que amb la nova etapa de la junta i el nou escenari a La Cate atrapi més públic.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li