RevoluciĂł social a Roma II, Gai Grac

0
1185

El mes passat, en Tiberi Grac, la reforma agrària i la seva mort a mans del Senat de Roma van ocupar la píndola d’història. Aquest mes parlarem del seu germà Gai, que va tenir un somni: el fantasma del seu germà mort el va visitar i li va dir que «per molt que intentis retardar el teu destí, tot i així patiràs la mateixa mort que jo». Una altra versió del somni era «perquè dubtes, Gai? No hi ha escapatòria, estem predestinats a una mateixa mort com defensors del poble». Així ho explicava Gai a qui el volgués escoltar, per semblar que no era un polític guiat només per l’ambició personal, sinó que un poder superior l’havia designat pel servei públic. A veure quin polític d’avui s’atreveix a dir el mateix. Gai, a diferència de Tiberi i segons ens diu Plutarc era «altiu, vehement, ostentós i capritxós». Parlant en públic tenia un gran carisma. La píndola d’aquest mes surt del llibre de Mike Duncan.

Amb vint anys, el 134 aC, Gai va sortir cap a Hispania a la seva primera campanya militar. A Roma deixava el seu germĂ  Tiberi i la famĂ­lia, en el seu gran moment, preparant la presentaciĂł de la Lex Agraria i el repartiment de terres. Tiberi va aconseguir aprovar aquesta llei, però a canvi de la seva vida. Tornat a Roma el 132, Gai era el patriarca de la famĂ­lia i s’esperava d’ell que fos el lĂ­der del moviment polĂ­tic. Va començar defensant un amic als tribunals i immediatament, la seva oratòria va esdevenir llegenda, sent el pioner d’una forma d’oratòria teatral, en ser el primer en passejar enèrgicament per la rostra. CicerĂł va dir de Gai: «Que gran era el seu geni! Quina energia! Quina impetuosa eloqüència! Per això, el shomes lamenten que aquestes bones qualitats no anessin unides a un millor carĂ cter i intencions». TambĂ© immediatament, els nobles començaren a tĂ©mer el poder de l’oratòria de Gai i es conjuraren per impedir que arribĂ©s a tribĂş. I tenien raĂł en tĂ©mer, perquè Gai anava molt mĂ©s enllĂ  del somni de Tiberi d’una legislaciĂł agrĂ ria per moderar els efectes de la desigualtat social, doncs Gai pretenia tota una bateria de reformes per millorar la desestabilitzaciĂł dels efectes de l’expansiĂł territorial i imperial de Roma. Aquest somni de Gai el va dur a morir com a defensor del poble…

Gai va ser elegit qüestor el 126 aC i enviat a Sardenya, on va aconseguir, amb la força només de la seva oratòria, que els sards proporcionessin per voluntat pròpia menjar i material a les legions. En veure l’èxit, el Senat temé encara més el que podria passar si Gai tornava al For amb la seva oratòria carismàtica i persuasiva. I van ampliar per mitjans irregulars el mandat de Gai a Sardenya, fins a tres anys. Gai va respondre amb mitjans també irregulars, deixant Sardenya i retornant a Roma, on el poble el va rebre amb aclamacions. Va haver de comparèixer davant el Senat i defensar-se de l’acusació d’abandonament del seu comandament i pronuncià un dels seus discursos més famosos, acusant els que utilitzaven els seus mandats per fer-se rics: «Quan vaig sortir cap a Roma, de retorn de Sardenya, portava buida la bossa que hi vaig dur plena de diners. Altres han retornat a casa, plenes de monedes, les àmfores que s’endugueren amb vi», un recordatori pels senadors que s’havien enriquit a províncies. El 124, Gai va concórrer al tribunat, fent campanya contra Aquili, que havia rebut suborns immensos del rei Mitridats V del Pont per fixar els llindars fronterers en el seu favor. Aquili va ser denunciat i com els fets eren certs i totes les proves ho confirmaven, semblava evident que seria condemnat. Però el jurat el va absoldre, gràcies al suborn d’Aquili al jurat, amb els diners del suborn que ell havia rebut anteriorment. Gai, recordant l’assassinat del seu germà Tiberi pel Senat, va anar contra els homes responsables, denunciant que el tribunal que l’havia condemnat era il·legal, i promovent una llei que prohibia al Senat convocar un tribunal per jutjar i condemnar a pena capital, sense el previ permís de l’Assemblea. I aquesta llei va declarar-se de caràcter retroactiu, doncs a Roma no estava prohibit aplicar noves lleis a fets ja passats i una persona podia ser culpable, per uns fets produïts abans de l’existència de la llei que els condemnava.

A continuació, Gai va reiniciar els treballs de la comissió agrària que havia creat el seu germà i que havia quedat paralitzada pel Senat. I va proposar la creació de colònies a Itàlia i inclús a l’antiga Cartago, completament noves, a llocs estratègics, amb bons ports i a rutes comercials. Els potencials beneficis del comerç i dels contractes públics que se’n derivarien ho feien molt atractiu per a quasi tothom. Gai també va iniciar la construcció d’un gran projecte de calçades a Itàlia, introduint mètodes i especificacions uniformes, calçades que van fer-se populars per la seva utilitat i elegància, afegint elements com els pilons de pedra per marcar les distàncies recorregudes i un bon drenatge. Varen ser una gran millora a llarg termini i a curt ho van ser pels objectius polítics de Gai, doncs van generar beneficis als contractistes i treball per als jornalers. Però això era lluny de Roma i Gai necessitava assegurar-se també els vots dels romans, de manera que Gai els va prometre un subministrament estable i barat de blat, introduint una legislació que obligava l’Estat a comprar i emmagatzemar blat per després vendre’l a preu fix als ciutadans. Ciceró va denunciar molts anys més tard aquesta maniobra política i va dir que «els millors homes de llavors es van resistir perquè entenien que la conseqüència seria desviar al poble comú des del treball cap a la ganduleria». Gai també es va ficar amb el sistema de cobrament d’impostos: els impostos no els recaptava una Hisenda estatal, sinó mitjançant l’adjudicació de contractes públics a la millor oferta, és a dir, al que oferia recaptar més diners per a l’Estat. No cal dir que això representava una llicència per esprémer la població. Qui adjudicava els contractes eren els governadors de cada província dins el seu territori i no cal dir que era una immensa font de corrupció: Gai va canviar aquest sistema i ho va fer dependre dels censors a Roma, amb el que reduïa el poder del Senat (que designaven els governadors) en favor de les grans companyes publicanes de Roma ciutat, que van passar a monopolitzar el negoci. Amb això, Gai es va guanyar el respecte dels homes més rics i influents de Roma.

Gai es va presentar a un segon mandat com tribú, que va guanyar en unes condicions que són encara un misteri històric, doncs inicialment no era candidat. Aquest segon mandat ja no va ser triomfal. Va viatjar a Cartago a supervisar la fundació d’una colònia i tot va anar malament, a part que els seus enemics van aprofitar la seva absència de Roma i la seva popularitat va decaure enormement. Va perdre una tercera elecció a tribú i la immunitat. El cònsol d’aquell any, Opimi, enemic acèrrim dels Grac, volia cancel·lar la colònia de Cartago, i Gai va organitzar una manifestació, en el decurs de la que els seus seguidors van matar un servent de l’altra facció, donant els arguments al cònsol Opimi per perseguir a Gai, recolzat pel Senat, que va emanar un decret donant instruccions a Opimi «per fer el que cregui necessari per preservar l’estat», decret que va ser molt utilitzat en crisis futures i conegut com a senatus consultum ultimum. I Opimi va reunir una petita legió, va prometre el pes en or del cap de Gai a qui li portés i derrotà els seguidors de Gai, qui en veure’s desbordat i perseguit, va demanar a un esclau seu que el matés, com va fer. Trobat el seu cos, un espavilat li tallà el cap, buidà el cervell i l’omplí de plom perquè peses més i el va dur a Opimi, qui li pagà els vuit quilos d’or que va pesar. La purga subseqüent d’Opimi va costar la vida a milers de seguidors de Gai i els Grac. Però moltes de les seves reformes van continuar vives i els Grac es van convertir en màrtirs llegendaris de Roma, i llavors el poble erigí estàtues en el seu honor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li