Revisaran les aportacions als plans de pensions dels empleats públics

Entre el 2014 i el 2020 l’Ajuntament hauria aportat fins a 1,8 milions d’euros als treballadors en aquest concepte

L’Ajuntament de Figueres ha aprovat revisar l’ofici les disposicions i acords que van permetre fer aportacions als plans de pensions dels treballadors públics per valor d’1,8 milions d’euros entre el 2014 i el 2020 perquè no s’ajustaven a llei. Així ho certifica l’informe emès pel cap del servei de recursos humans, la secretaria i la vicesecretaria, que alerten de les possibles «responsabilitats administratives, comptables i penals» que podria comportar.

L’afer es remunta al ple del 4 de febrer del 2014, quan es van estimar les al·legacions que demanaven recuperar les aportacions al pla de pensions i s’acordava habilitar crèdit per un import de 305.000 euros, a més de tres modificacions pressupostaries aprovades en decrets d’alcaldia, aleshores amb Marta Felip com a titular. Segons l’informe, no s’hauria d’haver fet perquè «comportava un increment de la massa salarial respecte del 2013» i, per tant, «no era ajustat a llei». L’informe, a més, conclou que això va permetre consolidar «de manera no ajustada a llei, un increment de la massa salarial que va permetre que en exercicis posteriors fins a l’actualitat es poguessin fer aportacions en exercicis on no es podrien haver fet (del 2014 al 2017, ambdós inclosos) i per una quantia superior entre el 2018 i el 2020».

L’objectiu de la revisió d’ofici és «depurar vicis de nul·litat de ple dret» que «presumptament» es van produir durant set anys «per tal d’adequar la quantia de la massa salarial i la quantia de les aportacions al pla de pensions a les que pertocarien, a dia d’avui, si s’haguessin tingut en compte les limitacions establertes». Per això, es «recomana» la suspensió de les aportacions als plans de pensions per a l’exercici del 2021 per import superior a 102.480,42 euros i «suspendre les aportacions a plans de pensions de l’exercici 2022 fins que es resolgui la revisió». Ara, el cas passa a la Comissió Jurídica Assessora, l’òrgan consultiu de la Generalitat.