Retrats de gent de mar

0
547

L’Editorial Gavarres i l’Ajuntament de l’Escala publiquen ‘Històries de pescadors de la Costa Brava’, de Lurdes Boix i Jaume Badias


 

Un homenatge a homes i dones que van néixer amb «es gra de sal al cap». Es tracta del llibre Històries de pescadors de la Costa Brava, publicat per l’Editorial Gavarres i l’Ajuntament de l’Escala. Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i de la Sal, i l’arqueòleg Jaume Badias són els autors, que han anat recopilant i transcrivint, durant anys, fins a quaranta històries de tots els pobles que van des de Blanes fins a Portbou i més enllà. També es presenten les migracions de pescadors de l’Escala i Llançà als ports de la riba francesa de Cotlliure i Portvendres.

«Els arts de pesca», «Senyes, caladors i grans pesqueres», «Creences, perills i desgràcies en mar», «Migracions i pesca lluny de casa», «Passejar turistes» i «Gent de mar» són els sis capítols que formen una publicació que destaca també per les seves fotografies en blanc i negre.

UNA MAR AMARGA I GENEROSA. Alguns articles deixen el lector amb l’ai al cor, com el que narra la tragèdia d’una família de Roses, que va perdre tres fills ben petits, engolits per la mar, un dia del 1910. Els testimonis són crus i, alhora, esperançadors. Copsen el retrat de l’escalenc Joaquim Donjó, qui es va enamorar d’una turista suïssa i ho va abandonar tot, també la dona, per seguir-la. Ella, però, el va plantar i Donjó va tornar a l’Empordà amb les mans buides. La muller el va acabar perdonant i aquesta història va inspirar Aurora Bertrana per escriure la novel·la Vent de grop (1967), així com el director de cinema Rovira Beleta per rodar La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat.

QUAN NO EXISTIEN ELS GPS. Al llarg del llibre es desgrana com era la vida dels pescadors quan no disposaven de motors a les barques, i com sabien del peix sense radars ni GPS. «Els pescadors, amb el seu enginy, amb l’observació del medi, per localitzar bancs d’anxova i sardina, ho feien amb uns ocells determinats, els escaterets, que volaven mar endins», explica la historiadora Lurdes Boix.

‘EL TURISME MATA LA PESCA’. A més, es poden llegir les vivències de l’últim pescador de l’Escala que va anar a «fer tenda». Com que a l’Escala hi havia molts pescadors i poca demanda durant els mesos d’estiu, persones d’aquest municipi acampaven a Platja d’Aro, a la platja de la Fosca de Palamós o a cales de Blanes i Lloret per tal d’aconseguir, així, vendre el peix. Boix matisa que aquesta tradició va durar fins a l’arribada del turisme: «El turisme mata la pesca. A Portbou i a Colera, vas ser la duana i el tren, perquè els pescadors van veure que hi havia una altra feina més ben pagada i còmoda». De fet, en els darrers deu anys s’ha perdut un 30% de la flota a les comarques gironines: s’ha passat de 403 embarcacions a les 282 que hi ha actualment. Amb tot, s’han mantingut amb bona salut els molls de Roses i de Palamós, on es conserven més barques d’arrossegament. A l’Escala encara s’aguanta la pesca del peix blau, però de la cinquantena de teranyines que hi havia hagut, en resten cinc. En aquest sentit, Boix defensa una pesca respectuosa amb el medi com la iniciativa Projecte Sèpia: «En el passat hi ha solucions de futur. S’ha de posar fre al progrés mal entès i que els pescadors joves i de pesca artesanal no hagin de plegar».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz