Responsabilitat polĂ­tica

0
860

Hi ha expressions que, quan les escoltem o bé les llegim, tenen la capacitat de fer-nos mal d’orelles d’ulls, o totes dues coses al mateix temps. Solen ser un substantiu i un adjectiu que resulta xocant com es poden posar junts. Són coses com ara intel·ligència militar, o una que s’ha escoltat a bastament en el judici dels polítics encausats per l’1 d’octubre: repressió pacífica. Deixant a banda la justícia espanyola (aquesta n’és una altra), arran dels resultats de les darreres eleccions europees, autonòmiques i municipals, han ressorgit expressions que ben poques vegades són farcides d’un autèntic contingut. En concret, la més usada és responsabilitat política. Deixeu-me que engruni una mica què caldria entendre d’aquesta expressió, i que resulta massa vegades és una presa de pèl. De bell antuvi, què vol dir responsabilitat? Responsabilitat vol dir assumir, fer-se càrrec, compromís, encarregar-se, donar la cara. I ara ve quan ho afegim a política. Quina és, doncs, la responsabilitat més important d’un polític? Deixeu-me ser una mica tiquismiquis. Per mi, el més important és ser un representant fidel als programes pels quals ha estat elegit. Qualsevol altra resposta. Qualsevol acció que subverteixi, falsegi o adulteri el seu encarreg serà enginyós, murri o fins i tot benintencionat. Allò que de cap manera se’n pot dir és responsabilitat. Ans el contrari; allò que li fora més escaient seria irresponsabilitat política. En una democràcia, la voluntat del poble expressada amb els vots defineix clarament quina caldria que fos la seva responsabilitat. No me’n puc estar de recordar que enguany els presos polítics ho són per haver estat precisament responsables envers els resultats del referèndum de l’1 d’octubre. No estic pas negant la necessitat de pactes, que, en cas de no ser-hi, convertirien en ingovernables les diferents institucions. Són necessaris tant pel govern estatal com per la Generalitat o els municipis. Ara bé, tota una altra cosa és fer-ne una pràctica cada vegada més habitual de potinejar la voluntat popular capgirant-la. A voltes amb girs ideològics i programàtics als antípodes d’allò pel que foren elegits. Un responsable polític, quan és un polític responsable, té dues opcions: quedar-se a l’oposició o dimitir. Qualsevol altra cosa vol dir tenir passió pel càrrec, i poc respecte per l’encàrrec.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li