Responsabilitat polĂ­tica

0
1052

Hi ha expressions que, quan les escoltem o bĂ© les llegim, tenen la capacitat de fer-nos mal d’orelles d’ulls, o totes dues coses al mateix temps. Solen ser un substantiu i un adjectiu que resulta xocant com es poden posar junts. SĂłn coses com ara intel·ligĂšncia militar, o una que s’ha escoltat a bastament en el judici dels polĂ­tics encausats per l’1 d’octubre: repressiĂł pacĂ­fica. Deixant a banda la justĂ­cia espanyola (aquesta n’és una altra), arran dels resultats de les darreres eleccions europees, autonĂČmiques i municipals, han ressorgit expressions que ben poques vegades sĂłn farcides d’un autĂšntic contingut. En concret, la mĂ©s usada Ă©s responsabilitat polĂ­tica. Deixeu-me que engruni una mica quĂš caldria entendre d’aquesta expressiĂł, i que resulta massa vegades Ă©s una presa de pĂšl. De bell antuvi, quĂš vol dir responsabilitat? Responsabilitat vol dir assumir, fer-se cĂ rrec, compromĂ­s, encarregar-se, donar la cara. I ara ve quan ho afegim a polĂ­tica. Quina Ă©s, doncs, la responsabilitat mĂ©s important d’un polĂ­tic? Deixeu-me ser una mica tiquismiquis. Per mi, el mĂ©s important Ă©s ser un representant fidel als programes pels quals ha estat elegit. Qualsevol altra resposta. Qualsevol acciĂł que subverteixi, falsegi o adulteri el seu encarreg serĂ  enginyĂłs, murri o fins i tot benintencionat. AllĂČ que de cap manera se’n pot dir Ă©s responsabilitat. Ans el contrari; allĂČ que li fora mĂ©s escaient seria irresponsabilitat polĂ­tica. En una democrĂ cia, la voluntat del poble expressada amb els vots defineix clarament quina caldria que fos la seva responsabilitat. No me’n puc estar de recordar que enguany els presos polĂ­tics ho sĂłn per haver estat precisament responsables envers els resultats del referĂšndum de l’1 d’octubre. No estic pas negant la necessitat de pactes, que, en cas de no ser-hi, convertirien en ingovernables les diferents institucions. SĂłn necessaris tant pel govern estatal com per la Generalitat o els municipis. Ara bĂ©, tota una altra cosa Ă©s fer-ne una prĂ ctica cada vegada mĂ©s habitual de potinejar la voluntat popular capgirant-la. A voltes amb girs ideolĂČgics i programĂ tics als antĂ­podes d’allĂČ pel que foren elegits. Un responsable polĂ­tic, quan Ă©s un polĂ­tic responsable, tĂ© dues opcions: quedar-se a l’oposiciĂł o dimitir. Qualsevol altra cosa vol dir tenir passiĂł pel cĂ rrec, i poc respecte per l’encĂ rrec.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li