Reptes per al 2019

0
693

Ja ha començat un nou any; un any incert que planteja molts dubtes. Això sí, deixem enrere un any 2018 que ha resultat més intranquil del que semblava. A Figueres, es va continuar amb un govern reduït i amb alcaldessa i l’acabem amb una petita ampliació d’aquest i amb alcalde. Qui ho havia de dir? S’ha acabat l’any generant il·lusió amb un cop de timó de l’alcalde Masquef, posant-se les piles i anant per feina per afrontar els problemes de la ciutat amb la mà estesa i la complicitat de la resta de grups municipals. Sembla que anem per bon camí i que aviat desencallarem temes com la mobilitat, la nova escola, l’aparcament, la brutícia, el nou pavelló, l’incivisme, i per fi, estem començant a veure obres acabades i llestes per una ciutat del segle XXI.

Aquest 2018 malauradament, a escala nacional l’hem acabat amb presos polítics i exiliats: en Jordi Sànchez, en Jordi Cuixart, la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, en Josep Rull, en Jordi Turull, en Joaquim Forn, l’Oriol Junqueras i en Raül Romeva continuen a la presó d’un estat que reiteradament i a consciència nega i viola els drets no només dels catalans, sinó també drets com el d’expressió a tots els ciutadans de l’Estat espanyol.

En aquest context fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat d’anar a visitar el president Carles Puigdemont, i altres consellers a l’exili. De la llarga estada amb el president -val a dir que està molt valent i encoratjat per seguir lluitant per la independència del nostre país- en vull compartir un parell de reflexions que ens va fer i que crec que s’han de fer possibles aquest 2019. La primera venia a propòsit de la pregunta que li vam formular: «Nosaltres, com a poble, què podem fer per ajudar en l’alliberament dels presos i en l’efectivitat del procés?». En aquell moment vam pensar que ens diria que acudíssim a la via judicial o que ens manifestéssim, però anàvem errats. El president ens va dir que el més important tornaven a ser les urnes, l’expressió més lliure i universal de democràcia i llibertat. I que aquest 2019 teníem una cita importantíssima, les eleccions municipals. Els ajuntaments són l’òrgan més proper i essencial del dia a dia als nostres pobles i ciutats, i segurament el més humà. Per tant, és molt important com quedarà el mapa el 26 de maig del 2019, sobretot si és d’un color o d’un altre.

Per un altre costat, les eleccions europees. Unes eleccions que generalment solen tenir un escàs nombre de votants i que, per què no dir-ho, molts de nosaltres les veiem molt llunyanes. Però el mes de maig del 2019 resulten molt importants per fer sentir la nostra veu a Europa. Ens han picat, ens han empresonat, ens han dit que sortiríem de la galàxia; però els catalans seguim votant a Europa i a més seguim votant llibertat, seguim votant democràcia i seguim votant independència a través de la plataforma que acabi sorgint en aquell moment.

L’altra reflexió que també em va marcar ja no anava encaminada tant a municipis o ciutats mitjanes, sinó precisament a aquesta plataforma unitària a la qual s’hauria de votar. El president va fer una autocrítica punyent: «Com podem nosaltres [els partits] no anar units si és el que ens demana la gent? Ells [la gent] ho han fet tot! Han rebut pals de la policia espanyola, tenen armaris plens de samarretes de mil colors, han tenyit de groc Catalunya! No els podem decebre, per una cosa que ens demanen!». Em van impactar molt les seves paraules, té tota la raó i tenim tota la necessitat de fer-ho.

Quan tornàvem, amb un vol de poc més d’una hora, la reflexió va ser meva. Era un vol a hores intempestives, amb retard, cansat, sota un fred belga acompanyat de vent i pluja, ideal per estar a dins de casa calentonet. Interiorment pensava que feia molta mandra ara tornar i que m’agradaria poder estar-hi uns dies més. Amb poc temps vaig canviar el meu pensament. Imagineu-vos el que estava fent: tornava a casa, un fet que els exiliats i els presos polítics no poden fer. De cop em vaig sentir afortunat però alhora amoïnat per intentar fer que tots tornin.

Per aquest 2019 doncs, tenim una fita molt important, ja assegurada i a l’espera dels judicis als presos polítics i de les incerteses del mal fer de l’estat veí: les eleccions municipals i europees. Sense cap mena de dubte una fita en què hem d’emplenar els col·legis de votants, urnes a vessar de llibertat. Aquesta que anhelem i defensem. Aquesta que molts no poden gaudir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li