Reptes culturals en entorns digitals

0
928

Amb internet i les noves tecnologies han aparegut noves formes de consum cultural, en què es barregen els codis professionals i amateurs que modifiquen per sempre l’experiència global del públic cultural.

Les noves eines que ens ofereix internet, destinades a la col·laboració en xarxa, han donat lloc a un comportament entre els usuaris qualificat de «cultura participativa», per l’investigador nord-americà Henry Jenkins, que suggereix que en aquest context, les persones perceben un fort suport per crear i compartir les seves creacions personals amb els altres. Vivim en un entorn connectat i col·laboratiu, en què la pràctica de la col·laboració massiva, externalitzada i de convocatòria oberta en intel·ligència col·lectiva s’ha convertit en una tendència, coneguda com a crowdsourcing, de l’anglès crowd (‘multitud’) i outsourcing (‘externalització’). Aquest consisteix a externalitzar tasques que tradicionalment es realitzaven internament a un grup nombrós de persones o una comunitat a través d’una convocatòria oberta.

Les noves tecnologies han permès una transformació radical a la cultura, de les posades en escena, passant pel món editorial, fins a arribar a la música i a les arts plàstiques; el món cultural es veu invers en una espiral de canvis i transformacions. La producció cultural i el seu consum s’han transformat i han evolucionat en els últims deu anys amb una rapidesa fins al moment mai vista. Els avanços han adobat el terreny cap a una integració efectiva de la tecnologia de les diverses arts, però també la producció literària o creació d’obres d’art.

En aquest nou escenari, els museus, el món editorial, la música, un concert, les obres de teatre o d’òpera no és gens estrany que contemplin _i de fet formi part del mateix projecte cultural_ la participació del públic a través de les tecnologies de la informació o l’ús de xarxes socials, sigui com a cocreació de l’obra o bé en la intervenció del públic en temps real. Tot i que encara està per veure quina serà la manera en què la segona pantalla entri a les representacions en directe ja es comencen a veure moviments: en els teatres està sent cada vegada més freqüent veure persones proveïdes d’un smartphone, disposades a tuitejar alguna cosa enmig d’una representació.

Soc del parer que la introducció de les noves tecnologies en el sector cultural no és bo ni dolent, és un procés de transformació natural, en un món tecnològic i digital on la cultura no pot viure d’esquena. El repte serà fer conviure aquest nou públic amb el tradicional i fer conviure els nous formats de producció amb els tradicionals. Potser per això no seria desgavellat pensar que, en un futur, els telèfons ens tinguessin una opció semblant a la manera avió que fos el «mode teatre», que silenciés per complet el dispositiu, fins i tot l’entrada de trucades, i tan sols deixés la possibilitat de la connexió a internet per a xarxes socials i consultes d’informació o la participació en directe. En aquest sentit, per al creador també s’obre una oportunitat amb aquesta segona pantalla, en poder integrar en temps real la reacció del públic a les seves obres, sobretot si es tracta d’obres de nova creació. La tecnologia ha afavorit la democratització de l’accés cultura i representa una excel·lent catapulta de difusió. Al seu torn, la cultura és un valor diferencial en el desenvolupament de la tecnologia, la seva font d’inspiració més preuada. Vivim en una època immersa en la tecnologia. Cada vegada serà més important qui domina el big data o les grans corporacions tecnològiques que fins i tot el poder dels estats. Per emprendre en cultura és clau dominar la tecnologia, però ho és encara més la idea creativa, la capacitat de diferenciació.

Els teatres, els museus, les llibreries, les biblioteques o les galeries d’art no són aliens al creixent paper que estan tenint les noves tecnologies en la manera en què les persones busquen i troben tot tipus de continguts culturals, d’informació i d’oci. Els espais que fins al moment oferien experiències al voltant de la cultura es veuran obligats a innovar, estudiar i incorporar les noves tecnologies i els productes culturals en format digital.

Les empreses i les institucions culturals tenen l’oportunitat d’obrir els seus reptes estratègics i involucrar els seus clients des del primer moment, incorporant la intel·ligència dels consumidors de la marca al seu procés d’innovació i creativitat. Es recomana una convocatòria massiva, oberta i consistent en el temps, no una simple campanya de comunicació. La irrupció en el sector cultural de les tecnologies de tercera generació com el reconeixement facial, sensors intel·ligents, sistemes de recomanació basats en satisfacció real o aplicacions interactives per a dispositius mòbils, entre altres novetats, ofereixen a les entitats culturals i turístiques un impressionant ventall de noves oportunitats per enriquir l’experiència en les tres fases en què el ciutadà té un contacte directe amb la institució o l’espai: el descobriment, abans de visitar; la mateixa fase de l’experiència directa, durant la visita. I per últim, la fase de compartir l’experiència: després de la visita a l’espai.

És a dir, la tecnologia ens permet estar amb un major contacte amb les produccions culturals, fer-nos-en partícips i a la vegada tenir-ne una major i immediata informació de la programació. Aprofitem-ho!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li