Repensar

L’Empordà no té dret a ser pessimista, ho teniu tot»; «Us heu equivocat, sí, però teniu un actiu extraordinari» sembla que van ser, segons la premsa, les paraules de conclusió de l’economista Miquel Puig en la jornada que, per repensar l’Empordà, va celebrar-se dissabte passat al recinte de l’antiga Catequística. (Pels més joves, nom provinent de catequesi, lloc o reunió a on s’imparteix la doctrina cristiana, perquè aquest és el seu origen).

És a dir, en l’opinió d’aquest economista tot terreny (ha estat des de director general d’Indústria a director de TV3 i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, passant per regidor a Falset i propietari de vinyes), els mals que ens afligeixen, no tan sols a Figueres, on, segons es manifesta, un 48 per cent de la població es troba en risc d’exclusió social, sinó també a la comarca, que pateix una davallada de protagonisme econòmic, no són sinó la penitència corresponent als nostres pecats fets, segons la doctrina, per comissió o omissió. Però sembla que no va citar-los, amb la qual cosa no ens ha ajudat a seguir les passes per fer una confessió correcta que, com els més grans potser recordaran, constava d’un examen de consciència, dolor de les culpes o contrició, confessió dels pecats, i propòsit d’esmena.

La primera vegada que vaig llegir aquesta xifra vaig quedar esgarrifat perquè vaig imaginar-me que això volia dir que gairebé un de cada dos figuerencs es trobava en una situació de pobresa extrema, tant que potser devien arribar a passar gana. I no em quadrava aquesta situació imaginada a partir de la informació estadística amb la realitat comprovable amb només fer una passejada per la ciutat: o aquesta realitat tan punyent com la que es denunciava estava molt amagada, o no s’atenia a la que hom podia deduir dels fets comprovats a simple vista. I no només al que es pot considerar el centre, possiblement burgès, i més o menys benestant de la ciutat: al principal nucli de preocupació social dels polítics figuerencs, al west side, per posar un exemple, la circulació de cotxes d’alta gamma propietat dels seus residents és un continu, i aquest fa temps anomenat «símbol extern» no és, precisament, un indicatiu de pobresa.

Però tornant a les valoracions globals fetes sobre l’estat empordanès, s’ha dit, entre altres coses, que «el sobredimensionament dels sectors del comerç i la restauració (paradigma de salaris baixos) és un els principals elements que explica la davallada del protagonisme empordanès», i no hi estic d’acord perquè, per resumir, el turisme ha estat, és i serà la font més gran d’ingressos i, per tant, de creació de riquesa i benestar de la comarca. Potser sí que haurem de repensar algunes creences.